Boldo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Boldo
Peumus boldus - Köhler–s Medizinal-Pflanzen-104.jpg

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Laurales
Família: Monimiaceae
Gènere: Peumus
Espècie: P. boldus
Nom binomial
Peumus boldus
Molina

El boldo (Peumus boldus Molina, 1782)[1] és un arbre originari de les zones costaneres de Xile.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Peumus és la llatinització del seu nom tradicional a Xile i boldus està dedicat a D. Boldo, botànic espanyol.

Descripció[modifica | modifica el codi]

El boldo, és un arbre dioic de 5-6m, que pot assolir més de 30 m d'alçada. El tipus d'arrel és axomorfa, típica de les dicotiledònies. El tipus de tija és llenyosa, d'un diàmetre superior a 1m.

Les fulles són simples, amb el marge sencer, de disposició oposada, forma d'ovalada a el·líptica, de color verd intens, sèssils o amb un peciol curt, fan uns 4-6 cm de llargada i 3.4 d'ample. El limbe és gruixut, rígid, trencadís, i amb les vores lleugerament voltejades. La seva textura a l'anvers és coriàcia, presenta nombroses protuberàncies blanques acabades en un tricoma cònic, curt i fàcilment trencadís; i el revers és glauc, presenta tricomes estrellats, i una nervadura notòria. El tipus de pilositat és pubescent.

Al ser un arbre dioic presenta les flors masculines en un individu, i les femenines en un altre. Les flors es disposen en forma de cimes dioiques terminals i poc denses, amb una agrupació que oscil·la fins a una dotzena. Són de color blanquinós o rosaci, i neixen de peduncles esvelts i vellosos. La corol·la presenta set pètals de color groc clar. La flor masculina presenta un androceu amb nombrosos estams encorbats, i la flor femenina presenta un sol gineceu, i nombrosos carpels uniovulats. El tipus de fruit és una drupa.

Ecologia[modifica | modifica el codi]

  • Distribució mundial: creix espontàniament a zones seques i assolellades de Xile, a les regions andines de Sud-amèrica, i també es cultiva a Itàlia i al nord d'Àfrica.
  • Distribució al Principat: no es troba al nostre país; només n'arriba com a importació de Xile o d'altres zones on es cultiva.
  • Habitat: el boldo és una planta endèmica de Xile, creix des de Limarí fins a Osorna (IV i X regions, 30º a 40º latitud sud), entre els 5-1000 m d'altitud. En sòls profunds, generalment pedragosos, i en clima amb tendència mediterrània.

Recol·lecció: s'han de recol·lectar les fulles verdes i assecar-les a l'ombra a una temperatura inferior a 40º C.

Usos[modifica | modifica el codi]

Les seves fulles que tenen un aroma fort es fan servir culinàriament principalment a Amèrica llatina.

Les fulles es fan servir igualment en forma d'infusió principalment a l'Argentina i Xile. Les fulles de boldo contenen un alcaloide: la boldina. Tenen propietats colagogues i digestives, hepatòniques i sedants.[2]

Estan contraindicades en cas de hipersensibilitat a la substància activa.

Farmacologia[modifica | modifica el codi]

Part utilitzada[modifica | modifica el codi]

La part utilitzada com a droga són les fulles.

Composició química[modifica | modifica el codi]

Olis essencials (2%): semblant al del quenopodi, és ric en cineol (30%), cimol, ascaridol (40-45%), eugenol, pineno i terpineol, eucaliptol, camfora.

• Alcaloids (0,1-0,5%): boldina (25%), boldoglucina (0,3%), esparteina, isocoridina, laurotetanina, norisocoridina, i altres 15 alcaloids més.

• Glicòsids flavonics: peumosid, boldosid, fragosid, boldoglucina (heterosid mal definit). Àcid cítric, tanins, oxalat de calci, i altres substàncies aromàtiques.

• Cumarines.

• Resines.

• Aigua (5-8%)

• Material mineral (8-12%)

• Lípids (5-10%).

Usos medicinals[modifica | modifica el codi]

Aprovades per la comissió E del Ministeri de Sanitat Alemany :

Dispèpsies.

• A més, tradicionalment s'ha utilitzat per al tractament de la discinèsia biliar, colelitiasi, anorèxia, infeccions genitourinàries, restrenyiment i artritis.

Accions farmacològiques/propietats[modifica | modifica el codi]

Té propietats colagogues o colerètiques, i protectores hepàtiques, aperitiva, antihelmíntica, digestiva, fungicida, i diürètica. A dosis elevades, és anestèsic, sedant i hipnòtic.

Toxicitat[modifica | modifica el codi]

A dosis elevades, o sense diluir, l'oli essencial del boldo és un dels més tòxics, presenta un potent efecte irritant, pot provocar convulsions, vòmits, diarrees, i símptomes d'epilèpsia. Es recomana utilitzar-lo en tractaments discontinus.

Observacions[modifica | modifica el codi]

Preparacions[modifica | modifica el codi]

• Infusió: 2-4 g de fulles per tassa, després dels àpats.

• Pols: 1-2 g per dosis.

• Extracte fluid (1:1): 0,5-1 per dosi.

• Tintura (1:5): 1g, tres cops al dia.

• Tintura mare: 30 gotes, tres cops al dia.

• Oli essencial: 5 gotes per dosis.

• Nebulitzat: 50 mg, tres cops al dia.

• Extracte fluid: 20 gotes, tres cops al dia.

Altres usos[modifica | modifica el codi]

L'escorça és rica en tanins i s'utilitza en els processos de tractament de les pells animals. El seu fruit (drupa) és comestible.

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. Boldo al DIEC
  2. Monograph : Peumus boldus, in www.phytotherapies.org/monograph_detail.cfm?id=162

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Boldo Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Rapport EMEA 2009 L'Agència europea dels medicaments (EMEA) ha publicat el 2009 una avaluació del boldo.