Bolet de soca
| Nom comú sense valor taxonòmic | |
|---|---|
Bolets anuals de forma circular, semicircular o en embut o en unglot de cavall; poden tenir cama curta o reduïda a un peu.[1][2] Poden aparèixer solitaris o en grups reduïts. Els bolets de soca sempre tenen porus al revers i creixen sobre fusta (rabasses, troncs, branques o arrels). Poden tenir la carn acolorida (bruna, vermellosa) o pàl·lida. Els porus del revers del barret solen ser amples, d’1-2 mm. Creixen sobre arbres morts o bé sobre arbres vius quan aquests ja estan debilitats per alguna causa (una secada, una inundació, un incendi, arbres atacats per insectes).
_(49822014278).jpg)
Espècies de bolets de soca[modifica]
Les espècies més corrents de bolets de soca són:[3][1][2]
- Cerioporus squamosus, Bolet de soca de noguer
- Fistulina hepatica, fetge de vaca
- Ganoderma lucidum, pipa
- Ganoderma carnosum, pipa d’avet
- Inocutis tamaricis, bolet de soca de tamarell
- Inonotus cuticularis, bolet de soca cuticulat
- Inonotus hispidus, bolet de soca vellutat
- Inonotus tamariscis, bolet de soca de tamariu
- Ischnoderma benzoinum, bolets de soca balsàmic
- Ischnoderma resinosum, bolet de soca de faig
- Xanthoporia radiata, bolet de soca de vern
- Piptoporus betulinus, bolet de soca de bedoll
- Polyporus tuberaster, bolet de soca de tubercle
- Pseudoinonotus dryadeus, bolet de soca plorós
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:137. El Papiol: efadós, 2021.
- ↑ 2,0 2,1 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
- ↑ Llistosella, Jaume. «Mòdul Fongs. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona.», 2013.