Bolet al·lucinogen

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Bolets al·lucinògens)
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els bolets al·lucinògens són fongs que contenen substàncies psicodèliques, com ara la psilocibina, la psilocina o el muscimol.

Categorització[modifica | modifica el codi]

Els bolets al·lucinògens o psicodèlics poden dividir-se en dos grups: el grup dels psilocibina, que conté fongs que es troben principalment en el gènere Psilocybe, i el dels Muscimol, que conté bolets del gènere Amanita.

Els fongs psilocibis contenen psilocibina i/o psilocina i triptamines psicodèliques, que són estruturalment similars a la serotonina. Són forts reguladors de l'humor, de l'estat de la ment i de la consciència. Algunes espècies de Psilocybe contenen a més a més l'alcaloide baeocistina, que és un derivat del psilocibina. Uns altres gèneres que contenen psilocibina són Conocybe, Copelandia, Gymnopilus, Inocybe i Panaeolus.

Efectes[modifica | modifica el codi]

El Psilocybe cubensis proporciona un viatge molt intens que pot treure a la llum problemes interns i el seu efecte pot prolongar-se fins a 6 hores. Els efectes d'aquests bolets al·lucinògens es perceben en onades; el viatge té períodes durs i tranquils. Stropharia cubensis és el bolet al·lucinògen més conegut i preferit. Els bolets Cubensis són una substància al·lucinògena molt potent. Aquests bolets contenen psilocina i psilocibina. En tots els casos els bolets psicotròpics són perillosos, ja que unes desenes de minuts després de consumir-los provocaran un desfasament entre el cervell i els estimuls que li arriben al cos, perdent-se totalment la percepció del temps, a més de la consciència.

Història[modifica | modifica el codi]

Des d'èpoques remotes hi va haver un vertader culte als fongs al·lucinògens. Prova d'això són les troballes arqueològiques on apareixen figures que representen fongs i les quals s'identificava de vegades com déus. Els indígenes maies, com tants altres indígenes, són, i han sigut, vertaders pioners en el seu ús, i els xamans, de totes cultures, els feien servir per aconseguir trànsits visionaris. També es relacionen amb mites i llegendes, a Galícia o a Mèxic, i altres terres celtes o nòrdiques, de meigues, elfs i gnoms. L'ús d'aquest tipus de fongs va resorgir el 1975 amb la publicació d'un article titulat "A la recerca del fong màgic", per R. Gordon Wasson, a la revista Life, i amb el cultiu al laboratori de Psilocybe mexicana per part del micòleg francès Roger Hiem.