Bolvir

Bolvir

(En detall) (En detall)
Localització
Municipi de la Baixa Cerdanya
Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca	Espanya Catalunya Girona Alt Pirineu i Aran Cerdanya
Gentilici	Bolvirenc, bolvirenca
Superfície	10,34 km²
Altitud	1.145 msnm
Població (2012)   • Densitat	400 hab. 38,68 hab/km²
Coordenades	UTM(ED50) 31T 408050 4697050
Organització Entitats de població • Alcalde:	9 Bartomeu Bagué Muntané (End-Cerd)
Codi territorial	170242

Bolvir és un municipi català de la Baixa Cerdanya, a les comarques gironines. Està situat a 1.148 m. d'altitud respecte el nivell del mar Mediterrani, molt a prop de la frontera francesa i sobre terrenys que corresponen a vessants de les estribacions pirenaiques, en una zona molt assolellada anomenada La Solana. Més al sud, cap el riu Segre i en terrenys més suaus, radica una altra petita part del municipi anomenada Talltorta. A més a més hi predominen les segones residències amb acabats de pedra i fusta.

Entitat de població	Habitants
Raval del Castell	48
Bolvir	252
Talltorta	26
el Golf	11
el Remei	37
la Corona	2
les Espiraltes	7
la Ferratgeta	8
la Pleta	2
Dades: 2011. Font: Idescat

Llocs d'interès

Vegeu també: Llista_de_monuments_de_la_Baixa_Cerdanya#Bolvir

• Església Parroquial de Santa Cecília, d'estil romànic amb retaule gòtic.
• Sant Climent de Talltorta
• Ermita del Remei
• Torre de Bolvir
• Poblat ibèric del Castellot
• Puig de Bolvir
• Puig anomenat Roca de Tirallonga

Història

Torre de Bolvir des de l'interior del recinte.

El primer poblament de Bolvir el trobem a l'edat del Bronze, aproximadament fa 3.500 aC. Entre el s.III aC. i el s.I aC. hi ha l'assentament ibèric a Bolvir, del qual el Castellot n'és una bona mostra. El primer esment del nom de Bolvir en documents, el trobem l'any 938 com a "Vulverri".

Bolvir fou possessió del monestir de Cuixà i posteriorment del bisbat d'Urgell.

Durant els atacs càtars al comtat d'Urgell de finals del segle XII (1198), va ser capturat el rector de l'església de Santa Cecília de Bolvir. Al davant dels atacs hi havia el Ramon Roger I comté de Foix i Arnau I vescomte de Castellbò.

El monestir de Sant Miquel de Cuixà (Prada) va tenir un abat anomenat Ramon de Bolvir entre el 1309 i el 1316. Segurament aquest abat fou fill del poble.

Se sap per l'historiador ceretà Jordi Campillo i Quintana que un frontal de l'altar de Santa Cecília va ser venut per 35.000 pessetes a principis del segle XX.

Forn de pa de la plaça.

Durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) va ser cremada la imatge romànica de la Mare de Déu de Bolvir del segle XIII.

El 13 de desembre de 2009, el poble va celebrar una consulta popular per la independència de Catalunya. Dels 318 censats (majors de 16 anys) al poble amb opció a vot, van participar 135 (un 42,45%), dels quals 112 van votar a favor, 4 en contra i 19 en blanc. Aquesta consulta va ser celebrada al centre del poble i amenitzada per musics del municipi.

El 15 de setembre del 2012, Bolvir es proclama Territori Català Lliure

Personatges històrics

• Berenguera de Sella, l'any 1253 li és imputada el delicte de suposició de part per part de l'abat de Cuixà.

• Ramon de Bolvir, abat de Sant Miquel de Cuixà entre el 1309 i el 1316.

Festivitats

• 15 de maig- Festa Major de Sant Isidre
• 24 de juny- Aplec del Remei
• 3er cap de setmana d'Agost- Festa d'estiu
• 22 de novembre- Santa Cecília

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 20 17 17 264 222 385 371 364 416 354

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 365 316 303 270 298 303 210 219 229 250

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 245 247 284 277 276 295 363 395 - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bolvir

• Web oficial de l'Ajuntament.
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya