Bomba de sentina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Reproducció d'una bomba d'esgotar antiga

La bomba de sentina o bomba d'esgotar[1] és una bomba d'aigua dissenyada per eliminar l'aigua o altres lìquids de la sentina d'un vaixell o d'una embarcació.[2]

Per raons de seguretat en les sentines convé instal·lar sempre bombes d'esgotar de reserva. La bomba d'esgotar primària generalment se situa a la part inferior de la sentina, amb unitats secundàries en una posició més alta i està previst que s'activin només en cas de funcionament defectuós o sobrecàrrega de la primera.[3]

Les bombes d'esgotar modernes són elèctriques i disposen d'un interruptor accionat per un flotador que les posa en funcionament tan aviat com el nivell de l'aigua a la sentina arriba al llindar d'activació.

Atès que sovint a la sentina s'hi dipositen també els residus de combustible, els motors elèctrics de les bombes d'esgotar estan construïts de manera que no puguin causar espurnes.

Història[modifica | modifica el codi]

Bomba romana de bronze (segle III, Huelva)

Grècia i Roma clàssiques[modifica | modifica el codi]

Hi ha diverses referencies literàries i troballes arqueològiques que demostren l'existència i l'ús de tres tipus de bomba de sentina:

  • Del tipus aspirant impel·lent (Antlia, antliae) terme derivat del grec.
  • Del tipus de rosari
  • Basades en el cargol d'Arquimedes

Edat mitjana[modifica | modifica el codi]

A l'edat mitjana l'antiga no sembla haber-hi cap referencia de cap mena.

En època pre-moderna si que n'hi ha alguna:

  • El 1460, Miquel de Gualbes, de Barcelona, encarrega al mestre d'aixa de Mataró, Lluís Pou, entre alters coses:"..dos bels fusts rodons per dues trompes, que sien bels, de lonch e grux, a seny del dit mestre..".[4] Els "dos fusts", caracteritzen la bomba del tipus aspirant-impel·lent.
  • A un inventari de les drassanes de Barcelona de 1467 s'hi pot llegir: "un trompa de sgotar".[1]
  • Uns versos del poema Luigi Pulci "Il morgante maggiore" 1487 parlen de com: "la tromba aggottava".[5]
  • El 1460, Girolamo Cardano en descriu una.[6]

Edat contemporània[modifica | modifica el codi]

Antigament les bombes d'esgotar podien estar fetes de fusta o de bronze. Basat en els antics textos, sembla que el bronze va ser el material preferit ja que durava més i era més fàcil de transportar. Les de fusta en conjunt, eren més fàcils de construir i de reparar, però no duraven tant com les de bronze. Se'n troben poques en naufragis, atès que es tractava d'objectes de gran valor, i sovint, després del naufragi, es baixava al vaixell enfonsat per tal de recuperar-les.

Les "bombes d'esgotar" van tenir un nombre d'usos comuns. Depenent d'on es trobés situada la bomba en el buc de la nau, podia ser utilitzada també per bombejar aigua de mar per apagar un incendi o, cap a un tanc de peixos vius per a conservar-los fins a arribar a port, quedant així el peix llest per ser venut fresc.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bomba de sentina