Bombeta elèctrica

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Bombeta incandescent)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bombeta d'incandescència

Una bombeta d'incandescència, llum d'incandescència, o làmpada d'incandescència, anomenada normalment bombeta (o, en valencià, pereta, per la forma de fruita), produeix un llum format per una ampolla de vidre a l'interior del qual hi ha un filament metàl·lic, generalment de tungstè, que produeix llum per incandescència en circular-hi corrent elèctric.

El 1845 l'americà John Wellington inventà una làmpada incandescent que resultà ser de massa curta durada. El 1860, l'anglès Joseph Swan reprengué la recerca amb un filament de carboni, emplaçat dins d'un recipient de vidre, però el problema seguí sent el mateix: el buit creat dins la bombeta resultava insuficient i el filament es cremava en pocs minuts.[1]

El 1878 va ser patentada per Joseph Wilson Swan qui, després d'experimentar amb més de mil materials diferents, aconseguí industrialitzar-la amb filament de bambú carbonitzat. Des de llavors[cal citació], en el món dels còmics el símbol de la bombeta s'associa a tenir una idea o una ocurrència. El 1879, Thomas Alva Edison va millorar-la i presentà la seva bombeta, que podia restar encesa tretze hores i mitja, però encara era insuficient. L'èxit arribà en substituir el filament per un altre de més resistent que comercialitzà a partir de 1880.[1]

Parts d'una bombeta[modifica | modifica el codi]

Una bombeta elèctrica és una font de llum que està formada pel cos de vidre o plàstic, un casquet metàl·lic i un filament també metàl·lic:

  • El vidre o plàstic pot ser de diferents colors per a filtrar els colors.
  • El casquet fa de contacte amb el dispositiu que administra el corrent d'alimentació. El casquet consta d'un nucli i una vora, també anomenats pols positiu i negatiu.
  • El filament és un fil prim, habitualment de tungstè. En passar-hi el corrent, la resistència del material en provoca l'escalfament. L'elevada temperatura del filament fa que aquest emeti energia en forma d'irradiació de calor segons la llei de Joule. Aquesta irradiació apareix en tot l'espectre electromagnètic, del qual els éssers humans només n'aprofiten l'espectre visible per a veure-hi.

Bombetes de baix consum[modifica | modifica el codi]

Les bombetes de baix consum, utilitzen la tecnologia dels fluorescents per a generar llum amb un millor rendiment energètic que les bombetes d'incandescència, però amb una aparença de bombeta. Algunes de les bombetes de baix consum, incorporen a més una rosca compatible amb la de les bombetes d'incandescència.

La potència lumínica de les bombetes se sol expressar en watts (i el flux lluminós en lumens). Les bombetes de baix consum generen la mateixa llum que les bombetes d'incandescència amb menys consum, malgrat que durant l'arrancada el consum és molt més alt del que consta en funcionament real.

La potència consumida per les bombetes d'incandescència domèstiques sol variar entre els 40 W (poca llum) fins a 100 W (més llum), mentre que les de baix consum consumeixen només entre 7 i 23 W i fan la mateixa llum que les d'incandescència.

Altres tipus de bombetes[modifica | modifica el codi]

Per a la il·luminació de vies públiques, se solen utilitzar altres tipus de bombetes. Totes elles es poden considerar de baix consum;

  • Bombetes de vapor de sodi de baixa pressió (VSBP) (menor consum)
  • Bombetes de vapor de sodi d'alta pressió (VSAP) or de mercuri (major consum)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Brotons, Ròmul. El triomf de la imaginació, 60 invents que han canviat el món (o gairebé). Barcelona: Albertí Editor, 2010, p. 39-41. ISBN 978-84-7246088-1. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]