Bombolla econòmica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «bombolla (desambiguació)».

Una bombolla econòmica (també anomenada bombolla especulativa, bombolla de mercat, bombolla financera o mania especulativa), en anàlisi financera, és una desviació, d'origen especulatiu, existent entre el valor real d'un actiu financer i la seva cotització borsària.[1]

És un fenomen borsari que es presenta sempre que es "negocien alts volums a preus que difereixen considerablement dels valors intrínsecs".[2][3] Les causes de les bombolles segueixen sent un desafiament per a la teoria econòmica. Encara que s'han suggerit moltes explicacions, recentment s'ha mostrat que les bombolles apareixen fins i tot sense incertesa,[4] especulació,[5] o racionalitat limitada.[6] Més recentment, s'ha proposat que les bombolles poden ser causades per processos de coordinació de preus[7] o normes socials emergents.[6]

Com que, sovint, és difícil observar els valors intrínsecs en els mercats de la vida real, les bombolles són sovint identificades només en retrospectiva, quan apareix una caiguda sobtada en els preus. Aquesta caiguda és coneguda com a crash o el "esclat de la bombolla". Tant la fase de boom econòmic com la de recessió de la bombolla són exemple d'un mecanisme de realimentació positiva, en contrast amb el mecanisme de realimentació negativa que determina el preu d'equilibri en circumstàncies normals de mercat. Els preus en una bombolla econòmica poden fluctuar caòticament i tornar impossible predir només basant-se en l'oferta i la demanda.

Llavors, una bombolla econòmica és un fenomen que es produeix en els mercats, en bona part a causa de l'especulació, que produeix una pujada anormal i prolongada del preu d'un actiu o producte, de manera que dit preu s'allunya cada vegada més del valor real o intrínsec del producte. El procés especulatiu porta a nous compradors a comprar amb la finalitat de vendre a un preu més gran en el futur, la qual cosa provoca una espiral de pujada contínua i allunyada de tota base factual. El preu de l'actiu assoleix nivells absurdament alts fins que la bombolla acaba esclatant(en anglès crash), a causa de l'inici de la venda massiva de l'actiu quan hi ha pocs compradors disposats a adquirir-lo. Això provoca una caiguda sobtada i brusca dels preus, portant-lo a preus molt baixos, fins i tot inferiors al seu nivell natural, deixant darrere seu un reguitzell de deutes. Això es coneix com crack.

Se sol considerar que les bombolles econòmiques són negatives perquè comporten una assignació inadequada de recursos, destinant una bona part d'ells a finals improductius: l'alimentació de la bombolla. Però a més, el crac amb el que finalitza la bombolla econòmica pot destruir una gran quantitat de riquesa i produir un malestar continuat, com va passar amb la tulipomanía holandesa, la Gran Depressió dels anys 1930 i la bombolla immobiliària en Japó en els anys 1990.

Les bombolles financeres van ser estudiades per Hyman Minsky, que les va vincular al crèdit, a les innovacions tecnològiques ia les variacions del tipus d'interès.

Causes possibles[modifica | modifica el codi]

La causa de les bombolles és desconeguda. S'ha proposat que les bombolles poden ser racionals,[8] intrínseques,[9] i contagioses.[10] A la data, no existeix una teoria àmpliament acceptada que expliqui la seva ocurrència.

De manera desconcertant, les bombolles ocorren fins i tot en mercats experimentals altament predictibles, on la incertesa és eliminada i els participants del mercat han de ser capaços de calcular el valor intrínsec dels béns simplement examinant el flux de dividends esperat.[4] No obstant això, les bombolles han estat observades repetidament en mercats experimentals, fins i tot amb participants sofisticats com ara gerents i negociadors professionals. Les bombolles experimentals han provat la seva fortalesa front a una varietat de condicions.[2]

Si bé el que causa les bombolles no és clar, hi ha evidència que suggereix que no són causades per racionalitat limitada o supòsits sobre la irracionalitat d'altres, com es va assumir per la teoria del més ximple. També s'ha mostrat que les bombolles apareixen fins i tot quan els participants del mercats són capaços de posar preus als béns de manera correcta.[6] És més, s'ha mostrat que les bombolles apareixen fins i tot quan l'especulació no és possible[5] o quan està absent l'excés de confiança.[6]

Factors psicològics i socials[modifica | modifica el codi]

Teoria del més ximple[modifica | modifica el codi]

Molt popular entre els llecs, però no totalment confirmada per investigació empírica,[5][6] la teoria del més ximple descriu a les bombolles com dirigides pel comportament perennement optimista dels participants d'un mercat (els ximples) que compren actius sobrevaluados anticipant la seva venda a especuladors rapinyaires (els més ximples) a un preu molt més gran. Segons aquesta explicació no protegida, les bombolles continuen fins que els ximples puguin trobar més ximples per pagar pels actius sobrevaluado. La bombolla acaba quan el més ximple de tots per haver pagat un preu extraordinàriament superior al del seu valor intrínsec ja no és capaç de trobar a algú encara més ximple que pugui pagar pel bé un preu encara més alt.

Etapes d'una bombolla econòmica[modifica | modifica el codi]

Segons l'economista Charles P. KINDLEBERGER, l'estructura bàsica d'una bombolla especulativa es pot dividir en 5 fases:

  • Substitució (displacement): increment del valor d'un actiu
  • Enlairament (take off): compres especulatives (comprar ara per vendre a futur a un preu més i obtenir una utilitat)
  • Exuberància (exuberance)
  • Etapa crítica (critical stage): comencen a escassejar els compradors, alguns comencen a vendre.
  • Esclat (crash)


Bombolles econòmiques més conegudes[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. [enllaç sense format] http://portal.lacaixa.es/docs/diccionario/B_ca.html#BOMBOLLA
  2. 2,0 2,1 King, Ronald R.; Smith, Vernon L.; Williams, Arlington W. and van Boening, Mark V. "The Robustness of Bubbles and Crashes in Experimental Stock Markets," R. H. Day and P. ChenNonlinear Dynamics and Evolutionary Economics. Oxford, England: Oxford University Press, 1993
  3. Lahart, Justin, "Bernanke's Bubble Laboratory, Princeton protégé of Fed Chief Study the Economics of Mania", The Wall Street Journal, May 16, 2008; Page A1 «Enllaç».
  4. 4,0 4,1 Smith, Vernon L., Gerry L. Shttp: // es.wikipedia.org/skins-1.5/common/images/button_bold.pnguchanek i Arlington W. Williams. 1988. "Bubbles, Crashes, and Endogenous Expectations in Experimental Spot Asset Markets." Econometrica 56:1119-1151
  5. 5,0 5,1 5,2 Lei, Vivian, Charles N. Noussair i Charles R. Plotter. 2001. "Nonspeculative Bubbles in Experimental Asset Markets: Lack of Common Knowledge of Rationality Vs Actual Irrationality." Econometrica 69:831
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Levine, Sheen S. and Zajac, Edward J., "The Institutional Nature of Price Bubbles" (20 de juny de 2007). Disponible a SSRN: http://ssrn.com/abstract=960178
  7. Hommes, Cars, Joep Sonnemans, Jan Tuinstra i Henk van de Velden. 2005. "Coordination of Expectations in Asset Pricing Experiments." Review of Financial Studies18:955-980
  8. Garber, Peter M. 1990. "Famous First Bubbles." The Journal of Economic Perspectives 4:35-54
  9. Froot, Kenneth A. i Maurice Obstfeld. 1991. "Intrinsic Bubbles: The Case of Stock Prices." American Economic Review 81:1189-1214
  10. topolo, Richard. 1991. "Bubbles and Volatility of Stock Prices: Effect of Mimetic Contagion." The Economic Journal 101:786-800.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]