Bonítol ratllat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Bonítol ratllat
Katsuwonus pelamis.jpg
Skipjack tuna shoal.jpg
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Actinopterygii
Ordre: Perciformes
Família: Scombridae
Gènere: Katsuwonus
(Kishinouye, 1915)[1]
Espècie: K. pelamis
Nom binomial
Katsuwonus pelamis
(Linnaeus, 1758)[2]
Sinònims
Bonítol ratllat

El bonítol de ventre ratllat o bonítol ratllat (Katsuwonus pelamis) és una espècie de peix de la família dels escòmbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Els mascles poden assolir els 110 cm de longitud total i els 34,5 kg de pes.
  • Semblant al bonítol, bé que de cos més robust.[3]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

És una espècie cosmopolita en mars i oceans tropicals i temperats, llevat del Mediterrani oriental i de la Mar Negra.[3]

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Katsuobushi, ingredient essencial de la cuina japonesa.

El bonítol ratllat és un tipus de tonyina amb la carn ferma, roja i molt agradable al paladar. Tallat en filets frescos i preparat a la brasa o a la planxa, aquest peix sembla gairebé carn de vedella. També és una de les principals espècies d'escòmbrids que s'envasen com a tonyina en llauna.

És un peix molt apreciat al Japó on es coneix com a "katsuwo" カツオ, nom que ha donat origen al gènere Katsuwonus. La seva carn es menja crua, curada o cuinada, també s'aprecien la fresa i les tripes, entre altres òrgans que té al ventre.

Amb el bonítol ratllat es prepara el "katsuwo no shiokara" (カツオの塩辛), una pasta (shiokara) que té un gust que recorda a les anxoves salades de la cuina del Mediterrani, però amb una textura molt diferent.

Aquest peix també es fa servir per fer els "katsuobushi" かつおぶし, flocons de tonyina fumada i assecada, molt importants com a condiment de moltíssims plats de la cuina japonesa, com el dashi (だし), brou de peix fundamental a la taula del país del sol ixent.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Kishinouye K. 1915. A study of the mackerels, cybiids, and tunas. Suisan Gakkai Ho v. 1 (núm. 1). 1-24.
  2. BioLib
  3. 3,0 3,1 FishBase (anglès)
  4. Ichiban Dashi (anglès)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Ankenbrandt, L. 1985. Food Habits of bait-Caught Skipjack Tuna, Katsuwonus pelamis, From the Southwestern Atlantic Ocean. Fishery Bulletin, 83: 379-386.
  • Blackburn, M., D. Serventy. 1981. Observations on distribution and life history of skipjack tuna, Katsuwonus pelamis, in Australian waters. Fishery Bulletin, 79: 85-94.
  • Collette, B.B. i C.E. Nauen, 1983. FAO species catalogue. Vol. 2. Scombrids of the world. An annotated and illustrated catalogue of tunas, mackerels, bonitos and related species known to date. FAO Fish. Synop. 125(2). 137 p.
  • Gauldie, R., G. Sharp. Juny de 1996. Skipjack velocity, dwell time and migration. Fisheries Oceanography, 5: 100-113.
  • Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts (Estats Units), 1997.
  • Linnaeus, C. 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824.
  • Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edició, Upper Saddle River (Nova Jersey, Estats Units): Prentice-Hall. Any 2000.
  • Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edició. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
  • Stequert, B., B. Ramcharrun. 1995. The fecundity of skipjack tuna (Katsuwonus-pelamis) from the western Indian Ocean. Aquatic Living Resources, 8: 79-89.
  • Stequert, B., B. Ramcharrun. 1996. Reproduction of skipjack tuna (Katsuwonus pelamis) from the Western Indian Ocean. Aquatic Living Resources, 9: 235-247.
  • Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edició, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]