Bona Dea

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bona Dea

Bona Dea ("la Deessa Bona"), coneguda també amb els noms de Maia, Fauna, Fàtua o Oma,[1] fou el nom d'una deïtat itàlica, germana, esposa o filla de Faune (Faunus), que és descrita com a deessa de la fertilitat, la castedat i la salut.

Orígens[modifica | modifica el codi]

representació en plata de Maia juntament amb Mercuri, segle II

Fou adorada des de molt antic a Roma com a divinitat profètica i se la vinculà amb Cíbele. Es creu que el seu nom està relacionat amb la seva funció com a divinitat encarregada de vetllar pel creixement dels fruits, doncs Maia podria venir de l'adjectiu maior(superior en mida).[2]

En les oracions que ens han arribat gràcies als textos d'Aule Gel·li,[3] Maia apareix citada juntament amb Vulcà com una manifestació abstracta d'aquest déu.

Harúspex de Piacenza

Podria tenir un origen etrusc. El seu nom apareix unit al de Uni, el déu suprem etrusc (Uni i Mae) en un Harúspex adivinatori trobat a Piacenza.[4]

Confusió amb altres deesses[modifica | modifica el codi]

De vegades se l'ha confós amb Maia, divinitat grega, la filla més gran d'Atles que, va tenir un fill amb Zeus anomenat Hermes.[5]

Representació[modifica | modifica el codi]

Normalment se la representa asseguda en un tron portant una cornucòpia. El seu animal sagrat és la serp, símbol de la curació, per això al seu temple a Roma s'hi conservaven serps consagrades. La seva imatge es trobava freqüentment en monedes de l'Antiga Roma.

Segons l'escriptor Macrobi,[6] de vegades la seva representació es confon amb la de Ops (deessa de la fertilitat i l'abundància), o se l'associava amb Juno i Cardea. Aquest vicle entre les tres divinitats podria haver estat originat per l'escriptor Varró qui va voler simplificar la mitologia de l'antiga Roma encabint diverses deesses dins el concepte de Terra.[7]

El mes de Maig[modifica | modifica el codi]

Existia la creença que el mes de maig estava dedicat a aquesta divinitat, però estudis etimològics més recents relacionen el nom del mes amb la paraula maiores, en la seva accepció de "avantpassats," . El primer dia del mes estava dedicat a honorar la memòria de les generacions precedents i s'invocaven els Lares Praestites perquè protegissin la ciutat,[8] se sacrificava una truja prenyada en les flames del temple de Vulcà invocant a Maia.[9] La posterior confusió podria estar relacionada amb les celebracions de Mercuri. Segons la mitologia romana, Mercuri, fill de Maia, era el pare dels bessons Lares, una genealogia que explicaria el fet que les seves cerimònies se situessin en les calendas del mes de Maig.[10] El 15 de maig coincideix amb els Idus de Mercuri, que era adorat com a patró dels mercaders, al qual se li demanava augment en els beneficis comercials, fet que també el vincula etimològicament amb els termes merx, merces, (guanys,mercaderies), que podria ser una possible vinculació amb Maia, deessa invocada per al creixement.[11]

Temples[modifica | modifica el codi]

assenyalat amb un punt roig al plànol de Roma (v l'any 300) l'emplaçament del temple.

A la ciutat de Roma hi havia un temple dedicat a aquesta divinitat, situat al turó de l'Aventí, al sud est del Circ Màxim. La seva construcció es va fer poc després de l'any 272, coincidint amb la celebració per la conquesta de Tàrent, encara que Ciceró narra que el seu culte era fins i tot anterior a la fundació de Roma. Cap a meitat de l'època republicana, el temple estava en desús potser per manca de reparacions en l'edifici o perquè les preferències de la gent s'havien girat cap a altres divinitats. L'any 123 la Vestal Licínia va aconseguir que fessin un nou altar i un petit santuari però el pontifex maximus P. Scaevola els va declarar il·legals i els va desmuntar.[12]
Més endavant Lívia Drusil·la esposa de l'emperador August, va manar que restauressin el temple [13] i va tornar a ser restaurat en temps d'Adrià[14]L'edifici va subsistir almenys fins al segle IV, doncs apareix en un llistat de la Notitia Regionis, (Regio XII).

Al temple no hi podien accedir els homes, però si se'ls permetia fer ofrenes a la deessa[15] llevat d'algunes excepcions [16]

L'escàndol de l'any 62[modifica | modifica el codi]

vestal portant el foc sagrat (Jean Raoux-1727)

L'any 62, Pompeia, l'esposa de l'emperador Juli Cèsar, era l'encarregada de presidir els riutals d'hivern en honor a Bona Dea. Es va saber, però que el pontífex màxim Publi Clodi Pulcre va entrar al temple disfressat de dona amb la intenció de seduir l'emperadriu. Com que el lloc havia estat viciat, les vestals es van veure obligades a purificar el lloc i repetir les cerimònies.[17] Després d'això el pontífex va ser condemnat a mort pel senat. Durant el judici alguns dels rituals que, segons la tradició, només podien ser coneguts per les vestals, van haver de ser revelats com a part de la investigació.[18]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Hendrik H., pàg. 232,354
  2. Robert Turcan:"The Gods of Ancient Rome: Religion in Everyday Life from Archaic to Imperial Times", ed.Routledge, 2001, pàg. 70
  3. Aule Gel·li; Noctes Aticae13.10.2
  4. Nancy Thompson de Grummond:"Etruscan Myth, Sacred History, and Legend", ed.University of Pennsylvania Museum of Archaeology, 2006, pàg. 44
  5. Michael Gibson, pàg. 58
  6. Macrobi:Saturnalia, 1.12.16–33
  7. Hendrik H., pàg. 354
  8. Ovidi:Fasti, 73
  9. Juvenal,Satirs II, 82
  10. T.P. Wiseman:"Remus: A Roman Myth", ed.Cambridge University Press, 1995, pàg. 71
  11. Robert Turcan, pàg. 71
  12. Ciceró, De Domo Sua, 53.136.
  13. Ovidi, Fasti, 5.157 - 158
  14. Adrià, Historia Augusta, 19
  15. Samuel Ball Platner: "A Topographical Dictionary of Ancient Rome", London, ed. Oxford University Press, 1929, p.85
  16. Ovidi, Ars Amatoria, III, 637-638
  17. Beard, M., Price, S., North, J.,:"Religions of Rome", volum 1, ed.Cambridge University Press, 1998, pàg. 129 - 130, 296
  18. Suetonius, Julius 6.2 i 74.2

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bona Dea
  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 141-142.
  • Bona Dea a l'Encyclopedia Mythica
  • Michael Gibson:"Monstruos, dioses y hombres de la mitología griega", ed.Anaya, ISBN 84-207-3360-1
  • Hendrik H., J.Brouwer:"Bona Dea, the sources and a description of the cult",1989,ISBN 90-04-08606-4 «Enllaç».
  • Robert Turcan:"The Gods of Ancient Rome: Religion in Everyday Life from Archaic to Imperial Times" ,ed.Routledge, 2001, ISBN 0415929741

Vegeu també[modifica | modifica el codi]