Bona de Luxemburg

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Escut de Bona de Luxemburg en el seu saltiri

Bona de Luxemburg - en francès Bonne de Luxembourg, a vegades dita Bonna de Luxemburg, en llatí Bona; en alemany Jutta - o Guta - von Luxemburg, per això també esmentada com a Juta/Guta/Jutta o Judit de Luxemburg - (20 de maig de 1315 - 11 de setembre de 1349, Abadia de Maubuisson) va ser l'esposa de Joan de França dit el Bo, futur rei de França. El seu nom Guta o Jutta significa "Bona" i es va afrancesar a Bonne.

Nasqué sent filla del comte de Luxemburg Joan I el Cec, rei de Bohèmia, i de la seva primera esposa Elisabet I de Bohèmia. Era doncs la germana gran de l'emperador Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic i néta per línia paterna de l'emperador Enric VII de Luxemburg i de Margarida de Brabant, i per línia materna de Vaclav II de Bohèmia i Judit d'Habsburg.

La princesa Bona de Luxemburg fou diverses vegades l'objecte dels projectes matrimonials del seu pare per reforçar la seva dinastia. Fou així promesa a l'edat de sis anys a Frederic II el Sever, futur marcgravi de Marcgraviat de Mísnia, però el seu pare va trencar les esposalles després que els Wettin es van haver col·locat del costat de Lluís de Baviera. Frederic de Mísnia preferia d'altra banda casar-se amb Matilde, la filla de Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic, el que finalment va fer el 1328. Després de negociacions amb Enric IV de Bar, la preferència de Joan de Luxemburg es va orientar aviat cap al tron de França dels Valois. Dobles esposalles foren acordades entre el seu fill Carles i Blanca de Valois, així com entre la seva filla Bona i Joan II de França.

Joan de Luxemburg va fer la seva entrada amb la seva filla a París el 2 de gener de 1332. El matrimoni fou celebrat el 6 d'agost de 1332 a l'església de Notre-Dame de Melun, en presència de sis mil invitats, seguit de festes que van durar dos mesos, fins que Joan de Valois fou armat cavaller a la catedral de Notre-Dame de París. Bona tenia disset anys i el seu espòs catorze anys. Joan va rebre la seva emancipació amb el títol de duc de Normandia, comte d'Anjou i comte del Maine. La princesa, que era d'una gran bellesa, va seduir igualment el seu entorn per l'educació que havia rebut i la cultura de la qual va fer prova. El saltiri que porta el seu nom, compost per Joan el Negre, contribueix a comprendre el refinament que donava el to a la seva cort. Bona va apreciar especialment a Guillem de Machaut que formava part del seu cercle més proper.

Ascendència[modifica | modifica el codi]

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Walerà III de Limburg
 
 
 
 
 
 
 
Enric V de Luxemburg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ermesinda I de Luxemburg
 
 
 
 
 
 
 
Enric VI de Luxemburg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Enric II de Bar
 
 
 
 
 
 
 
Margarida de Bar
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Felipa de Dreux
 
 
 
 
 
 
 
Enric VII del Sacre Imperi Romanogermànic
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Bucard d'Avesnes (1170-1244)
 
 
 
 
 
 
 
Balduí d'Avesnes
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Margarida de Constantinoble
 
 
 
 
 
 
 
Beatriu d'Avesnes
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Tomàs de Coucy
 
 
 
 
 
 
 
Felicitat de Coucy
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Mafalda de Rethel
 
 
 
 
 
 
 
Joan I de Bohèmia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Enric II de Brabant
 
 
 
 
 
 
 
Enric III de Brabant
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Maria de Hohenstaufen
 
 
 
 
 
 
 
Joan I de Brabant
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Hug IV de Borgonya
 
 
 
 
 
 
 
Aleida de Brabant
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Iolanda de Dreux
 
 
 
 
 
 
 
Margarida de Brabant (1276-1311)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Guillem II de Dampierre
 
 
 
 
 
 
 
Guiu de Dampierre
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Margarida de Constantinoble
 
 
 
 
 
 
 
Margarida de Dampierre
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Robert VII de Béthune
 
 
 
 
 
 
 
Mafalda de Béthune
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Elisabet de Morialmez
 
 
 
 
 
 
 
Bona de Luxemburg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ottokar I de Bohèmia
 
 
 
 
 
 
 
Venceslau I de Bohèmia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Constança d'Hongria
 
 
 
 
 
 
 
Ottokar II de Bohèmia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Felip de Suàbia
 
 
 
 
 
 
 
Cunegunda de Suàbia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Irene de Bizanci
 
 
 
 
 
 
 
Venceslau II de Bohèmia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Miquel I de Kíev
 
 
 
 
 
 
 
Rostislav IV de Kíev
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Maria de Galícia
 
 
 
 
 
 
 
Cunegunda d'Esclavònia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Bela IV d'Hongria
 
 
 
 
 
 
 
Anna d'Hongria, Banessa d'Esclavònia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Maria Lascaris
 
 
 
 
 
 
 
Elisabet de Bohèmia (1292-1330)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Rodolf II d'Habsburg
 
 
 
 
 
 
 
Albert IV el Savi
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Agnès de Hohenstaufen
 
 
 
 
 
 
 
Rodolf I d'Alemanya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ulric de Kyburg
 
 
 
 
 
 
 
Edwiga de Kyburg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Anna de Zähringen
 
 
 
 
 
 
 
Judit d'Habsburg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
60.
 
 
 
 
 
 
 
Burcard III de Hohenzollern
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Gertrudis de Hohenburg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Mectilda de Tübingen
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Es va casar el 28 de juliol o 6 d'agost de 1332 a Melun amb el príncep i futur rei Joan II de França, sent-ne la primera esposa. D'aquesta unió nasqueren:

La reaparició de la pesta a Occident va provocar la seva defunció a l'edat de trenta-quatre anys, l'11 de setembre de 1349, a l'abadia de Maubuisson on fou enterrada. Mai va poder doncs ser reina de França. El seu espòs es va casar de nou uns sis mesos més tard amb Joana d'Alvèrnia.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bona de Luxemburg Modifica l'enllaç a Wikidata