Bonaventura Bassegoda i Amigó
| Bonaventura Bassegoda i Amigó | |
 Bassegoda vist per Ramon Casas (MNAC). |
|
| Dades biogràfiques | |
|---|---|
| Nom | Bonaventura Bassegoda i Amigó |
| Nascut el | 16 de maig de 1862 |
| Nascut a | Barcelona |
| Mort el | 29 de novembre de 1940 |
| Mort a | Barcelona |
| Obra | |
| Principals edificis | Malagrida (Olot) Casa Rocamora (Barcelona) |
| Premis i reconeixements | Concurs anual d'edificis artístics (1907) de l'Ajuntament de Barcelona. |
Bonaventura Bassegoda i Amigó (Barcelona, 16 de maig de 1862 - 29 de novembre de 1940[1]) fou un escriptor i arquitecte català.
Fou membre de la segona generació dels Bassegoda, una família barcelonina d'arquitectes procedent del poble de Bassegoda (municipi d'Albanyà, Alt Empordà).[2] A principis del segle XIX els seus membres es traslladaren a Barcelona, com a paletes. Els membres de la primera generació varen ser Pere Bassegoda i Mateu (1817—1908), mestre d'obres, i contractista amb els seus germans paletes Josep Bassegoda i Mateu i Bonaventura Bassegoda i Mateu, pare de Bonaventura Bassegoda i Amigó.[2]
Fou secretari de la Junta Permanent d'Unió Catalanista per a l'Assemblea d'Olot de 1897. Milità a la Lliga de Catalunya i fou membre de l'Acadèmia de Bones Lletres (1922) i de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.
Com a escriptor fou premiat als Jocs Florals del 1880, el 1881, el 1884 i el 1885. També fou redactor de La Renaixença, La Ilustració Catalana i L'Avenç, i col·laborà, des del 1905, al Diario de Barcelona i, després, a La Vanguardia.
Com a arquitecte participà en el pla de reforma de Barcelona. Les seves obres més representatives són la casa Rocamora (entre el passeig de Gràcia i el carrer de Casp), la casa Berenguer (carrer de la Diputació) i el col·legi Comtal (1906), amb el que va guanyar el concurs anual d'edificis artístics a Barcelona; el Casino del Masnou, la casa Malagrida d'Olot i l'escola Garcia Fossas d'Igualada (1937).[3]
Fou arquitecte municipal d'Igualada,[3] ciutat on l'any 1940 fou autor de la capella del cementiri vell, que reemplaçà l'anterior capella destruïda durant la guerra civil.[4]
Fou pare del també arquitecte Bonaventura Bassegoda i Musté (1896—1987).[2]
Taula de continguts |
Obres literàries [modifica]
- Viva l'avi! (1885)
- Pluja d'estiu (1886)
- Mero (1887)
- Joc de cartes (1887),
- Quaranta graus al sol (1886)
-
Col·legi Comtal (1907)
-
Ajuntament de Premià de Dalt(1914).
-
Orfenat finançat per Artur Garcia Fossas, posteriorment obert com a escola (1937).
-
Capella del cementiri vell d'Igualada (1940)
.jpg)
Fonts [modifica]
- L'obra arquitectònica de Pere, Joaquim i Bonaventura Bassegoda (1856-1934), Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Barcelona 1995.
Referències [modifica]
- ↑ Fitxa del Col·legi d'arquitectes de Barcelona
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Família Bassegoda». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 3,0 3,1 ADEQUACIÓ DEL C.E.I.P. GARCIA I FOSSAS. Antecedents de partida
- ↑ Tríptic "El cementiri vell d'Igualada. Un espai per descobrir". Institut municipal de cultura d'Igualada.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bonaventura Bassegoda i Amigó |
- «Bonaventura Bassegoda i Amigó». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Arquitectura Barcelona :: Bonaventura Bassegoda i Amigó
- casa Rocamora a Archiseek.
