Bonaventura Bassegoda i Amigó

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bonaventura Bassegoda i Amigó
Ramon Casas - MNAC- Bonaventura Bassegoda- 027310-D 006468.jpg
Bassegoda vist per Ramon Casas (MNAC).
Dades biogràfiques
Nom Bonaventura Bassegoda i Amigó
Nascut el 16 de maig de 1862
Nascut a Barcelona
Mort el 29 de novembre de 1940
Mort a Barcelona
Obra
Principals edificis Malagrida (Olot)
Casa Rocamora (Barcelona)
Premis i reconeixements Concurs anual d'edificis artístics (1907) de l'Ajuntament de Barcelona.

Bonaventura Bassegoda i Amigó (Barcelona, 16 de maig de 1862 - 29 de novembre de 1940[1]) fou un escriptor i arquitecte català. Fou pare del també arquitecte Bonaventura Bassegoda i Musté (1896—1987).[2]

Fou membre de la segona generació dels Bassegoda, una família barcelonina d'arquitectes procedent del poble de Bassegoda (municipi d'Albanyà, Alt Empordà).[2] A principis del segle XIX els seus membres es traslladaren a Barcelona, com a paletes. Els membres de la primera generació varen ser Pere Bassegoda i Mateu (1817—1908), mestre d'obres, i contractista amb els seus germans paletes Josep Bassegoda i Mateu i Bonaventura Bassegoda i Mateu, pare de Bonaventura Bassegoda i Amigó.[2]

Fou secretari de la Junta Permanent d'Unió Catalanista per a l'Assemblea d'Olot de 1897. Milità a la Lliga de Catalunya i fou membre de l'Acadèmia de Bones Lletres (1922) i de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.

Com a escriptor fou premiat als Jocs Florals del 1880, el 1881, el 1884 i el 1885. També fou redactor de La Renaixença, La Ilustració Catalana i L'Avenç, i col·laborà, des del 1905, al Diario de Barcelona i, després, a La Vanguardia.

Com a arquitecte participà en el pla de reforma de Barcelona. Les seves obres més representatives són la casa Rocamora (entre el passeig de Gràcia i el carrer de Casp), la casa Berenguer (carrer de la Diputació) i el col·legi Comtal (1906), amb el que va guanyar el concurs anual d'edificis artístics a Barcelona; el Casino del Masnou, la casa Malagrida d'Olot i l'escola Garcia Fossas d'Igualada (1937).[3]

Fou arquitecte municipal d'Igualada,[3] ciutat on l'any 1940 fou autor de la capella del cementiri vell, que reemplaçà l'anterior capella destruïda durant la guerra civil.[4]


Obres literàries[modifica | modifica el codi]

  • Viva l'avi! (1885)
  • Pluja d'estiu (1886)
  • Mero (1887)
  • Joc de cartes (1887),
  • Quaranta graus al sol (1886)

Fonts[modifica | modifica el codi]

  • L'obra arquitectònica de Pere, Joaquim i Bonaventura Bassegoda (1856-1934), Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Barcelona 1995.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Fitxa del Col·legi d'arquitectes de Barcelona
  2. 2,0 2,1 2,2 «Família Bassegoda». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. 3,0 3,1 ADEQUACIÓ DEL C.E.I.P. GARCIA I FOSSAS. Antecedents de partida
  4. Tríptic "El cementiri vell d'Igualada. Un espai per descobrir". Institut municipal de cultura d'Igualada.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bonaventura Bassegoda i Amigó Modifica l'enllaç a Wikidata