Bonaventura Bassols i Soriano

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaBonaventura Bassols i Soriano
Biografia
Naixement1812 Modifica el valor a Wikidata
Figueres (Alt Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Mort1868
Tortosa ?
Activitat
OcupacióCompositor i intèrpret
InstrumentGuitarra

Bonaventura Bassols i Soriano (Figueres, 1812 - Tortosa ?,1868) fou un guitarrista i compositor català.

Biografia[modifica]

De família amb vocació musical (els seus germans Agustí i Narcís foren també guitarristes), es doctorà en Farmàcia abans de dedicar-se, també, a la guitarra. S'establí a Barcelona (hi vivia el 1838, quan el seu germà Narcís anà a viure amb ell, i en els anys 1842 a 1849 s'hi anuncià com a professor de guitarra). També fou mestre de guitarra del poeta i escriptor Pau Piferrer que era considerat un bon aficionat i intèrpret exemplar de l'obra de Ferran Sor.

Les dates que delimiten la vida del compositor català, només s'han trobat a un article de Josep Ferrer Esteve de Pujades, que també fou guitarrista. Aquest mateix, fou deixeble de Brocá i era natiu de Torroella de Montrí (Girona), del mateix lloc d'on eren els guitarristes Josep Costa i Hugas i Josep Hugas; fou un ambient musical i sobretot guitarrístic. Aquest mateix ambient vingué caracteritzat per l'estil guitarrístic de Ferran Sor, fet que no era habitual a la resta de la Península Ibèrica.[1]

El 1846 publicà a Barcelona un àlbum de música per a guitarra anomenat El trovador.[2] L'any 1853 llegí davant de la Societat Filharmònica de Barcelona, a què pertanyia, una memòria titulada Consideraciones filosóficas sobre el verdadero carácter del drama lírico nacional un títol que evidencia l'adscripció de Bonaventura al Romanticisme musical.[3] Des de la seva fundació, dirigí el cor de la Societat Filharmònica de Barcelona (1844-1857) i col·laborà amb aquesta en la seva -efímera- revista, La Violeta de Oro, Periódico de la Sociedad Coral Filarmónica y Literaria (1851).

Tingué per deixebles Josep Viñas i Diaz, Jaume Bosch i Renard, Josep Costa i Hugas, Pau Piferrer i Fàbregas i el seu germà Narcís Bassols.

Posteriorment visità diversos països sud-americans, i a partir de 1854 visqué a Xile durants uns quants anys [4] En aquest país esdevingué soci de l'Acadèmia de Farmàcia i Ciències Naturals, i hi dirigí El Trobador (1856). De tornada a Catalunya[5] el 1865, residí a Tortosa i dugué una vida molt retirada fins a la seva mort.

Obres[modifica]

  • El Atrevido, vals en La Mayor
  • Contradanza, en Mi Mayor
  • Galop, en Sol Mayor, 6ª en Re y 5ª en Sol
  • Gran vals, 6ª en Re
  • Himne, amb lletra d'Antoni Ribot
  • Himno popular á Pío nono, en Mi Mayor
  • Mazurca, en Re Mayor
  • 2ª Fantasía para guitarra sola, op. 12.

A la pàgina de CEDOC es fa una menció d'aquesta obra, la qual es conserva al BOC. Aquesta obra consta de: Introducció (Largo-Andante amb expressió), Tema (Andante) i Tres variacions [6][7]

  • Vals (?) enregistrat per guitarrista Josep Manzano al DC Melancolie: Compositors guitarristes gironins del segle XIX (Sabadell: Ars Harmonica, 2010 ref AH214)
  • Vals, en la menor, dedicat al seu deixeble Josep Costa
  • Vals, en Sol Mayor, 6ª en Re y 5ª en Sol
  • Vals de la Blusa, en sol menor, 6ª en Re y 5ª en Sol
  • Vals infernal, en la menor
  • Vals para guitarra, en Sol Mayor, 6ª en Re y 5ª en Sol

Arranjaments[modifica]

  • Coro final de la ópera "Attila", re menor, 6ª en Fa
  • Fragmento d'un coro de la ópera "Il novo Mose", en la menor
  • Galop de la Pandereta, en La Mayor
  • Vals de Straus, en Mi Mayor
  • Vals sobre un motivo de María Padilla, en Re Mayor
  • Vals sobre un motivo de "Nabuco", en la menor

Bibliografia[modifica]

  • Montserrat Galí Les memòries de Narcís Bassols Soriano, un figuerenc romàntic a Mèxic, article a AIEE Figueres 31 (1998), p. 425-444 «Enllaç».

Referències[modifica]

  1. SUÁREZ-PAJARES, JAVIER. Buenaventura. Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana. Volum 1. Madrid: Sociedad de Autores y Editores, 1999-2002, p.283 [Consulta: 10 novembre 2023]. 
  2. HERRERA, FRANCISCO. «Bassols, Buenaventura (España 1812-1868)». Biblioteca de la Guitarra y Cuerda Pulsada (2006). [Consulta: 10 novembre 2023].
  3. PADROSA GORGOT, INÉS. BASSOLS SORIANO, Bonaventura. Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà.. Girona: Diputació de Girona, Setembre de 2009, p.107. ISBN 978-84-96747-54-8 [Consulta: 10 novembre 2023]. 
  4. «Revista musical chilena - La música en el periódico chileno "El Ferrocarril" (1855-1865)».
  5. «Annals Empordanesos».
  6. «Fantasia per a guitarra sola nº2 op.12». [Consulta: 10 novembre 2023].
  7. «Fantasia para guitarra de Bassols». CENTRE DE DOCUMENTACIÓ ORFEÓ CATALÀ. [Consulta: 10 novembre 2023].