Bonaventura Bassols i Soriano

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 01:00, 5 maig 2016 amb l'última edició de ArnauBot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.

Bonaventura Bassols i Soriano (Figueres?, 1812 - 1868) va ser un guitarrista i compositor català.

Biografia

De família amb vocació musical (els seus germans Agustí i Narcís foren també guitarristes), es doctorà en Farmàcia abans de dedicar-se, també, a la guitarra. S'establí a Barcelona (hi vivia el 1838, quan el seu germà Narcís anà a viure amb ell, i en els anys 1842 a 1849 s'hi anuncià com a professor de guitarra). Posteriorment visità diversos països sud-americans, i visqué a Xile durants uns anys (a partir del 1854, i encara hi era[1] el 1861); en aquest país esdevingué soci de l'Acadèmia de Farmàcia i Ciències Naturals, i hi dirigí El Trobador (1856). De tornada a Catalunya[2] el 1865, residí a Tortosa.

Tingué per deixebles Josep Viñas i Diaz, Jaume Bosch i Renard, Josep Costa i Hugas, Pau Piferrer i Fàbregas i el seu germà Narcís Bassols.

Publicà diversos quaderns de música per a guitarra (1846). Des de la seva fundació, dirigí el cor de la "Societat Filharmònica de Barcelona" (1844-1857) i col·laborà amb aquesta societat en la seva -efímera- revista, La Violeta de Oro, Periódico de la Sociedad Coral Filarmónica y Literaria (1851); el 1853 hi va fer la conferència Consideraciones filosóficas sobre el verdadero carácter del drama lírico-nacional, un títol que evidencia l'adscripció de Bonaventura al Romanticisme musical.

En una faceta separada de les seves altres activitats, va traduir el Tratado del párroco, de los vicarios parroquiales, de los capellanes de monjas, militares y hospitales, escrito en latín per D.Bouix (Puebla: Narciso Bassols, 1868),[3] i el dedicà al seu germà Narcís, que el publicà en la seva editorial.

Obres

  • El Atrevido, vals en La Mayor
  • Contradanza, en Mi Mayor
  • Galop, en Sol Mayor, 6ª en Re y 5ª en Sol
  • Gran vals, 6ª en Re
  • Himne, amb lletra d'Antoni Ribot
  • Himno popular á Pío nono, en Mi Mayor
  • Mazurca, en Re Mayor
  • 2ª Fantasía para guitarra sola, op. 12, publicada a 1788-1850 Antología de piezas de Guitarra en edició crítica de Javier Suárez-Pajares (Madrid: Instituto Complutense de Ciencias Musicales, 2008 ISBN 979-0-69219-043-1)
  • Vals (?) enregistrat per guitarrista Josep Manzano al DC Melancolie: Compositors guitarristes gironins del segle XIX (Sabadell: Ars Harmonica, 2010 ref AH214)
  • Vals, en la menor, dedicat al seu deixeble Josep Costa
  • Vals, en Sol Mayor, 6ª en Re y 5ª en Sol
  • Vals de la Blusa, en sol menor, 6ª en Re y 5ª en Sol
  • Vals infernal, en la menor
  • Vals para guitarra, en Sol Mayor, 6ª en Re y 5ª en Sol

Arranjaments

  • Coro final de la ópera "Attila", re menor, 6ª en Fa
  • Fragmento d'un coro de la ópera "Il novo Mose", en la menor
  • Galop de la Pandereta, en La Mayor
  • Vals de Straus, en Mi Mayor
  • Vals sobre un motivo de María Padilla, en Re Mayor
  • Vals sobre un motivo de "Nabuco", en la menor

Bibliografia

  • Montserrat Galí Les memòries de Narcís Bassols Soriano, un figuerenc romàntic a Mèxic, article a AIEE Figueres 31 (1998), p. 425-444 «Enllaç».

Referències

  1. ↑ «Revista musical chilena - La música en el periódico chileno "El Ferrocarril" (1855-1865)».
  2. ↑ «Annals Empordanesos».
  3. ↑ «Fotos del Tratado del Párroco».
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bonaventura_Bassols_i_Soriano&oldid=16922231»