Bonaventura Dini i Facci
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 novembre 1876  |
| Mort | 2 abril 1936 (59 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | violoncel·lista |
| Veu | Tenor |
| Instrument | Violoncel |
Bonaventura Dini i Fazzi (El Vendrell, 25 de novembre[1][2] del 1876 – Barcelona, 2 d'abril[3] del 1936) va ser violoncel·lista, tenor i professor de música.
Biografia[modifica]
Estudià música amb l'organista vendrellenc Carles Casals i Ribes juntament amb els fills d'aquest, Pau i Enric Casals i Defilló, amb els quals sempre tingué gran amistat. Amplià estudis a l'Escola Municipal de Música de Barcelona amb Josep Garcia i Jacot (violoncel) i Josep Rodoreda (harmonia, contrapunt i fuga); també estudià amb Vicent Costa (piano).
L'any 1898 ingressà com a primer violoncel a l'orquestra del Gran Teatre del Liceu, i dos anys després fou nomenat professor del Conservatori de Música d'Isabel II, on tingué per deixebles Ramon Vilaclara i Emili Sànchez i Carrera. Marxà a Milà el 1910[4] i hi residí fins al 1920, quan tornà a Barcelona; en la seva estada en la ciutat italiana havia debutat com a tenor en l'òpera Faust amb un èxit important. Com a violoncel·lista va ser membre de diversos grups de cambra amb Enric Granados, Joaquim Malats i Matthieu Crickboom i es dedicà tant a la música de cambra com a la simfònica. Va ser reclamat per Pau Casals per entrar a la seva nounada orquestra, i en va ser concertino de violoncel entre 1920 i 1936; també hi cantà de tenor. Igualment, va ser solista de violoncel a l'orquestra del Liceu. Compatibilitzà aquestes actuacions de nivell amb actuacions amb conjunts de cambra en cafès, i en cinemes com a acompanyants de pel·lícules mudes. D'entre els diversos grups amb què actuà hi hagué el Quartet de l'Associació Musical i el Quartet Crickboom, i participà amb el seu quartet en els festivals de l'Associació Wagneriana en els cicles dedicats a Beethoven, entre d'altres. En els anys 30 va cantar en la capella de música de la parròquia de la Concepció de Barcelona.
Obres[modifica]
- Amorosa, poesia amorosa inclosa en el drama en dos actes Ferro fred (1909) de Ramon Ramon i Vidales[5]
Referències[modifica]
- ↑ «Parròquia de St. Salvador del Vendrell: Llibre XV de baptismes, pàg. 548, núm. 199». Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona. En molts indrets consta que el segon cognom és Facci, però tal com es pot comprovar a la inscripció de baptisme, la mare consta com a Apolonia Fatsi. D'altra banda, a l'esquela publicada a La Vanguardia el 3 d'abril de 1936 el segon cognom és Fazzi.. [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ Segons el Dietario Musical de Josep Maria Javaloy va néixer el 22 de novembre de 1876; segons Jaume Carbonell i Goberna (Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana Madrid:SGAE, 1999) nasqué el 25 de novembre.
- ↑ «La Vanguardia, any LV, núm. 22.484, pàg. 23. Data: 3 d'abril de 1936». La Vanguardia Hemeroteca. [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ Digital, La Vanguardia. «Edición del miércoles, 02 noviembre 1910, página 3 - Hemeroteca - Lavanguardia.es» (en castellà). [Consulta: 25 desembre 2017].
- ↑ «Ramon Ramon i Vidales, un saineter del Penedès | Bofarull i Terrades | Miscel·lània penedesenca».