Bonaventura de Bagnoregio

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
sant Bonaventura

Escultura del s. XIX a la Bonaventurakerk de Woerden (Països Baixos)
bisbe i cardenal, confessor, doctor de l'Església (1588), Doctor Seraphicus
Nom secular Giovanni di Fidanza
Naixement 1217-1221
Bagnoregio (Viterbo, Laci, Estats Pontificis)
Defunció 15 de juliol de 1274
Lió (França)
Enterrament S. Francesc de Lió (restes desaparegudes al s. XVI); només se'n conserve un braç a la catedral de Bagnoregio (Santo Braccio)
Commemoració en Església Catòlica Romana
Canonització 14 d'abril de 1482, Roma per Sixt IV
Lloc de pelegrinatge Bagnoregio
Festivitat 15 de juliol (fins a 1969, 14 de juliol; fins a 1568, segon diumenge de juliol)
Fets destacables Teòleg i filòsof, professor a la Universitat de París; ministre general de l'orde franciscà
Orde Franciscans
Iconografia Hàbit franciscà; amb un llibre, llegint o escrivint; amb un copó; com a bisbe o com a cardenal

Bonaventura de Bagnoregio (1221-1274), conegut com a Sant Bonaventura i nascut com a Joan de Fidanza (italià: Giovanni di Fidanza), va ser el setè ministre general de l'Orde de Sant Francesc. Va ser un teòleg escolàstic i un filòsof medieval, contemporani de Tomàs d'Aquino, i ocupà el lloc de bisbe cardenal d'Albano Laziale. Va ser canonitzat per l'Església Catòlica i elevat a doctor de l'Església el 1588.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer a Bagnoregio, Latium, a prop de Viterbo. Es diu que va rebre el sobrenom de Bonaventura (bona sort) quan en la infància es va curar d'una greu malaltia a través de la intercessió de Sant Francesc d'Assís. Va ingressar a l'orde franciscà el 1243 i va estudiar a la Universitat de París, probablement amb Alexandre de Hales i, amb seguretat, amb el successor d'Alexandre a partir del 1253 Joan de La Rochelle.

Tres anys abans havia obtingut el càrrec de lector d'Els Quatre Llibres de Sentències (un llibre de teologia escrit per Petrus Lombardus al segle XII), i el 1255 va ser elevat a mestre (l'equivalent medieval del càrrec de doctor). Un any després va defensar amb èxit el seu orde contra els retrets de la facció anti-mendicant, i va ser escollit general de l'orde. El 24 de novembre de 1265 va ser nomenat arquebisbe de York, tot i que mai va ser consagrat i va dimitir el càrrec l'octubre de 1266.

Va ser clau en l'elecció del Papa Gregori X, que el 1273 el va recompensar amb els títols de cardenal i bisbe d'Albano. L'any següent, Bonaventura va deixar el càrrec de ministre general dels franciscans. Fou succeït per Jérôme d'Ascoli, futur Nicolau IV. Va ser llavors quan va rebre l'encàrrec de Gregori X de preparar el Concili de Lió II, que es va iniciar el 7 de maig de 1274. Les seves destacades contribucions en aquest concili van propiciar la unió entre l'Església grega i la llatina.

Bonaventura va morir el 15 de juliol durant les sessions del concili de Lió. Segons el seu secretari, Peregrí de Bolonya, hauria estat enverinat. Fou enterrat a l'església franciscana de Lió. La seva oració fúnebre fou pronunciada pel seu amic, el dominic Pierre de Tarentaise, futur Innocenci V.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bonaventura de Bagnoregio Modifica l'enllaç a Wikidata