Bonet de Clarmont

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Sant Bonet bisbe de Clarmont, en llatí Bonitus (vers 623 - 710), fou un bisbe germà d'Avit, en llatí Avitus, també bisbe de Clarmont al qual va succeir. Havia estat abans prefecte de la Provença marsellesa. A França, Bonitus és honorat com a sant Bonet i la festa se celebra el 15 de gener; és el patró dels terrissaires.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Bonet va néixer a Alvèrnia vers 623 d'una família tocant a al senat romà, potser els Syagrii. Va fer estudis del dret i fou considerat excel·lent pels sofistes. Va esdevenir nutritus i després referendari de Sigebert III, rei d'Austràsia entre 639 i 656, i cap a 680, prefecte de la Provença marsellesa succeint a Hèctor de Provença assassinat a Autun el 675. Va exercir la funció més com a sacerdot que com a jutge; recomprava en particular als esclaus.[1] Una desena d'anys més tard, cap a 691,[2] va accedir a la seu episcopal de Clarmont d'Alvèrnia succeint al seu germà Avitus.[3] Segons Georges de Manteyer, va introduir a la Provença austrasiana el culte dels sants alvernesos.[4]

Després d'un episcopat ple de zel, va renunciar al càrrec el 701,[5] i es va retirar a un monestir. Va morir a Lió quan tornava d'un pelegrinatge a Roma. Avui, les seves relíquies es troben a la catedral de Clarmont d'Alvèrnia.

Bonet va donar el seu nom a nombrosos pobles francesos, principalment a Alvèrnia.[6]

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. Paul-Albert Février (sota la direcció de) - La Provence des origines à l'an mil, pàgina 474.
  2. Georges de Manteyer, La Provence du premier au douzième siècle - pàgs. 47, 48: «En efecte, havent mort Avit el 691 després d'haver fundat a Volvic un monestir a la tomba de sant Preu, va ser ell [Benet] qui, renunciant al món, va fer esdevenir al seu torn bisbe d'Alvèrnia en substitució del seu germà. »
  3. Paul-Albert Février (sota la direcció de) - La Provence des origines à l'an mil, pàgina 461.
  4. Georges de Manteyer, La Provence du premier au douzième siècle - pàg. 65: «Fou realment doncs el patrici Bonet que va introduir a la Provença austrasiana els cultes alvernesos de Sidoni Apol·linar, de les germanes Maria-Magdalena i Marta, com també els de Maximí, de Marcel i dels Innocents …; »
  5. Pierre Riché, Les Carolingiens, une famille qui fit l'Europe, pàg. 42
  6. Veure la pàgina Sant Bonet (desambiguació)

Bibliografia i fonts[modifica | modifica el codi]

  • Vita Boniti
  • Georges de Manteyer - La Provence du premier au douzième siècle - Librairie Alphonse Picard & fils, Paris, 1908, accessible en text complert
  • Paul-Albert Février (sota la direcció de) - La Provence des origines à l'an mil - Editions Ouest-France Université 1989 - (ISBN 2737304563), pag. 461 i 474.
  • Pierre Riché, Les Carolingiens, une famille qui fit l'Europe, Hachette Littérature (ed. 1997) - (ISBN 2012788513).