Bonifaci d'Àfrica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Bonifaci fou un general romà probablement d'origen traci.

Es va distingir per la seva administració competent i justa a diverses magistratures i per la seva activitat contra els bàrbars, especialment a Massília contra el rei got Ataülf (any 413).

Va buscar l'amistat de Sant Agustí per reforçar la legislació imperial i contra la secta dels donatistes; després de la mort de la seva dona es va voler suïcidar i es va mostrar contrari a les activitats militars, i fou Sant Agustí qui li va curar la depressió.

Va continuar una guerra defensiva contra els bàrbars visigots (417 a 418). Es va casar després amb una rica dama arriana anomenada Pelàgia, i encara que va mantenir les seves conviccions catòliques, sembla que la seva dona va tenir una certa influència sobre ell. La seva dona es va haver de convertir però els fills van poder ser batejats com arrians.

El 422 les seves forces van participar en l'expedició a Hispània contra els vàndals, dirigida per Castí (Castinus), que era el seu rival polític. Bonifaci comptava amb el suport de Gala Plàcida, i les intrigues d'ambdós van fer fracassar l'empresa de Castí.

Honori va morir el 423 i Bonifaci fou nomenat tribú i comes d'Àfrica sota el govern de Valentinià III (424-455). Bonifaci es va negar a reconèixer a Joan el secretari, i va reconèixer com Emperadriu a Gala Plàcida. El general Flavi Aeci, per a eliminar-lo, va convèncer a Gala per destituir-lo (427), i alhora va convèncer a Bonifaci per oposar-se a la seva destitució. Bonifaci va caure a la trampa, i quant li fou comunicada la seva destitució es va rebel·lar i fou enviat contra ell un exèrcit (427).

Per ajudar-lo en la seva empresa, Bonifaci va buscar l'aliança dels vàndals, establerts com a confederats a la Bètica, als quals va demanar que enviessin tropes a Àfrica i el maig del 429 el seu rei Genseric, amb un exèrcit de cinquanta mil homes, va passar a Mauretània o Mauritània, va obtenir l'ajut dels berbers i de la secta dels donatistes (que havien estat sotmesos a persecució) i es va presentar al govern de Bonifaci. Mentrestant Gala Plàcida es va assabentar del doble joc d'Aeci, i es va reconciliar amb Bonifaci que llavors es va penedir de la crida als vàndals, sota els consells de Sant Agustí, i va tractar de rebutjar-los però fou derrotat a Hippo Regius (430) i va quedar assetjat allí. Hippo Regius va resistir 14 mesos i finalment Bonifaci va intentar una batalla decisiva i fou derrotat (431).

Bonifaci va fugir a Itàlia, a Roma, on va recobrar el favor de Placídia que el va acollir benèvolament i li va donar el rang de Patrici i Magister Militium, càrrec que també ostentava Aeci. Aquest darrer va marxar amb les seves forces a Roma des de la Gàl·lia, i es va enfrontar obertament al seu rival, al qual no va poder derrotar, però Bonifaci va resultar ferit i va morir poc després (432); segons alguns en realitat va morir de malaltia el mateix 432. Es diu que va aconsellar a la seva dona de casar-se amb Aeci.

La font principal per aquest personatge es Procopi (De Bello Vandalum)