Boga (peix)
Boops boops  | |
|---|---|
,_franja_marina_Teno-Rasca,_Tenerife,_Espa%C3%B1a,_2022-01-08,_DD_99.jpg) | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 170251 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Spariformes |
| Família | Sparidae |
| Gènere | Boops |
| Espècie | Boops boops Linnaeus, 1758 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
La boga o bogarró (Boops boops) és un peix teleosti de la família dels espàrids i de l'ordre dels perciformes[1] que sol formar moles abundants mar endins. Viu en tota mena de substrats (sorra, fang, roques o herbassars) fins als 250 metres de profunditat malgrat que sigui més abundant als primers 100 metres.[2] El nom científic prové del grec βόωψ, «ull de bou» pels seus ulls molt grans.[3]
Descripció[modifica]
- Pot arribar als 36 cm de llargària total.[3] La talla mínima legal de captura és d'onze centímetres.[3][4]
- Cos afusat amb quatre llistes longitudinals laterals grogues.[5]
- El nombre d'escates de la línia lateral és entre 60 i 80.[2]
- Viu nedant en moles sobre tot tipus de fons fins a 350 m. Es reprodueix de febrer a maig. Els joves carnívors, els adults, herbívors.[3] És un peix pelàgic i molt voraç, que viu prop de les costes rocoses i sobre camps de fanerògames marines.[6]
Distribució[modifica]
Es troba a les costes de l'oceà Atlàntic oriental (des de Noruega fins a Angola, incloent-hi les Illes Canàries, Cap Verd i Sao Tomé i Príncipe), de la Mar Mediterrània i de la Mar Negra.[7]
Pesca i consum[modifica]
Es pesca per consum huma, però té una carn nogensmenys poc apreciada gastronòmicament,[8] perquè té molta espina.[9] Es pesca amb arts d'arrossegament, de platja, d'encerclament, soltes, tresmalls, boleros, línies de mà, volantí i amb canya. Com a conseqüència del poc valor comercial, se'l fa servir a vegades com a esquer per a palangres i per a diverses modalitats de la pesca de túnids.[8]
La boga es pot cuinar enfarinada, fregida o a la planxa. Amb una mica d'all i julivert i un bon raig d'oli queda força bona.[9]
Referències[modifica]
- ↑ «boga». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia.
- ↑ 2,0 2,1 «Peixos». A: Història Natural dels Països Catalans. Vol 11. Grup Enciclopèdia, p. 270-271.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Boga». Catàleg de peixos de la Costa Brava. Museu de la Pesca. [Consulta: 13 gener 2021].
- ↑ «Peixos amb talla mínima i de captura limitada dins les reserves marines». Reserves marines de les Illes Balears. Conselleria medi ambient, agricultura i pesca – Direcció general pesca i medi marí, s.d. [Consulta: 13 gener 2021].
- ↑ «bog». Diccionari normatiu valencià. [Consulta: 13 gener 2021].
- ↑ «boga». Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera. [Consulta: 13 gener 2021].
- ↑ Luna, Susan M.; Reyes, Rodolfo B. «Boops boops (Linnaeus, 1758) Bogue» (en anglès). Fishbase.FishBase (anglès)
- ↑ 8,0 8,1 «Boga». Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, 01-10-2018. [Consulta: 13 gener 2021].
- ↑ 9,0 9,1 «Boga». Receptes de cuina del llegat culinari de familiars. Kilometre0.cat. [Consulta: 13 gener 2021].
Bibliografia[modifica]
- Pérez-del-Olmo, Ana. Biodiversity and structure of parasite communities in Boops boops (Teleostei: Sparidae) from the Western Mediterranean and off the North East Atlantic coasts of Spain. (en anglès). València: Universitat de València. Departament de Zoologia, 2009, p. 205. ISBN 9788437072340.
