Borís Gelfand

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Borís Gelfand

Borís Gelfand, el gener de 2012.
Naixement Бори́с Абрамо́вич Ге́льфанд
24 de juny de 1968 (1968-06-24) (46 anys)
Minsk, Bielorússia
Nacionalitat Unió Soviètica Unió Soviètica
Bielorússia Bielorússia
Israel Israel
Ocupació Jugador d'escacs
Títol Gran Mestre (1989)
2 cops Campió d'Europa juvenil (1988, 1989)
Notes
Màxim Elo: 2777 (novembre 2013)

Borís Abramóvitx Gelfand (en rus: Бори́с Абрамо́вич Ге́льфанд), nascut a Minsk, RSS de Bielorússia el 24 de juny de 1968, és un jugador d'escacs d'origen soviètic, emigrat a Israel el 1998, i que té actualment la nacionalitat israeliana, i resideix a Rixon le-Tsiyyon. A començaments dels 1990s, fou un dels escaquistes amb més projecció del món. Té el títol de Gran Mestre des de 1989.[1]

Com a guanyador del Torneig de Candidats de 2011, s'enfrontà com a aspirant al Campió del món regnant, Viswanathan Anand en el matx pel Campionat del món de 2012;[2] tot i que el matx acabà empatat a 6 en la fase regular, Gelfand perdé en el desempat a semiràpides, permetent així que Anand conservés la corona mundial.[3][4]

A la llista d'Elo de la FIDE de setembre de 2014, hi tenia un Elo de 2748 punts, cosa que el situava com a 17è millor jugador del món (en actiu),[5] i en el número 1 d'entre els jugadors d'Israel.[6] El seu màxim Elo va ser de 2777 punts, a la llista de novembre de 2013 (posició 7 al rànquing mundial).[7]

Resultats destacats en competició[modifica | modifica el codi]

Etapa juvenil[modifica | modifica el codi]

El 1985, als 17 anys, en Gelfand fou Campió juvenil de la Unió Soviètica, per davant de Vasil Ivantxuk[8] i dos anys després, va guanyar el Campionat d'Europa júnior de 1987/88, a Arnhem, altre cop per davant de Vasil Ivantxuk.[9] Repetí el títol de Campió d'Europa juvenil en l'edició següent, de 1988/89, empatat amb el també soviètic Aleksei Dréiev.[9] El 1988 va empatar al primer lloc (amb el francès Joel Lautier) al Campionat del món juvenil, tot i que el títol fou per en Lautier, i també va guanyar el torneig d'Amsterdam. L'any següent va obtenir el títol de GM; és un dels pocs jugadors que (com Larry Christiansen i Vladímir Kràmnik) han esdevingut GMs sense haver ostentat abans el títol de Mestre Internacional.

Jugador d'elit[modifica | modifica el codi]

El 1990 va guanyar el torneig de Palma de Mallorca, que el classificava per lluitar pel títol mundial de l'acabada de crear AGM (Associació de Grans Mestres). Va quedar a la primera plaça de l'Interzonal de Manila de 1990, i fou segon al Torneig de Linares el mateix any (rere Garri Kaspàrov), i també al Torneig de Dortmund de 1990 (rere Aleksandr Txernín).[10] No obstant això, els seus resultats esportius van patir una davallada, i al Torneig de Linares de 1991 no va jugar bé, i posteriorment va ser eliminat del cicle de candidats per Nigel Short. Es començà a recuperar a partir de 1992: un dels seus millors torneigs va ser el Memorial Alekhine, a Moscou 1992, de categoria XIV, davant, entre d'altres, de Kàrpov. El mateix any, quedà primer al Torneig Corus. El 1993 va guanyar el torneig de Manila, i també l'Interzonal de Biel),[11] el darrer torneig d'aquesta mena organitzat per la FIDE. D'altres victòries en torneigs d'elit en aquest període foren les de Dos Hermanas (1994), Belgrad (1995), Debrecen (1995), Tilburg (1996), Viena (1996).

El 1998, va emigrar a Israel, obtenint-ne la nacionalitat, i esdevenint ràpidament el millor jugador del país. El mateix any guanyà la 35a edició del Memorial Rubinstein, a Polanica-Zdrój.[12] El 1999 va guanyar a Malmö. El 2000, repetí triomf a Polanica Zdroj. El 2002, guanyà a Canes. El 2003, empatà al 3r-4t lloc amb Judit Polgár a la cinquena edició del torneig d'Enghien-les-Bains, a França, rere Ievgueni Baréiev (1r) i Michael Adams (2n).[13]

El 2004 va guanyar el Torneig de Pamplona. El 2005, va guanyar ex aequo amb Andrei Volokitin el 38è Festival Internacional d'escacs de Biel, a Suïssa.[11][14] L'abril de 2007, empatà als llocs 2n-4t amb Daniel Fridman i Ivan Sokolov al torneig actiu del Festival d'escacs de Cañada de Calatrava (el campió fou Aleksei Xírov),[15]

El setembre del 2007 va participar, a Ciutat de Mèxic, al torneig pel Campionat del món d'escacs de 2007, i hi quedà empatat al segon i tercer lloc amb el campió anterior Vladímir Kràmnik; (el guanyador del torneig i nou campió mundial fou Viswanathan Anand). El 2009 guanyà l'ACP World Rapid Cup,[16] i la Copa del món[17]

Candidat al Campionat del món[modifica | modifica el codi]

Borís Gelfand, l'agost de 2010.

En Gelfand ha estat diversos cops classificat per al Torneig de Candidats pel Campionat del món. En el Campionat del món de 1993 (FIDE), es va classificar per al Candidats via Interzonal; va guanyar el primer matx de Candidats, però fou eliminat en el segon (ronda de quarts de final) per Nigel Short. En el Campionat del món de 1996 (FIDE) va guanyar l'Interzonal, i després els dos primers matxs de Candidats, abans de ser eliminat en semifinals per n'Anatoli Kàrpov. Va obtenir nombrosos resultats excel·lents en els torneigs eliminatoris pels Campionats del món d'escacs de la FIDE 1998-2004, i el seu millor resultat fou ser semifinalista el 1997. Va participar en el torneig (de 8 jugadors) de Dortmund 2002, que feia de Torneig de Candidats per al Campionat del món de 2004 (clàssic), però no es va classificar per a les semifinals.

Cicle pel Campionat del món de 2007[modifica | modifica el codi]

Va acabar en sisena posició a la Copa del món de 2005, de manera que ocupà una de les deu places classificatòries per als matxs de Candidats pel Campionat del món de 2007.[18][19][20] Va guanyar els matxs contra Rustam Kassimdjanov (en el desempat a partides ràpides) i Gata Kamsky (+2 -0 =3),[21] i es va classificar pel torneig que decidiria el títol el setembre de 2007. En Gelfand no era un dels favorits per al títol del Campionat del món de 2007, però va sorprendre tothom acabant empatat al segon lloc (+3 -1 =10)[21] amb el Campió del món regnant Vladímir Kràmnik (i tercer després dels desempats); el torneig (i el títol de Campió del Món) el guanyà Viswanathan Anand.

Cicle pel Campionat del món de 2012[modifica | modifica el codi]

Seu del Campionat del món de 2012 a Moscou

A la Copa del món de 2009, jugada el desembre de 2009, Gelfand hi derrotà Judit Polgár, el regnant Campió del món júnior Maxime Vachier-Lagrave, Dmitri Iakovenko, i Serguei Karjakin per arribar a la final, on s'enfrontà a l'ex-campió del món de la FIDE Ruslan Ponomariov, guanyant el matx per 7-5 en el play-off.[22] Com a guanyador de la Copa del món de 2009, en Gelfand ha obtingut una plaça classificatòria per al Torneig de Candidats del Campionat del món de 2012.

El maig de 2011, Gelfand participà en el Torneig de Candidats del Campionat del món de 2012 a Kazan.[23][24] Als quarts de final, va eliminar-hi en Shakhriyar Mamedyarov 2.5–1.5, i passà a semifinals, on s'enfrontà a Gata Kamsky. Després d'empatar 2–2 en les primeres quatre partides, Kamsky va guanyar la tercera del playoff a ràpides, i se situà 2–1, obligant en Gelfand a guanyar amb negres la partida final. Gelfand ho aconseguí, i després va guanyar el playoff blitz per 2–0 i arribà a la final. A la final, hi trobà Alexander Grischuk. Després d'entaular les primeres cinc partides, en Gelfand guanyà la sisena i última amb blanques, per guanyar el matx i el torneig, 3.5–2.5.[25]

Com a guanyador del Torneig de Candidats, en Gelfand disputà a Anand el títol mundial en un matx que se celebrà a Moscou el maig de 2012.[2] La seva victòria en la setena partida el posà al davant en el marcador, però perdé de seguida en la vuitena, en una miniatura de 17 jugades. Després de les dotze partides de la fase regular, el matx acabà empatat a sis punts, i Anand va vèncer en el desempat a semiràpides per 2.5-1.5 retenint així el títol.[4] Gelfand es va classificar per al Torneig de Candidats de 2013 per determinar qui s'enfrontaria a Anand en el Campionat del món de 2013 (finalment fou Magnus Carlsen.

Cicle pel Campionat del món de 2014[modifica | modifica el codi]

L'agost de 2013 participà en la Copa del Món de 2013,[26] on hi tingué una bona actuació, i arribà a la quarta ronda, on fou eliminat per Maxime Vachier-Lagrave 1½–2½.[27]

Participació en olimpíades d'escacs[modifica | modifica el codi]

En Gelfant ha participat en vuit Olimpíades d'escacs entre els anys 1990 i 2008 (amb un total de 48½ punts de 79 partides, un 61.4%). A l'edició de 1990 hi representà la Unió Soviètica, a les edicions entre 1994 i 1996 hi representà Bielorússia, i a partir de 2000, hi representà Israel.[28] Ha obtingut un total de quatre medalles, dues per equips (medalla d'or el 1990, amb l'URSS, i medalla d'argent el 2008, amb Israel), i dues d'individuals (ambdues el 2008, de bronze per la seva actuació individual absoluta, i d'argent per la seva actuació al primer tauler israelià).

Taula de participacions en olimpíades
Any Olimpíada[29] Ciutat Elo propi Tauler Partides Guanyades Taules Perdudes  % Posició
indiv.
Posició
equip
1990 XXIX Olimpíada SFR Yugoslavia Novi Sad 2680 2n (URS) 9 3 6 0 66.7 % 10 Medalla d'or
1994 XXXI Olimpíada Rússia Moscou 2680 1r (BLR) 11 3 6 2 54.5% 45 12
1996 XXXII Olimpíada Armenia Yerevan 2665 1r (BLR) 10 2 8 0 60.0% 24 33
2000 XXXIV Olimpíada Turquia Istanbul 2683 1r (ISR) 11 3 8 0 63.6% 18 5
2002 XXXV Olimpíada Eslovènia Bled 2704 1r (ISR) 8 2 6 0 62.5% 9
2004 XXXVI Olimpíada Illes Balears Calvià 2693 1r (ISR) 11 2 8 1 54.5% 43 5
2006 XXXVII Olimpíada Itàlia Torí 2727 1r (ISR) 9 2 6 1 55.6% 46 4
2008 XXXVIII Olimpíada Alemanya Dresden 2719 1r (ISR) 10 5 5 0 75.0% Medalla de bronze Medalla de plata

Llibres publicats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Nota biogràfica de Borís Gelfand» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 8 de setembre de 2010].
  2. 2,0 2,1 «Lloc web oficial del Camnpionat del món d'escacs de 2012» (en anglès). [Consulta: 24 de maig de 2012].
  3. Williams, Stuart. «India's Anand keeps world chess title after shootout», 30 de maig de 2012. Arxivat de l'original el 2012-06-01. (anglès)
  4. 4,0 4,1 WCh Tiebreak: Anand draws final game, retains title!, Chessbase, 30 de maig de 2012 (en anglès). Consultat el dia 30 de maig de 2012 (anglès)
  5. «Progrés d'Elo i rànquing de Borís Gelfand]» (en anglès). Lloc web de la FIDE. [Consulta: 9 de setembre de 2014].
  6. «"Rànquing d'escaquistes per federació: Israel"» (en anglès). lloc web de la FIDE. [Consulta: 9 de setembre de 2014].
  7. Posició al rànquing mundial i evolució Elo de Borís Gelfand «benoni.de» (en alemany). [Consulta: 14 de novembre de 2013].
  8. «34th USSR Junior Chess Championship, Yurmala January 1985». RusBase. [Consulta: 8 setembre 2010].
  9. 9,0 9,1 «Llista de campions d'Europa d'escacs Sub-20, 1976-2002». schachbund.de. [Consulta: 11 de juny de 2013].
  10. «Quadre de classificació del Torneig Dortmund Sparkassen 1990» (en alemany). teleschach.de. [Consulta: 8 d'agost de 2013].
  11. 11,0 11,1 «Històric de guanyadors del Torneig de Biel» (en francès). bielchessfestival.ch. [Consulta: 29 d'abril de 2011].
  12. Umiastowski, Adam. «Historial, resultats complets, partides, i taules de creuaments del Memorial Rubinstein» (en polonès). [Consulta: 3 de novembre de 2011].
  13. Evgeny Bareev wins clear first in Enghien-les-bains, Chessbase, 26 de juny de 2003 (en anglès). Consultat el dia 16 de maig de 2011 (anglès)
  14. El torneig es jugà del 17 al 27 de juliol de 2005; hi participaren 6 jugadors, en una lliga a doble volta. La classificació fou: 1r i 2n, ex aequo, Borís Gélfand i Andrei Volokitin, 3r. Yannick Pelletier, 4t. Hikaru Nakamura, 5è Christian Bauer i 6è Magnus Carlsen.
  15. García, Leontxo. «Shirov gana el Festival Villa de Calatrava» (en castellà). Chessbase.com, 2007. [Consulta: 11 de maig de 2011].
  16. Loeb McClain, Dylan. «Displaying Steadier Nerves, Gelfand Captures World Rapid Cup». New York Times, 27/5/2000. [Consulta: 27/5/2009].
  17. Israel's Gelfand wins Chess World Cup, 31 desembre 2009, a Israel 21c A Focus Beyond Consulta: 1/1/2010
  18. Lloc web oficial de la Copa del món de 2005 (anglès)
  19. Resultats de la FIDE World Cup 2005 a Informació sobre els campionats del món d'escacs al lloc web de Mark Weeks (anglès)
  20. The Week in Chess 580 (anglès)
  21. 21,0 21,1 La notació (+x -y =z) vol dir que el primer jugador va guanyar x partides, en va perdre y, i va fer taules en z.
  22. World Chess Cup Final: Boris Gelfand is King
  23. «Pairings of Candidates Matches 2011» (en anglès). FIDE. [Consulta: 25 de novembre de 2011].
  24. «Dates for Candidates Matches 2011». FIDE, 23 de novembre de 2010. [Consulta: 25 de novembre de 2011].
  25. «Quadre de creuaments i resultats del Torneig de Candidats 2011, Kazan.» (en anglès). FIDE. [Consulta: 25 de novembre de 2011].
  26. En aquest torneig els finalistes es classificaven pel Torneig de Candidats de 2014.
  27. «Emparellaments i resultats de la Copa del Món d'escacs de 2013» (en anglès). Lloc web oficial de la Copa del món 2013. [Consulta: 5 d'octubre de 2013].
  28. Olimpbase:: Fitxa de Borís Gelfand Competicions per equips [Consulta 8 de setembre de 2010]
  29. OlimpBase :: Base de dades d'olimpíades d'escacs (anglès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Borís Gelfand
  • Posicions crítiques de les seves partides a «wtharvey.com». [Consulta: 14 maig 2010]. (anglès)
  • Borís Gelfand a ChessGames.com (en anglès) [Consulta: 14 maig 2010] (anglès)
  • Partides de Borís Gelfand a «365chess.com». [Consulta: 14 maig 2010]. (anglès)
  • Estimació Elo de Borís Gelfand a «chessmetrics.com». [Consulta: 14 maig 2010]. (anglès)
  • Fitxa de Borís Gelfand a la FIDE (en anglès)
  • Posició al rànquing mundial i evolució Elo de Borís Gelfand «benoni.de». [Consulta: 14 maig 2010]. (alemany)
  • Fitxa de Borís Gelfand a Olimpbase «olimpbase.org». [Consulta: 14 maig 2010]. (anglès)



Títols
Precedit per:
Vasili Ivantxuk
Campió d'Europa juvenil
1988/89 i 1989/90 (amb Aleksei Dréiev)
Succeït per:
Grigory Serper