Borís Liatoixinski
  |
||
|---|---|---|
 Gravat de Borís Liatoixinski |
||
| Nom real: | Borís Mikolàiovitx Liatoixinski | |
| Estil: | Clàssic | |
| Naixença: | 3 de gener de 1895 Jytómyr, Rússia Imperial |
|
| Defunció: | 15 d'abril de 1968 (als 73 anys) Kíev, Ucraïna |
|
| Nacionalitat: |  Rússia |
|
| Activitat principal: | Compositor | |
| Altres activitats: | Director i professor | |
Borís Liatoixinski (en ucraïnès Борис Миколайович Лятошинський) (Jytómyr, Rússia Imperial, 3 de gener de 1895 - Kíev, Ucraïna, 15 d'abril de 1968) fou un compositor, director d'orquestra i professor ucraïnès.
El 1918 es graduà a la facultat de Dret de la Universitat de Kíev i en composició musical al conservatori de la mateixa ciutat. Des de 1920 a 1935 fou professor al Conservatori de Kíev, càrrec que simultaniejà, entre 1920-30, amb el de director de l'Associació Ucraïnesa de Música Contemporània. Durant la segona guerra mundial treballà per a la Ràdio Soviètica. Per encàrrec d'aquest organisme, es dedicà, en aquesta època, a l'arranjament i l'orquestració d'una gran quantitat de cants populars i patriòtics.
El 1948, com succeí amb Xostakóvitx, Khatxaturian i molts altres compositors soviètics, se li criticà durament la seva tècnica «antipopular i formalista», producte de la «ideologia nacionalista burgesa». Com que aquestes censures provenien del gust particular de Stalin, va ser rehabilitat poc temps després de la mort del dictador.
Taula de continguts |
Obres [modifica]
Òperes [modifica]
Altres composicions [modifica]
- Cantata triomfal (1939).
- El testament (1939).
- Reunificació, poema simfònic (1949)
- Aniversari, poema simfònic (1949).
- Taràs Xevtxenko, suite simfònica (1952).
- Romeo i Julieta, suite simfònica (1955).
- A Polònia (1963).
- 46 romances sobre poemes de Puixkin, Lèrmontov, Xevtxenko, Sosiüra, Shelley i Heine.
També és autor de la música de diverses pel·lícules:
- Karmeliük (1932).
- Dos dies (1933).
- Ivan (1933).
- El castell de vidre (1934).
- Alliberament (1940).
- Bucovina, terra ucraïnesa (1940).
- Taràs Xevtxenko (1951).
- Flama d'ira (1955).
Liatoixinski va merèixer diverses condecoracions, així com els premis Stalin de 1946 i 1952.
Bibliografia [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Borís Liatoixinski |
- Enciclopèdia Espasa Suplement dels anys 1967-1968, pàg. 340 (ISBN 84-239-4598-7)
