Borís Verlinski

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Borís Verlinski
Naixement 8 de gener de 1888
Bakhmut, Ucraïna
Defunció 30 d'octubre de 1950 (als 62 anys)
Nacionalitat Ucraïna Ucraïna
Rússia Rússia
Unió Soviètica Unió Soviètica
Ocupació Jugador d'escacs
Títol Mestre Internacional (1950)
Campió de Moscou (1928)
Campió d'Ucraïna (1926)
Campió de la Unió Soviètica (1929)

Borís Markovich Verlinski (o Verlinsky), (8 de gener de 1888, Bakhmut, Ucraïna30 d'octubre de 1950, Moscou, Rússia) fou un jugador d'escacs jueu que ostentà les nacionalitats ucraïnesa, russa, i soviètica.[1] Verlinski, que era sord, fou un dels millors jugadors soviètics dels anys 1920s, i estigué classificat entre els millors 20 jugadors del món l'any 1926, moment en què tenia clarament la força de Gran Mestre.

Resultats destacats en competició[modifica | modifica el codi]

El 1909, Verlinsky empatà als llocs 10è a 11è al Torneig amateur de Totes les Rússies, a Sant Petersburg, un torneig que guanyà Aleksandr Alekhin. El 1910, va guanyar a Odessa. El 1911, va empatar als llocs 6è a 8è a Sant Petersburg (campió: Stepan Levitsky). El 1912, va guanyar el Campionat d'Odessa. El 1913, fou 3r a Sant Petersburg (campió: Alexander Evensohn).

Després de la I Guerra Mundial, Verlinsky es traslladà a viure d'Ucraïna a Rússia. Allà, el 1923, va empatar al primer lloc amb Kutuzov a Petrograd, i posteriorment fou 2n, rere Sergeev, també a Petrograd. El 1924, va empatar als llocs 10è-11è al III Campionat soviètic a Moscou (el campió fou Iefim Bogoliúbov). El mateix any fou 2n, rere Grigoriev, al 5è Campionat de Moscou. El 1925, va empatar als llocs 2n-3r, també rere de Sergeev, al 6è Campionat de Moscou, i a l'agost-setembre, va acabar 4t al IV Campionat soviètic a Leningrad (el campió fou Iefim Bogoliúbov). El novembre-desembre de 1925, va empatar als llocs 12è a 14è al 1r Torneig Internacional de Moscou[2] (campió: Bogoliúbov), un torneig en el qual Verlinsky va obtenir moltes belles victòries contra jugadors forts, i una d'elles fou sobre el Campió del món José Raúl Capablanca amb negres, amb una exhibició de joc tàctic.

El 1926, Verlinski va empatar al primer lloc amb Marsky a Odessa (III Campionat d'Ucraïna). El mateix any, empatà als llocs 8è a 9è, al 7è Campionat de Moscou (campió: Abram Rabinovich). Segons Chessmetrics.com, Verlinski tenia un Elo de 2.627 punts el maig de 1926, cosa que el convertia en el 16è millor jugador del món en aquell moment.[3] El 1928, guanyà el Campionat de Moscou.[4]

El 1929, Borís Verlinski guanyà el 6è Campionat soviètic, celebrat a Odessa,[5] i mercès a això fou guardonat amb el títol de Gran Mestre de la Unió Soviètica, essent el primer jugador a obtenir aquest honor, segons David Bronstein.[6]

El 1930, fou 7è a Moscou (campió: Abram Rabinovich). El novembre de 1931, va empatar als llocs 3r a 6è al 7è Campionat d'escacs de l'URSS, a Moscou, (campió: Mikhaïl Botvínnik). El febrer de 1933, fou 2n, rere Fedor Bogatyrchuk, al Quadrangular de Moscou. El 1933/34, va ser 12è al 14è Campionat de Moscou.

En els darrers anys de la seva vida, Verlinski jugà a escacs menys activament, tot i que encara representava una prova competitiva per forts mestres. Després de molts anys lluny de l'alta competició, va intentar classificar-se, als 53 anys, per a la final del Campionat Soviètic de 1945, però només va puntuar 4.5/15 a la semi-final, i no es classificà, tot i que va derrotar la nova puixant estrella David Bronstein. El darrer esdeveniment important en què participà fou el Campionat de Moscou de 1945, on hi feu 5/16. Recordi que els camps d'ambdós esdeveniments es compon enterament dels Mestres.

Verlinski obtingué oficialment el títol de Mestre Internacional el 1950,[1] el mateix any de la seva mort a l'edat de 62 anys.

Estil i llegat[modifica | modifica el codi]

Verlinsky va ser un jugador excepcionalment fort en les obertures clàssiques amb ambdós colors. En el seu apogeu, era un tàctic formidable que plantejava dura batalla als millors jugadors mundials, tal com en donen fe les seves victòries sobre, entre d'altres, Aleksandr Alekhin, José Raúl Capablanca, Iefim Bogoliúbov, Grigori Levenfix, Akiba Rubinstein, Rudolf Spielmann, o David Bronstein.

Va tenir dos importants hàndicaps; el primer, la seva discapacitat física (era sord-mut), tot i que la va superar amb èxit en el món dels escacs, i el segon, el fet que era jueu, un altre desavantatge a la Unió Soviètica, que contribuí a qu mai tingués l'oportunitat de competir fora de l'imperi rus o de la Unió Soviètica.

Partides destacades[modifica | modifica el codi]

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Nota biogràfica de Borís Verlinski» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 28 de setembre de 2013].
  2. Classificació i partides: Moscou 1925 (anglès) [Consulta: 20 gener 2010]
  3. Chessmetrics ofereix valoracions històriques dels jugadors i esdeveniments en la història dels escacs, (les classificacions oficials internacionals van ser introduïdes per la FIDE el 1970).
  4. «Name Index to Jeremy Gaige's Chess Tournament Crosstables, An Electronic Edition» (en anglès). Anders Thulin, Malmö, 01/09/2004. [Consulta: 22 març 2010].
  5. Cafferty, Bernard & Taimanov, Mark (1998), 'The Soviet Championships' (1 ed.), Cadogan Books, p. 28, ISBN 1-85744-201-6
  6. El títol s'havia establert el 1927, però es va abolir el 1931. Anys més tard, els dirigents de l'URSS varen pensar que era millor per la seva política que constés com a primer GM soviètic en Mikhaïl Botvínnik, que fou guardonat amb el títol el 1935.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

  • Posicions crítiques de les seves partides a «wtharvey.com». [Consulta: 20 gener 2010]. (anglès)
  • Borís Verlinski a ChessGames.com (anglès) [Consulta: 20 gener 2010] (anglès)
  • Partides de Borís Verlinski a «365chess.com». [Consulta: 20 gener 2010]. (anglès)
  • Estimació Elo de Borís Verlinski a «chessmetrics.com». [Consulta: 20 gener 2010]. (anglès)



Títols
Precedit per:
Yakov Vilner
Campió d'Ucraïna
1926 (amb Mikhaïl Marski)
Succeït per:
Vsevolod Rauzer