Borís Xàpoixnikov

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Borís Mikhailovitx Xàpoixnikov
(2 d'octubre de 188225 de març de 1945)
Borís Xàpoixnikov
El Mariscal Xàpoixnikov
Lloc de naixement: Zlatoust
Lloc de defunció: Moscou
Lleialtat: Rússia Imperi Rus
Unió Soviètica Unió Soviètica
Arma/servei: Bandera de l'Exèrcit Roig Exèrcit Roig
Anys de servei: 1918-1945
Rang: Mariscal de la Unió Soviètica
Comandaments: Cap de l'Estat Major General
Adjunt del Comissari del Poble per a la Defensa
Batalles/guerres: Guerra Civil Russa
Guerra Soviètico-Finesa
Segona Guerra Mundial
Condecoracions: Ordre de Lenin (3)
Orde de Suvorov
Orde de la Bandera Roja (2)

Borís Mikhailovitx Xàpoixnikov (rus:Борис Михайлович Шапошников) (2 d'octubre de 188225 de març de 1945) va ser un comandant militar soviètic. Va néixer a Zlatoust, prop de Txeliàbinsk, als Urals. S'uní a l'exèrcit de l'imperi Rus el 1901 i es graduà a l'Acadèmia General d'Estat Major Nicolau el 1910, arribant al rang de coronel a la divisió de Granaders del Caucas durant la I Guerra Mundial. El 1917, estrany en un oficial de la seva graduació, recolzà la Revolució Russa i el 1918 s'uní a l'Exèrcit Roig.

Xàpoixnikov era un dels pocs comandants de l'Exèrcit Roig amb una preparació militar acadèmica, i el 1921 s'uní a l'Estat Major General de l'Exèrcit, on serví fins al 1925, quan va ser nomenat comandant del Districte Militar de Leningrad. Entre 1928 i 1932 comandà el Districte Militar de Moscou, i després el de Privolkjsk. El 1932 va ser nomenat Comandant de l'Acadèmia Militar de l'Exèrcit Roig Frunze, fins al 1935, en què tornà al comandament de la regió de Leningrad- el 1937 va ser nomenat Cap de l'Estat Major General, succeint a Mikhaïl Tukhatxevski, que havia estat víctima de la Gran Purga de Stalin a l'Exèrcit Roig. El 1940 va ser promogut a Mariscal de la Unió Soviètica.

Tot i el seu passat com a oficial tsarista, Xàpoixnikov es guanyà el respecte i la confiança de Stalin. Tot i el seu estatus com a oficial professional no s'uní al Partit Comunista fins al 1930, la qual cosa potser el va salvar de les sospites de Stalin. El preu que hagué de pagar per la seva supervivència durant les purgues va ser col·laborar amb la destrucció de Tukhatxevski i d'altres col·legues. L'admiració de Stalin es mostrà pel fet en què sempre tenia a mà una còpia del treball més important de Xàpoixnikov al seu despatx, Mozg Armii Мозг армии, El cervell de l'Exèrcit) (1929).

Afortunadament per a la Unió Soviètica, Xàpoixnikov era un bon militar i tenia aptituds administratives. Combinà aquests talents amb la seva posició de confiança amb Stalin per reconstruir el lideratge de l'Exèrcit Roig després de les purgues. Mozg Armii va ser de lectura obligatòria per tots els oficials soviètics durant anys. El 1939 Stalin acceptà el pla de Xàpoixnikov per reforçar l'Exèrcit Roig. Encara que aquest pla no estava completat abans de la invasió alemanya de juny de 1941, estava suficientment avançat per salvar la Unió Soviètica d'un desastre complet.

Xàpoixnikov dimití del càrrec de Cap de l'Estat Major General a l'agost de 1940, oficialment per motius de salut, però de fet pel descontentament de Stalin amb els resultats de la Guerra d'Hivern. Quan els alemanys envaïren la Unió Soviètica va tornar a ser nomenat Cap de l'Estat Major General (fins al maig de 1942), i esdevingué Vice-Comissari del Poble per a la Defensa, si bé ho fou poc temps per motius de salut (fins al 1943). Mantingué el càrrec de Comandant de l'Acadèmia Militar Voroixílov fins a la seva mort el 1945.

Condecoracions[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Borís Xàpoixnikov Modifica l'enllaç a Wikidata