Borís i Gleb

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
sants Borís i Gleb, o
David i Romà de Kíev

Icona russa del s. XIV (Moscou, Museu Estatal Rus)
Sofridors de passió
Nom secular Борис и Глеб (Borís i Gleb, o Hlib)
Naixement Final del s. X
Kíev, (Ucraïna)
Defunció 24 de juliol (Borís) i 5 de setembre de 1015 (o 1019)
Enterrament Església de Sant Basili de Víxhorod
Commemoració en Església Ortodoxa, Esglésies catòliques de ritus oriental, Església catòlica
Canonització 1072 (a l'Església ortodoxa), 1724 (Església catòlica), Roma per Benet XIII
Festivitat 24 de juliol (martiri), 3 de maig (trasl·lació de les relíquies)
Fets destacables Fills de sant Vladímir I de Kíev, besnéts de santa Olga de Kíev
Iconografia Els dos junts, com a prínceps, drets o a cavall, amb espases o llances i les creus del martiri
Patronatge Contra els invasors de Rússia

Borís i Gleb, batejats ja d'adults amb els noms cristians de David i Romà, van ser dos germans nascuts a Kíev, fills del príncep sant Vladímir I de Kíev i d'Anna, germana de l'emperador bizantí Basili II el Bulgaròcton. Van ser els primers sants canonitzats al principat de Kíev després que hagués estat cristianitzat.

Vida[modifica | modifica el codi]

Borís i Gleb (en ucraïnès: Борис і Гліб, Borýs i Hlib; en bielorús: Барыс і Глеб, Barýs i Hleb; en rus: Борис и Глеб, Borís i Glieb o Gleb) van ser, d'acord amb dues vides escrites al segle XI (obres de Nèstor el Cronista i Jaume el Monjo), fills de Vladímir I de Kíev, que havia promogut el cristianisme al seu regne. Segons les fonts, eren fills d'Anna de Bizanci o de dues mares diferents (sembla el més probable). En morir Vladímir, va dividir la corona entre els seus dotze fills. Durant les lluites intestines que van seguir, Borís i Gleb van ser morts entre 1015 i 1019.

Les vides detallen que, un cop mort Vladímir el Sant, Sviatopolk, el primogènit, va voler tenir el poder absolut sobre tot el territori i envià sicaris per matar els altres germans. Borís, príncep de Rostov, era el fill més instruït i ell mateix havia introduït Gleb a la doctrina cristiana. Molt estimat pels seus súbdits, havia estat enviat a sufocar una revolta dels petxenegs, poble nòmada de la Mar Negra. Avisat de l'arribada dels sicaris que enviava son germà, va romandre fidel al text bíblic "si algú de vosaltres diu que estima Déu i aixeca la mà contra son propi germà, llavors és un mentider": va llicenciar les seves tropes i va esperar els assassins amb uns pocs servents. Va ser atacat i el van deixar per mort, abandonant el seu cos dintre d'un sac el 24 de juliol de 1015. Sviatopolk va assabentar-se que encara vivia i va enviar dos sicaris més, que van travessar-lo amb una espasa.

Gleb, governador de Murom, va morir el 5 de setembre del mateix any, mentre tornava a Kíev per assistir als funerals de Borís. Va morir assassinat al vaixell amb el qual navegava pel Dnièper, a l'alçada de Smolensk.

Més tard, Jaroslav, germà de tots dos, va derrotar Sviatopolk en 1019. L'any següent va portar les despulles de Borís i Gleb a Sant Basili de Víxhorod. Algunes fonts, que els historiadors més moderns creuen més fiables, apunten el fet que va ser Jaroslav qui va ordenar la mort dels dos germans, per tal de prendre el poder.

Veneració[modifica | modifica el codi]

L'Església ortodoxa els va canonitzar poc després, en 1071. Van ser enterrats a la Catedral de Víxhhorod, que prengué el nom dels germans. La festivitat se celebra el 24 de juliol.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Borís i Gleb