Família Borja
 |
Aquest article és manifestament incomplet. Ajudeu a desenvolupar-lo de forma que l'exposició de conceptes o idees sigui coherent, o com a mínim sigui un esborrany amb una estructuració acceptable. |
Els Borja foren una família noble valenciana, probablement sortida de Borja (Aragó) i establerta a Xàtiva. És una de les més poderoses del Renaixement a la Corona d'Aragó i a Itàlia. Lligats a la noblesa i a la jerarquia eclesiàstica, van col·locar molts dels seus membres en els llocs de poder. Dos dels seus membres van arribar a ser papes: Alfons (Calixt III) i Roderic (Alexandre VI).
Inicialment assolí fama universal en arribar Alfons de Borja al pontificat (Calixt III, 1456-1458); més tard hi arribà també Roderic de Borja (Alexandre VI, 1492-1503). Posteriorment Sant Francesc de Borja, primer marquès de Llombai, lloctinent de Catalunya, duc de Gandia, esdevingué tercer general de la Companyia de Jesús (1565-1572).
El nepotisme practicat per ambdós papes (no diferent de l'existent en diferents nivells a l'època i que no era motiu aleshores d'escàndol), el ressentiment de la Cúria romana (La Chiesa romana in mani dei catalani! esdevingué un tòpic i cal llegir-lo dins del marc de la política de la Corona d'Aragó a Itàlia, especialment des d'Alfons el Magnànim) i la vida immoral d'Alexandre VI (no diferent de la que portaven altres personatges eclesiàstics) envoltà la família d'una llegenda negra només parcialment certa. El Diarium del seu mestre de cerimònies, Johannes Burckard (1445-1506), ha estat una de les principals fonts d'aquesta consideració de la llegenda negra.
D’Alexandre VI descendeixen les tres línies principals de la família: la dels ducs de Gandia, dividida en cinc branques; la dels ducs de Valentinès, originada en Cèsar Borja o Borgia i la dels prínceps de Squillace.
Altres membres de la família varen tenir un destacat paper polític al Principat de Catalunya: Sant Francesc de Borja i Pere Lluís Galceran de Borja i Castre-Pinós foren lloctinents del Principat entre 1439-1442 i 1540-1587.
En destaquen sobretot: Sant Francesc de Borja, Lucrècia Borja, Cèsar Borja, Alfons de Borja i Roderic de Borja.
