Borinot de la mort

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Acherontia atropos
Adult resposant a Tàrrega, Catalunya.
Adult resposant a Tàrrega, Catalunya.
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Classe: Insecta
Ordre: Lepidoptera
Superfamília: Bombycoidea
Família: Sphingidae
Gènere: Acherontia
Espècie: 'A. atropos'
Nom binomial
Acherontia atropos
(Laspeyres, 1809)
Vermell: sedentària; Taronja: migradora
Vermell: sedentària; Taronja: migradora
Sinònims
  • Sphinx atropos Linnaeus, 1758
  • Acherontia sculda Kirby, 1877
  • Acherontia solani Oken, 1815
  • Acherontia atropos charon Closs, 1910
  • Acherontia atropos confluens Dannehl, 1925
  • Acherontia atropos conjuncta Tutt, 1904
  • Acherontia atropos diluta Closs, 1911
  • Acherontia atropos extensa Tutt, 1904
  • Acherontia atropos flavescens Tutt, 1904
  • Acherontia atropos griseofasciata Lempke, 1959
  • Acherontia atropos imperfecta Tutt, 1904
  • Acherontia atropos intermedia Tutt, 1904
  • Acherontia atropos moira Dannehl, 1925
  • Acherontia atropos myosotis Schawerda, 1919
  • Acherontia atropos obscurata Closs, 1917
  • Acherontia atropos obsoleta Tutt, 1904
  • Acherontia atropos pulverata Cockayne, 1953
  • Acherontia atropos radiata Cockayne, 1953
  • Acherontia atropos suffusa Tutt, 1904
  • Acherontia atropos variegata Tutt, 1904
  • Acherontia atropos violacea Lambillion, 1905
  • Acherontia atropos virgata Tutt, 1904

El borinot de la mort, papallona de l'home mort, papallona de la calavera, cap de mort, borino negre (Mallorca) o barrinol de la mort (Eivissa i Formentera) (Acherontia atropos), és una papallona nocturna de la família dels esfíngids. Malgrat que té una distribució molt àmplia a Euràsia, no és un lepidópter gaire comú.

Distribució[modifica | modifica el codi]

És sedentària a gran part d'Àfrica, excloent les zones desèrtiques, a més de zones d'Aràbia, Orient Mitjà, regions de la mediterrània europea, les Canàries, Madeira i les Açores. A més protagonitza migracions que engloben tota Europa, arribant a l'extrem d'Islàndia al nord i Kazakhstan a l'est. S'han arribat a trobar exemplars a Ascensió i a Maurici.[1]

Descripció[modifica | modifica el codi]

Descripció de l'imago[modifica | modifica el codi]

Es tracta d'un dels lepidòpters més grossos d'Europa, amb uns 6 cm del cap a la punta de la cua i amb una envergadura alar de fins a 13 cm.[1] Destaca el seu gran cos i pes tenint en compte l'escassa l'àrea alar, cosa que li provoca moviments feixucs i vol relativemnt lent en comparació amb altres membres de la família.

La coloració de les ales anteriors i de la part visible del cos (en repòs) és crípitica, barrejant un ampli ventall de tons marrons, negres i blavosos i formant ones més de tonalitats diferents. Hi destaca de color marró clar sobre negre blavós una figura al tòrax, gràcies a la qual aquesta espècie s'ha guanyat el nom comú, que s'assembla a una calavera humana. Hi ha algunes formes, com l'obsoleta, que la tenen poc marcada degut a una pigmentació més fosca.[2] Aquestes figures també són presents en altres esfíngids com a l'Agrius convolvuli.

Les ales posteriors són grogues amb dues franges submarginals foques. La part no visible en repòs de l'abdomen aglutina aquests mateixos colors, essent groc cada segment abdominal i negre el límit entre aquest. Al cap hi destaquen dos grans ulls, les antenes negres amb la punta blanca i acabades en ganxo, i la probòscide, més curta que el tòrax, robusta i amb un orifici dorsal abans de l'extrem; palps labials ben separats. En les potes, el tarsos mitjans i posteriors estan molt comprimits i no tenen una brotxa de pèls en la seva base; les tíbies posteriors tenen dos parells d'esperons.[2]

Descripció de l'eruga[modifica | modifica el codi]

Pot arribar fins als 13 cm de llargària.[1] Quan acaben de néixer són grogues clares amb una cua negra desproporcionada amb l'àpex bifurcat. Durant els estadis posteriors es van formant franges obliqües i la cua també canvia d'aspecte: es torna punxeguda i la punta adquireix un gran ris. Es poden trobar dues formes distintes a l'última muda:[1]

  • La més habitual és la forma amb fons groguenc, on depenent de l'individu s'hi distingeixen diferents tonalitats de groc, verd o blau. Aquest to és l'únic del tòrax i actua com a fons a l'abdomen i cap. A l'abdomen destaquen unes franges obliqües tricolors (grogues, blanques, més discretes, i blaves) i uns punts dorsals negres; als laterals s'aprecien perfectament els espiracles, negres. Cap amb dues franges verticals negres.
  • Forma críptica, d'aspecte similar a un excrement d'ocell. El marró predomina per tot el cos i al tòrax hi té taques blanques. També presenta franges obliqües, però molt menys vistoses i marrons foques. Cap amb nombroses franges verticals negres.

Reproducció i metamorfosi[modifica | modifica el codi]

La femella pon els ous a les fulles de plantes solanàcies i verbenàcies. Les erugues es mouen lentament i mengen les fulles amb voracitat, defoliant la planta en alguns casos. Acabat l'estat larvari, fan un forat a terra i romanen en estat de crisàlide subterrani.

Comportament[modifica | modifica el codi]

El "borinot de la mort" té algunes característiques força extraordinàries. En primer lloc té la facultat d'emetre un sorollet piulant quan se l'irrita, tant l'adult com l'eruga. En segon lloc li agrada xuclar directament la mel produïda per l'abella Apis mellifera. La papallona es fica en els ruscs sense que les abelles la molestin car el seu cos posseeix la facultat d'imitar l'olor de les abelles. Per això, contràriament a altres esfíngids, que prefereixen xuclar el nèctar de les flors, la seva trompa és molt curta.[3]

Parasitoides[modifica | modifica el codi]

Nombroses espècies s'encarreguen del control biològic de l'A. atropos, com els icneumònids Amblyjoppa fuscipennis, Amblyjoppa proteus, Callajoppa cirrogaster, Callajoppa exaltatoria, Diphyus longigena, Diphyus palliatorius, Ichneumon cerinthius, Netelia vinulae i taquínids com Compsilura concinnata, Drino atropivora, Masicera pavoniae i Winthemia rufiventris.[1]

Folklore i mala fama[modifica | modifica el codi]

La característica de portar una "calavera" al dors l'hi ha donat fama injusta a aquest animalet en el folklore. Aquesta fama negativa es veu reflectida en els seus noms macabres, tant en els noms comuns ("borinot de la mort", "papallona de l'home mort" i "cap de mort",entre d'altres), com en el nom científic (Acherontia atropos).

En llatí "acherontia" ve del riu Aqueront, de la mitologia grega i romana. L'Aqueront és un dels afluents de l'Estix, el riu dels inferns que condueix els difunts a la seua llar definitiva. Àtropos era una de les Moires, l'encarregada de tallar els fils de la vida amb les seues tisores d'or.

Aquest borinot apareix al film surrealista Un chien andalou de Luis Buñuel i Salvador Dalí fet el 1929.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Acherontia atropos» (en anglès). Sphingidae of Western Palaearctic. A.R. Pittaway. [Consulta: 5 de gener de 2013].
  2. 2,0 2,1 «Acherontia atropos» (en castellà). Asturnatura. González Fernández, J.. [Consulta: 5 de gener de 2012].
  3. Moritz, RFA, WH Kirchner and RM Crewe. 1991. Chemical camouflage of the death's head hawkmoth (Acherontia atropos L.) in honeybee colonies. Naturwissenschaften 78 (4): 179-182. (anglès)