Borinot del baladre

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Borinot del baladre
Papallona Daphnis nerii adulta
Papallona Daphnis nerii adulta
Eruga del borinot del baladre amb les taques blanques al segment del tòrax que semblen ulls
Eruga del borinot del baladre amb les taques blanques al segment del tòrax que semblen ulls
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Classe: Insecta
Ordre: Lepidoptera
Família: Sphingidae
Gènere: Daphnis
Espècie: D. nerii
Nom binomial
Daphnis nerii
(Linnaeus, 1758)
Sinònims

Deilephila nerii L.

Mata de baladre, l'aliment principal de les erugues d'aquest borinot.

El borinot del baladre o Esfinx del baladre (Daphnis nerii - conegut abans com a Deilephila nerii) és una papallona nocturna de la família dels esfíngids. Daphnis nerii és una papallona migradora amb una distribució geogràfica molt àmplia, incloent grans parts de les zones temperades i tropicals d'Àsia i Àfrica. Aquest borinot es troba sovint als Països Catalans com a fruit de les seves migracions.[1]

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Borinot del baladre amb les ales esteses

El cos és fort i l'envergadura és de fins a 11 cm. Les seves ales anteriors duen dissenys molt delicats amb matisos verdosos, i tocs d violat i rosa, imitant fulles verdes que ajuden a camuflar l'animal de dia.

A la zona septentrional del Mediterrani el borinot del baladre adult apareix a l'estiu, provinent del Magreb. Individus migradors han estat recollits i observats a diversos indrets del litoral i prelitoral català, com a Blanes i a Celrà, entre altres llocs.[2]

Els borinots del baladre surten al vespre a xuclar el nèctar de les flors, preferint les de les espècies fragants com les flors del xuclamel i del lligabosc. Sovint les llums fortes els atreuen, romanent immobilitzats com si fossin estaquirots a murs il·luminats. Llavors són molt vulnerables.

Costums[modifica | modifica el codi]

La femella d'aquest borinot pon els ous al baladre (Nerium oleander) i d'ací prové "nerii", el nom científic de l'espècie. El baladre és un arbust molt tòxic originari de la regió mediterrània, sovint utilitzat com a planta ornamental.

Les erugues viuen de les fulles del baladre malgrat la seva toxicitat. Tot i així també mengen fulles d'altres plantes de la família de les apocinàcies, així com de la sedera (Asclepias), el gessamí (Jasminum), la vinca, la gardènia, la rosa del desert (Adenium), i àdhuc de la vinya.

Les erugues petites tenen una talla de 8,5 a 15 mm; són de color blau cel, canviant de coloració a mesura que creixen. Quan estan totalment desenvolupades arriben a fer 8 cm de llarg. Aleshores són de color verd intens o verd groguenc i, com molts esfíngids, tenen un apèndix que sembla una banya a la zona caudal. Igual que les erugues del borinot morat duen unes taques grans sobre la pell que semblen ulls. Quan se sent amenaçada, l'eruga es posiciona de manera tal que la projecció del cos recorda al cap d'una serp. Sembla que aquesta postura de pretenuda agressió pot ser efectiva per a espantar ocells.

La crisàlide fa de 60 a 75 mm de llargada i és de tons rogencs i marronosos molt pal·lids. Es troba amagada per terra sota les fulles o la molsa, envoltada de fibres sedoses fins a l'eclosió.

Espècies relacionades[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. La Deilephila Nerii a Catalunya 1907
  2. Daphnis nerii L