Borinot ocel·lat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Borinot ocel·lat
Borinot ocel·lat a Alta Garona, França.
Borinot ocel·lat a Alta Garona, França.
Eruga a Tàrrega, Catalunya.
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Classe: Insecta
Ordre: Lepidoptera
Clade: Macrolepidoptera
Superfamília: Bombycoidea
Família: Sphingidae
Subfamília: Smerinthinae
Gènere: Smerinthus
Espècie: S. ocellata
Nom binomial
Smerinthus ocellata
(Linnaeus, 1758)
Sinònims

Smerinthus ocellata

El Borinot ocel·lat o Esfinx ocel·lada (Smerinthus ocellatus) és una papallona nocturna de la família dels esfíngids que es troba als Països Catalans. Malgrat que la seva distribució geogràfica és molt ampla, incloent-hi tota la zona temperada d'Europa i el Magreb, aquest borinot és relativament rar.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Descripció de l'adult[modifica | modifica el codi]

El cos és fort, amb tons marronosos, i l'envergadura és d'entre 70 i 95 mm.[1] Les seves ales anteriors imiten els dissenys de l'escorça d'alguns arbres i no criden l'atenció. Les ales posteriors però tenen un disseny sorprenent, ja que duen uns vistosos ocels (d'aquí el nom) de colors delicats en un fons de colors vius. Quan aquest borinot es troba en la posició de repòs amaga les ales posteriors, camuflant-se perfectament amb l'entorn, car sembla una fulla seca.[2]

Descripció de l'eruga[modifica | modifica el codi]

L'eruga pot arribar a créixer fins als 80 mm.[1] Hi ha diverses variacions en les coloracions d'aquestes, és a dir, es poden trobar distintes formes. Totes es caracteritzen per les seves franges obliqües blanques o grogues que tenen a l'abdomen i per la banya final, una mica corvada i generalment blava. El color del cos pot tenir diverses tonalitats verdes, incloent-hi verds blavosos.

Cicle vital[modifica | modifica el codi]

En regions càlides, apareix entre la primavera i finals de setembre en dues generacions. Els adults són incapaços d'alimentar-se ja que tenen la espiritrompa atrofiada, això fa que la vida en aquest estadi sigui molt efímera; les femelles viuen més temps que els mascles, ja que després de la còpula han de realitzar la posta.

Els ous són verd pàl·lid. Les erugues mengen les fulles dels salzes. Si manquen aquests arbres poden menjar fulles de pollancre o de pomer, entre d'altres. Les crisàlides reposen en un refugi subterrani, on passen l'hivern. Hi ha dades que indiquen que el borinot ocel·lat era més abundant cap a mitjans del segle XX, però que ha anat desapareixent de forma gradual.

Espècies relacionades[modifica | modifica el codi]

  • Smerinthus cerisyi de l'oest de l'Amèrica del Nord.[3]
  • Smerinthus jamaicensis viu a l'Amèrica del Nord menys a l'extrem sud-oest.[4]
  • Smerinthus saliceti, viu a la zona sud-oest de l'Amèrica del Nord inclòs el nord de Mèxic.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Smerinthus ocellatus» (en anglès). Sphingidae of Western Palaearctic. A.R. Pittaway. [Consulta: 6 de gener de 2013].
  2. Stevens, Martin (2005): The role of eyespots as anti-predator mechanisms, principally demonstrated in the Lepidoptera. Biol. Rev. 80(4): 573–588. doi:10.1017/S1464793105006810 (HTML abstract)
  3. Smerinthus cerisyi (anglès)
  4. Smerinthus jamaicensis