Borja (Aragó)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Borja
Bandera de Borja Escut de Borja
(En detall) (En detall)
Localització

Localització de Borja respecte de l'Aragó Localització de Borja

Estat
• Autonomia
• Província
• Comarca
Regne d'Espanya
Aragó
Província de Saragossa
Camp de Borja
Superfície 154 km²
Població (2013[1])
  • Densitat
4.915 hab.
31,92 hab/km²
Coordenades


Borja és un municipi de la comarca del Camp de Borja, a l'oest de la província de Saragossa, a l'Aragó. Està situat a uns 62 km de Saragossa i com a elements singulars destaquen els edificis de l'Ajuntament, l'Església de Santa María, l'església de San Miguel i el convent de la Concepció.

Història[modifica | modifica el codi]

Els orígens de la ciutat es remunten al segle V aC quan hi habiataven els celtíbers anomenats Bursau, prop de l'actual castell.

Després de la conqeusta romana, segle I aC es va constituir una important zona de poblament, que va viure el millor mement amb l'arribada dels musulmans.

En el segle XII va ser conquerida pel rei aragonès, i el 1134 s'hi van reunir les Corts d'Aragó per decidir la successió d'Alfons el Bataller.[2] El 1374, mentre Jaume IV de Mallorca envaia Catalunya, la ciutat fou atacada pels castellans[3] capitanejat pel senyor de Bearn i per Jofre Recco Bretón.[4] En el segle XV es va convertir en una fortalesa militar davant les invasions castellanes, cosa que li va valer el títol de ciutat, atorgat per Alfons el Magnànim el 1438. Durant el regnat dels reis catòlics es va expulsar la important comunitat jueva que vivia en aquesta ciutat. Els segles XV i XVI foren uns segles de gran creixement econòmic.

Els segles XVII i XVIII en canvi foren períodes de recessió, malalties i sequera. Durant el segle XIX es va recuperar l'economia a través de la línia fèrrea Borja-Cortes de Navarra.

Ajuntament de Borja

Durant el segle XX l'activitat agrària sobre la qual es basava l'economia de la ciutat va anar perdent pes específic i Borja no va tenir una importància industrial, de manera que va anar perdent pes econòmic i polític, d'aquesta manera molta gent va haver d'emigrar cap a centres industrials.

La Plaça del Mercat

En els últims anys del segle XX, Borja ha consolidat l'economia tradicional a través de la tecnificació de l'agricultura i la DO Campo de Borja per als vins. A més s'ha establert un polígon industrial anomenat "Barbablanca" que dóna noves oportunitats així com el sector serveis que s'ha desenvolupat i modernitzat.

L'any 2012 aquest municipi va adquirir ressò internacional[5][6][7] degut a la malaurada restauració per part d'una anciana d'un fresc de l'Ecce Homo de l'artista Elías García Martínez, que decora un dels murs de l'església del Santuari de la Misericòrdia.[8]

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. «Cortes de Aragón» (en castellà). Gran Enciclopedia Aragonesa. [Consulta: 11/7/2011].
  3. Los Trastamara y la Unidad Española (en castellà). Rialp, 1981, p.305. ISBN 8432121002. 
  4. de Mariana, Juan. Historia General de España (en castellà). oficina de D. Benito Monfort, 1790, p.244. 
  5. «Holy Shit – La restauration d’une peinture du Christ tourne au massacre» (en fr). Le Monde, 22 d'agost de 2012. [Consulta: 23 d'agost de 2012].
  6. «Spanish fresco restoration botched by amateur» (en en). BBC news, 23 d'agost de 2012. [Consulta: 23 d'agost de 2012].
  7. «Elderly woman destroys 19th-century fresco with DIY restoration» (en en). The Telegraph, 23 d'agost de 2012. [Consulta: 23 d'agost de 2012].
  8. «Una particular sense permís restaura un fresc i el deixa fet un cromo» (en ca). 324.cat. [Consulta: 23 d'agost de 2012].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Coord.: 41° 49′ N, 1° 32′ O / 41.817°N,1.533°O / 41.817; -1.533