Borratja

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
 Tingueu paciència.
Aquesta pàgina està sent editada com a part d'un projecte universitari del Grup d'Innovació Consolidat GIBAF de la Universitat de Barcelona amb estudiants de l'assignatura Botànica Farmacèutica en el curs acadèmic 2008-09, i té com a tema central les Plantes Medicinals. El professor responsable i tutor garanteix que finalitzada l'experiència amb els estudiants, es revisarà tot el que calgui per tal que la qualitat final sigui l'exigible i les polítiques i els estàndards siguin complerts, moment en què s'enretirarà la plantilla.


Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Borratja
Borraja
Borraja
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Lamiales
Família: Boraginaceae
Subfamília: Boraginoideae
Gènere: Borago
Espècie: B. officinalis
Nom binomial
Borago officinalis
L.
Sinònims

Echium amoenum)[1]

La borraina , borratja o pa i peixet (Borago officinalis), és una espècie de planta, silvestre o conreada, de la família Boraginàcia.

La borratja és originària de la zona mediterranea europea i de el Àsia menor, sent actualment de distribució cosmopolita.Creix en terres baixes i sòls sorrencs bé assolellats encara que també en climes freds.


Taula de continguts

[edita] Etimologia

La paraula "borratja" ve del vocable àrab Abou rach el significat del qual és "pare de la suor". Altres autors sostenen que el nom llatí *Borago vindria de cor (cor) i ago (porte) a causa de el seu efecte cordial.

Segons alguns historiadors, deriva del vocable llatí esborra, que significa "pèl", per la quantitat de "pelets" que cobrix tota la planta.

[edita] Hàbitat i ecologia

Màrgens de camins, bordes de cultius, voreres d'emergència, llocs humits i nitrificats cerca de vivendes.Se planta como ornamento en parques y jardines. Floreix a l'inici de la primavera i manté ses flors durant tota l'estació.

[edita] Descripció de la planta

És una planta herbàcia anual que presenta una altura que oscil·la entre els 30-60 cm d'alt. Presenta una arrel axonomorfa i tiges de 15 a 70 cm, *erectos, robusts i sovint ramificats. Les fulles són de color verd fosc i aspres. Les fulles *basales, de 5-25 per 1-12 cm, són ovoidals a lanceolades, amb un pecíol de 2 a 10 cm. Les fulles caulinares són més menudes i les superiors presenten bordes irregularment dentats.Les fulles superiors no tenen pecíol, al contrari de les inferiors, i es connecten amb la tija com si ho estigueren abraçant.Està coberta de pèls llargs i robusts, que li confereixen un aspecte aspre en general. Les flors es disposen en cims laxos i ramosas, amb els pedicelos de 5 a 30 mm. Són hermafrodites. El calze està format per 5 lòbuls soldats per la base, lineal-lanceolats, aguts i connivents al fructificar. Amida de 8 a 15 mm i pot arribar als 20 mm en estat fructífer. La corol·la és rotàcea, de color blau brillant (rarament blanca) amb la gola blanquinosa. El tub és molt curt, quasi absent i dividit en 5 lòbuls de 8 a 15 mm, lanceolats, aguts i palesos. En la gola hi ha 5 escuamas erectas. El androceu està format per 5 estamenes, amb els filaments eixamplats i apendiculats. Les anteras amiden de 7 a 8 mm i són erectas,i de color púrpura-negruzco. El gineceu està situat sobre un disc nectarífer. Està format per dos carpels soldats en un ovari bilocular que es converteix en tetralocular per la formació d'una falsa septa. En l'interior de cada cavitat es desenvolupa un primordi seminal de placentació axial i *basal. El estil és *filiforme i el estigma, capitat.

El fruit és un tetraqueni, amb els mericarps marrons-marrons, ovoides, rugosos, truncats en la base i de 7 a 10 mm d'altura. Es troben inserits en el receptacle.


Detall de la flor

[edita] Farmacologia

Viquipèdia:Avís mèdic
AVÍS MÈDIC   

[edita] Part utilitzada

La part més utilitzada de la borratja és l'oli essencial de les llavors. També s'utilitzen les flors, fulles i tiges, encara que aquests últims en menor mesura.

[edita] Composició química

  • Mucílag[2] neutre (11-30%) trobant-se el major percentatge en les flors
  • Àcid silícic[3]:Alrededor de un 1,5% se encuentra en los tallos y un 2,2% en las hojas.
  • Olis (es troben fonamentalment en les llavors): Àcid linoleic, àcid oleic, àcid palmític, àcid palmitoléic, àcid linolènic [4].
  • Alcaloides pirrolizidínics:Senecionina, licopsamina, supinina, supinidina, amabilina,intermedina... Su concentración varía poco respecto al producto fresco o desecado.
  • Nitrat de potassi (es troba en les parts verdes)
  • Resines, las cuales se encuentran sobre todo en las flores.
  • Malat càlcic
  • Alantoïna
  • Flavonoides:quercetol,kaempferon.
  • Ácido ascórbico o vitamina C
  • Tanins( en las hojas hasta un 3%)

[edita] Accions farmacològiques i propietats

En l'estudi de les accions farmacològiques és important tenir en compte l'oli essencial de les llavors i el seu contingut en àcids grassos poliinsaturats.

  • Diürètica: Afavoreix l'eliminació d'orina de l'organisme, sent per tant molt interessant el seu ús, no solament en cas d'obesitat, sinó també quan convé, a través de l'orina. Elimina toxines del cos, com en les malalties reumàtiques, hepàtic, problemes cardíacs etc. Aquí segurament influeix el fet de contenir en les seves fulles la colina, element que forma part del complex de la vitamina B, imprescindible en el metabolisme dels greixos i la absència pot arribar a produir cirrosi, augment de la pressió arterial o problemes renals.
  • Sudorífica: Augmenta la suor per la qual cosa, a més dels usos anteriors és particularment interessant per ajudar a combatre les malalties del pit: tos, angines, bronquitis, refredat, etc.
  • Emol·lients i tonificant: És beneficiosa per a les afeccions de la pell (grans, pústules, furúnculos, herpes etc.) I té un efecte tonificant de la mateixa, augmentant la seva fortalesa i millorant el seu aspecte. Influeix en aquestes propietats la presència de l'àcid nicótic o niacina que és molt útil en la prevenció de malalties de la pell, així com els trastorns nerviosos o gastrointestinals.
  • Antiinflamatòria: L'àcid gammalinolénico ha demostrat comportar-se com un agent antiinflamatori.
  • Sistema immunològic: Els àcids grassos poliinsaturats han estat assenyalats com a agents que poden tenir ingerència sobre el sistema immunològic. L'àcid linoleic és beneficiós per a casos d'esclerosi múltiple i encefalomielitis autoimmune.
  • Altres: El seu contingut en greixos poliinsaturats contribueix a disminuir el nivell de lípids i colesterol sanguinis.

[edita] Usos etnomedicinals

L'ús popular a la zona de l'Altiplà, Equador, Colòmbia i Amèrica Central li confereix a la borratja propietats diürètiques, sudoríficas, depuratives i antiinflamatòries. La infusió de les fulles s'utilitza en cas de febre per malalties eruptives i pleuritis, mentre que la decocció es fa servir en casos de cistitis, colitis, neumopatías i hipertèrmia. A la regió de Río de la Plata fan servir les fulles en infusió i coneixement com a diürètiques, sudoríficas, emol·lients, astringents, béquiques, broncodilatadors i emenagogues. En províncies del nord d'Argentina i Mesopotàmia s'utilitza internament en casos de xarampió. Les cataplasmes ben calents a base de fulles matxucades de borratja produeixen un efecte calmant enfront a les picades d'insectes. Les llavors de borratja juntament amb romaní a parts iguals, se sotmeten a un procés de decocció i són beneficioses per al tractament de cardiopaties. A Europa, les flors i les fulles s'assequen i són utilitzades per preparar infusions i per al tractament de casos de cistitis i nefritis.

[edita] Efectes adversos i/o tòxics

El contingut en alcaloides pirrolizidínicos és el responsable de la major part d'efectes adversos i tòxics. Dins d'aquests alcaloides existeixen rangs de toxicitat inherents per a cadascun d'ells. Així doncs, la licopsamina és un alcaloide monoesterificat i insaturat, el qual resulta ser menys tòxic que aquells diesterificats i insaturats presents en altres plantes.En les llavors existeix un alcaloide anomenat tesinina, però aquest alcaloide és saturat, no tòxic i a més està present en petites quantitats. L'alcaloide senecionina pot produir una malaltia venooclusiva hepàtica i ser hepatocarcinogenètica.

[edita] Interaccions medicamentoses i contraindicacions

  • Interacciones medicamentoses: Cal administrar amb especial precaució en pacients medicats con fenotiazina, ja que el àcid gamalinolénic pot interactuar camb el fàrmac generant un quadre similar a una epilèpsia del lòbul temporal.
  • Contraindicacions:La seguretat de la presa de la borratja durant el període d'embaràs i lactància no ha estat establida encara, però es prefereix no prendre'l ja que el contingut en alcaloids pirrolizidínics podria afectar al fetus i produir efectes mutagènics. Tampoc es recomana administrar l'oli essencial a nens menors de 6 anys. És també important tenir especial precaució en pacients amb antecedents d'epilèpsia i hepatopaties.

[edita] Estatus legal

La planta no es troba registrada a cap farmacopea. Figura en el llistat d'herbes no aprovades per la Comissió E de Monografies d'Alemanya. Tampoc no figura en el llistat GRAS d'herbes segures de USA. Figura, però, en el llistat negatiu per registre com a suplement dietari a Argentina, a excepció del seu oli essencial. D'acord amb l'American Herbal Products Association, totes les plantes que continguin alcaloides pirrolizidínicos, com és aquest cas, han de dur una llegenda que digui: <<Per a ús extern exclusivament. No aplicar en ferides obertes de pell. No utilitzar durant l'embaràs>>. Les flors i fulles es troben aprovats per a ús humà (amb restriccions) pels Ministeris de Sanitat de Colòmbia, Bolívia i Espanya.

[edita] Adulteraciones

A menudo se confunde con Echium vulgare.El aceite de borraja[5] es utilizado frecuentemente para adulterar el de onagra o prímula. La concentración de ácido gamma-linolénico en la borraja es mayor que en la onagra.Lo contrario sucede con el ácido linoleico,el cual se encuentra en mayor concentración en la onagra.

[edita] Formas galénicas

  • Decocción:40g/L.Tomar 2 o 3 tazas diarias
  • Infusión:10-20g/L de hojas.Infundir 10-15 minutos.Tomar en casos de afecciones respiratorias 3 tazas al día no más de 7 días.
  • Extracto fluido:Relación 1:1(20 gotas de 2-4 veces al día)
  • Aceite[6] de uso interno:75 mg para cápsulas blandas.2-4 cápsulas diarias después de las comidas.
  • Aceite de uso externo: Emulsión.(En cremas regeneradoras de la piel, desmaquillantes y tratamientos para el área orbicular)

[edita] Conreu i usos

Aspecte de la planta

És comestible[7] i medicinal. Es conrea sembrant les llavors a finals d'estiu o la tardor ja que si se sembra a la primavera de seguida floreix i no es poden aprofitar les fulles. És planta molt rústega i amb la humitat normal de la tardor ja en té prou per créixer bé, acostuma a perdurar autosembrant-se durant molts anys.

Dés de l'antiguitat, la borrajta s'ha conreat no tan sols medicinalment, sinó també com a aliment. Els pecíols basals de la borratja ténen gran importància alimentícia, ja que són font important de sals potàsiques y ferro, cosa que fa que se hagi suggerit a aquesta espècie dins la taula de composició d'aliments.[8]

Com a comestible es mengen les penques de les fulles (com la bleda) bullides o les fulles joves en amanida. També es fan dolços recobrint la fulla sencera de farina i ou, fregint-la, i posant-hi mel al damunt (crespell).Las raíces y las flores suelen aromatizar algunos vinos europeos.

L'aigua de borratges és una infusió de propietats diurètiques i sudorífiques.

A Anglaterra és costum posar una flor de borratja a l'aigua de fer glaçons de gel, com a decoració.

Les fulles és un dels components de les salsitxes de Frankfurt (només en les fetes tradicionalment a Alemanya).

Té un període de floració molt llarg i és una de les flors preferides per les abelles

Com a medicinal a banda de l'acció diurètica de flors i fulles actualment s'utilitza l'oli dels aquenis (oli de borratja) com una font d'àcid gamma-linolènic i pel fet de ser ric en àcid oleic i àcid palmític sembla tenir un efecte anti-colesterol.

[edita] Remedios caseros

  • Infusión depurativa( recomendable en afecciones respiratorias y urinarias)

Para preparar esta infusión necesitamos 30g de hojas y flores de borraja por cada litro de agua.Se echa el agua hirviendo sobre la hierba y se deja 10 minutos.Antes de tomarla se filtra para eliminar la pelusilla.

  • Tisana contra la gripe

Se necesitan 40 gramos de flores de borraja, saúco y albahaca, 30 gramos de romero, hisopo y ajedrea y 10 hojas de eucalipto,centaura y lavanda.Se ponen dos cucharadas soperas rasas por cada medio litro de agua. Se hierve el agua, se echa la hierba mezclada y cuando hierve se retira del fuego y se deja reposar tapada durante 10 minutos. A continuación se edulcora con miel o también se pueden añadir unas gotas de limón.

  • Cataplasmas para la piel

Para la preparación de cataplasmas para la piel se necesitan 20 gramos de hojas de borraja. Las hojas se machacan y se hierven durante 5 minutos.Se aplican a temperatura alta,pero que se pueda soportar,sobre forúnculos y abscesos con ayuda de unas gasas.

[edita] Història

La borratja va ser una planta molt apreciada al llarg de la historia. Quasi tots els escrits fan referència a les seves virtuts contra els estats malenconiosos i de tristesa. Plini la va anomenar Euphrosinum que significa "home feliç". Uns versos de l'escola de Salerno referien: <<La borratja pot dir, i és veritat: alleugereix el cor i engendra alegria>> (la borratja solia ser agregada al vi i es creu que "alegria" tindria un origen etílic). Paracels va assenyalar els seus efectes expectorants, motiu pel qual va ser emprada per als problemes respiratoris.

[edita] Curiositats

Les diminutes llavors de la borratja emeten un petit esclat quan s'escalfen a causa del nitrat de potassi que contenen. És creença popular que la borratja actuaria sobre la glàndula suprarenal augmentant la seva secreció hormonal en situacions d'estrès. L'oli que s'extrau de les llavors de la borratja destaca per la seva riquesa en àcid gamma-linolènic, precursor de prostaglandines i tromboxans[9]. Aquestes substàncies són imprescindibles per regular diversos processos metabòlics com la dilatació dels vasos sanguinis, la reducció de la pressió arterial, la inhibició de l'agregació plaquetària, així com la regulació del sistema hormonal i del metabolisme general. Pels seus nombrosos efectes positius, l'oli de borratja s'utilitza en l'àrea mèdica com coadjuvant en la prevenció de certes afeccions: hipertensió, hipercolesterolèmia, dismenorrea i risc cardiovascular (arteriosclerosi, trombosi), entre d'altres. En l'actualitat, en països com França i Itàlia la borratja es considera una verdura de luxe i els plats on és protagonista es presenten com una autèntica especialitat en restaurants de prestigi. Tanmateix, en la major part d'Espanya és una verdura desconeguda. A la zona nord, la ribera de l'Ebre al seu pas per Navarra i Aragó concentra regadius dedicats al cultiu de borratja. A la província de Saragossa l'extensió del regadiu dedicada a la seva producció suposa un 75% i a Navarra representa el 25% del total nacional, per davant d'Osca i Terol. També són moltes les famílies que sembren borratja en els seus horts per consum propi. La borratja no només és una menja de la gastronomia aragonesa, també ha estat ingredient dels filtres i pocions utilitzats per augmentar la fertilitat de les dones. "Hi ha una herba en el camp que es diu la borratja; tota dona que la trepitja després se sent prenyada", diu un romanç medieval portuguès del poeta Durán. Hi ha qui opina que a la borratja se li va atribuir la màgia de la fertilitat per la capacitat que té aquesta planta per reproduir-se.[10]

[edita] Galería de imágenes

Flor de borraja

Flor de la borraja

Aspecto general

Flor de la borraja de cultivo


[edita] Enllaços externs

[edita] Bibliografia

[edita] Notes i referencies

  1. ↑ Taxonomy for plants Green
  2. ↑ http://www.botanical-online.com/medicinalesmucilagos.htm
  3. ↑ http://translate.google.com/translate?sourceid=navclient&hl=es&u=http%3a%2f%2fit.wikipedia.org%2fwiki%2fAcido_silicico
  4. ↑ NNFCC. http://www.nnfcc.co.uk/metadot/index.pl?id=2622;isa=DBRow;op=show;dbview_id=2329 "Borage", Retrieved on 17 March 2009
  5. ↑ http://www.alliumherbal.com/es/articulos/48-bienestar-de-la-mujer/103-el-aceite-de-borraja.html
  6. ↑ http://www.naturalstandard.com/index-abstract.asp?create-abstract=/monographs/foreignlanguage/herbssupplements/patient-borageseedoil-sp.asp
  7. ↑ http://fichas.infojardin.com/condimentos/borago-officinalis-borraja.htm
  8. ↑ http://verduras.consumer.es/documentos/hortalizas/borraja/intro.php
  9. ↑ http://verduras.consumer.es/documentos/hortalizas/borraja/curiosidades.php
  10. ↑ http://espiritugaia.com/BorajMag.htm
Més informació de Wikimedia:
Commons
 Commons
Commons
 [{{localurl:Commons:Category:{{{commonscat}}}|uselang=ca}} Commons]
Viccionari
 Viccionari
Viquidites
 [[q:{{{q}}}|Viquidites]]
Viquiespècies
 Viquiespècies.
Viquillibres
 [[b:{{{b}}}|Viquillibres]]
[[n:{{{n}}}|Viquinotícies]]
[[:{{{w}}}:|Viquipèdies]]
Viquitexts
 [[s:{{{s}}}|Viquitexts]]
Viquiversitat
 [[:en:v:{{{v}}}|Viquiversitat]]
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Borratja»