Borredà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Borredà
Bandera de Borredà Escut de Borredà
(En detall) (En detall)
Localització

Borredà situat respecte Catalunya
Borredà situat respecte Catalunya

Localització de Borredà respecte del Berguedà


Municipi del Berguedà
Campanar de Sant Sadurní de Rotgers
Campanar de Sant Sadurní de Rotgers
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Barcelona
Comarques centrals
Berguedà
Gentilici Borredanès, borredanesa
Superfície 43,45 km²
Altitud 854 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
580 hab.
13,35 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 417011 4665584Coord.: 42° 8′ 17″ N, 1° 59′ 45″ E / 42.13806°N,1.99583°E / 42.13806; 1.99583
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

1
Joan Roma i Cunill (PSC)
Codi territorial 080240

Borredà[2] és un municipi de la comarca del Berguedà, originat entorn de l'església de Santa Maria, bastida el 856 i cedida al Monestir de Santa Maria de Ripoll per Guifré el Pilós. Borredà està situat a mig camí de la muntanya i del pla que s'estén (43,45 km) a cavall del Berguedà, el Ripollès i Osona. Qualsevol dels camins i carreteres que porten a Borredà o recorren el seu terme municipal son per anar a poc a poc. Envoltat de bosc de pi i faig, es gaudeix d'un panorama captivador durant qualsevol estació de l'any: s'hi poden trobar totes les tonalitats del verd a la primavera i tots els matisos del roig a la tardor.

Hi ha un servei d'autobusos que uneixen Borredà amb Berga, Ripoll i d'altres poblacions veïnes.

Església de Santa Maria
Carrer de Frontanyà

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
3 3 22 533 1.353 1.293 1.073 693 837 863
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
955 1.090 892 863 747 590 488 436 443 477
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
471 457 485 497 508 530 - - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Activitats[modifica | modifica el codi]

Borredà és un poble viu i ple d'animació que compta amb una escola de música, cursets de teatre, de balls de saló i de natació, classes d'aeròbic i karate i esplais pels més petits. Fruit d'aquesta animació són les diverses associacions culturals i esportives que s'han format: un club de petanca, un esbart, una colla de grallers, un grup de geganters que porten el gall Radulf, símbol del poble, un grup de dimonis, un de teatre i fins i tot un orquestra no professional amb més de dotze components. D'entre les variades festes i celebracions més assenyalades cal esmentar: la matança del porc i la trobada de gegants el tercer diumenge de febrer, la festa major el penúltim cap de setmana d'agost, el concurs de pintura a l'aire lliure, la fira del gall i la cavalcada de reis. Entre les activitats relacionades amb l'esport i l'oci cal destacar la possibilitat de practicar senderisme, amb uns recorreguts tan interessants pel seu contingut històric i arquitectònic (cal recordar que es tracta d'un dels indrets on el desenvolupament del romànic va tenir una importància cabdal) com per l'encís i esplendor dels paisatges, la fauna i la vegetació. L'escalada l'espeleologia, els esports nàutics a l'embassament de la Baells, la pesca en els rierols que envolten Borredà i sobretot a la riera de Merlès, passejades a cavall i esquí a les properes pistes de La Molina i La Masella a les que s'arriba ràpidament pel Túnel del Cadí.

Hostalera i turisme[modifica | modifica el codi]

Al terme municipal de Borredà s'hi poden trobar diverses cases de turisme rural, cases de colònies i tres càmpings. Al nucli urbà hi ha diversos establiments d'alimentació i hostalera on es poden trobar i assaborir els productes naturals i artesans típics de la comarca, com són els embotits: llonganissa, bull, fuet, llonganisseta (tastet), la botifarra negra i blanca, les carns de vedella i xai, formatges, bolets, verdures i productes de l'horta entre els que cal destacar un tipus de ceba allargada i molt dolça pròpia d'aquesta zona i pa de forn pastat a mà. Una particularitat original i curiosa de Borredà és que gairebé totes les botigues d'alimentació tenen instal·lat a la rebotiga un servei de bar, però no un petit taulell com acostuma a passar a molts pobles de muntanya, sinó un autèntic i ben condicionat bar amb taules parades on, fins i tot es pot dinar. En totes aquestes botigues així com als diversos bars, restaurants i càmpings es poden degustar les especialitats culinàries de la zona.

Allotjaments turístics[modifica | modifica el codi]

Campalans: Hotel Rural - Restaurant - Càmping

Borredanesos notables[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. «DECRET 278/1983, de 16 de juny, pel qual s'autoritza l'Ajuntament de Borredà per adoptar el seu escut heràldic municipal.» (HTML). DOGC num 348, 16/06/1983. [Consulta: 2010-06-25].
  3. Forner, Climent. «Ramon Tor, actor i poeta». L'Erol, revista cultural del Berguedà, 1, 3, Desembre de 1982, pàg. 35-36.«Enllaç».

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Borredà Modifica l'enllaç a Wikidata