Boscarla mostatxuda

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Boscarla mostatxuda
Acrocephalus melanopogon ad03 CB.jpg
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Passeriformes
Família: Acrocephalidae
Gènere: Acrocephalus
Espècie: A. melanopogon
Nom binomial
Acrocephalus melanopogon
(Temminck, 1823)

La boscarla mostatxuda o buscarla mostatxuda a les illes o xitxarra mostaxuda al País Valencià (Acrocephalus melanopogon), és un dels membres de la família dels acrocefàlids (Acrocephalidae), dins l'ordre dels passeriformes.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • És una boscarla mitjana que fa 12-13.5 cm de llargària
  • És de color marró vermellós amb llistes més fosques, per sobre. Per sota és gairebé blanc.
  • Coroneta molt fosca que contrasta amb la línia superciliar molt clara, i a sota una línia ocular també fosca.
  • El bec és fort i punxegut.
  • Sexes idèntics, com en la majoria de les espècies del gènere.

Hàbitat i distribució[modifica | modifica el codi]

Aquest ocell viu entre la vegetació aquàtica vertical com els jonc i les canyes. Es reprodueix a Europa meridional i zones temperades d'Àsia meridional amb uns pocs a l'Àfrica nord-occidental. És un ocell d'hàbits parcialment migratoris, de manera que els que crien al Sud-oest d'Europa són sedentaris, els del sud-est hivernen a la zona mediterrània, i la raça asiàtica emigra a Aràbia i Pakistan.

Als Països Catalans crien, en nombre no molt alt, a zones humides com ara s'Albufera de Mallorca (potser la major concentració) i l'Albufereta de Pollença (a Mallorca), s'Albufera de Son Saura (a Menorca), el Fondo d'Elx-Crevillent, l'Albufera de València i la marjal de Pego-Oliva (al País Valencià) i el Delta de l'Ebre i els Aiguamolls de l'Empordà (al principat). En hivern a aquestes aus residents s'afegeixen un bon nombre de individus migratoris.[1]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Fa el niu entre les canyes, els joncs o un arbust, on la femella pon 3 – 6 ous a mitjans d'abril i els cova durant 14 – 15 dies. En general és una espècie monògama (Leisler i Wink 2000).

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Com la majoria de les boscarles, és insectívor. També menja cargols d'aigua.

Llistat de subespècies[modifica | modifica el codi]

Se n'han descrit dues subespècies:[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Boscarla mostatxuda