Boscarla mostatxuda
|
|
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Acrocephalus melanopogon (Temminck, 1823) |
||||||||||||||
La boscarla mostatxuda o buscarla mostatxuda a les illes o xitxarra mostaxuda al País Valencià (Acrocephalus melanopogon), és un dels membres de la família dels acrocefàlids (Acrocephalidae), dins l'ordre dels passeriformes.
Taula de continguts |
Morfologia [modifica]
- Es una boscarla mitjana que fa 12-13.5 cm de llargària
- És de color marró vermellós amb llistes més fosques, per sobre. Per sota és gairebé blanc.
- Coroneta molt fosca que contrasta amb la línea superciliar molt clara, i a sota una línea ocular també fosca.
- El bec és fort i punxegut.
- Sexes idèntics, com en la majoria de les espècies del gènere.
Hàbitat i distribució [modifica]
Aquest ocell viu entre la vegetació aquàtica vertical com els jonc i les canyes. Es reprodueix a Europa meridional i zones temperades d'Àsia meridional amb uns pocs a l'Àfrica nord-occidental. És un ocell d'hàbits parcialment migratoris, de manera que els que crien al Sud-oest d'Europa són sedentaris, els del sud-est hivernen a la zona mediterrània, i la raça asiàtica emigra a Aràbia i Pakistan.
Als Països Catalans crien, en nombre no molt alt, a zones humides com ara s'Albufera de Mallorca (potser la major concentració) i l'Albufereta de Pollença (a Mallorca), s'Albufera de Son Saura (a Menorca), el Fondo d'Elx-Crevillent, l'Albufera de València i la marjal de Pego-Oliva (al País Valencià) i el Delta de l'Ebre i els Aiguamolls de l'Empordà (al principat). En hivern a aquestes aus residents s'afegeixen un bon nombre de individus migratoris.[1]
Reproducció [modifica]
Fa el niu entre les canyes, els joncs o un arbust, on la femella pon 3 – 6 ous a mitjans d'abril i els cova durant 14 – 15 dies. En general és una espècie monògama (Leisler i Wink 2000).
Alimentació [modifica]
Com la majoria de les boscarles, és insectívor. També menja cargols d'aigua.
Llistat de subespècies [modifica]
Se n'han descrit dues subespècies:[2]
- Acrocephalus melanopogon melanopogon (Temminck 1823)
- Acrocephalus melanopogon mimicus (Madarász 1903)
Referències [modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Boscarla mostatxuda |
- ↑ Atles d'aus reproductores a Espanya Rev. 4-04-2010
- ↑ Classificació de les subespècies dels Acrocefàlids Rev. 4-04-2010