Bosnians
| Bosnians Bosanci Босанци |
|||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
|||||||||||||||||||
| Població total | 7.5 - 8.0 million | ||||||||||||||||||
| Regions amb població significativa |  4.621.598 (est.)[1] 168.628[2][3] 50.000[4] |
||||||||||||||||||
| Llengua | Bosnià, Croat, Serbi, i Serbocroat | ||||||||||||||||||
| Religió | Islam, Cristianisme ortodox, Catolicisme, Ateisme and Judaisme | ||||||||||||||||||
.jpg)
Bosnians (singular: bosnià, femení: bosniana, fem pl: bosnianes; en bosnià: Bosanci) són un poble eslau del sud originari de Bòsnia i Hercegovina. Segons la definició moderna de l'estat, els bosnians són qualsevol persona que tingui la ciutadania de Bòsnia i Hercegovina. La definició inclou, però no està limitada a, els grups ètnics constituents del govern de Bòsnia i Hercegovina: Bosníacs, serbobosnians i croatbosnians. Tot i que la gent que viu a la regió d'Hercegovina dins de Bòsnia i Herzegovina prefereixen autodenominar-se hercegovinians en un sentit regional. Altres minories ètniques com ara els jueus bosnis, els gitanos, albanesos, montenegrins, també poden considerar-se com a bosnians i afegir-ho a la seva etnicitat (per exemple: albanesos bosnians).
A més a més, també hi ha un sector de la població de Bòsnia i Hercegovina que consideren que els bosnians son un grup nacional amb una identitat cultural col·lectiva pròpia. Segons aquest ús, un bosnià seria un individu pertanyent a aquesta grup cultural. Els partidaris d'aquesta opció creuen que aquesta identitat col·lectiva és capaç de disminuir i transcendir les divisions ètniques i polítiques existents al país.
Taula de continguts |
[modifica] Història
- Vegeu també: Bòsnia i Hercegovina
Les primeres mostres culturals i lingüístiques de la història bosniana es remunten a l'Alta edat mitjana. En aquella època els eslaus del sudest d'Europa van envair l'Imperi bizantí i van establir-se a la península balcànica. Un cop allà van barrejar-se amb els pobles paleo-balcànics indígenes, coneguts col·lectivament com a Il·liris. A partir de l'any rom 800 AC, aquests pobles eslaus van formar principats que al cap del temps van convertir-se en regnes. A l'oest, els croats estaven sota la influència de Roma així com els regnes catòlics veïns, mentre que els serbis a l'est es van trobar sota influència de Bizanci i van convertir-se al cristianisme ortodox. Així es van cimentar les seves diferències identitàries. Per altra banda, a Bòsnia no hi havia una tribu majoritària i no va ser fins molt més tard que va emergir un estat bosnià independent. Abans d'això les terres bosnianes van estar en fluxe constant entre els serbis i els croats fins al segle XXII, quan va emergir una banovina bosniana caracteritzada per una estructura religiosa independent. Al segle XIV va convertir-se en el regne bosnià, i la paraula bosníac (bošnjani) va utilitzar-se per descriure els seus habitants. Es creu que el nom deriva del riu Bosna que passa pel centre del país.
[modifica] Regne bosnià
El regne bosnià va expandir-se sota les regnes de la dinastia Kotromanić, incloent territoris croats i serbis. A conseqüència d'això, les seves fronteres van anar incloent catòlics romans i cristians ortodoxes, junt amb els fidels de l'esglèsia bosniana local els orígens i característiques precises de la qual continuen generant debats entre els acadèmics. Pel que sembla la gent pertanyent a aquesta secta s'autodenominaven simplement Krstjani (cristians). Una corrent d'estudiosos sostenen que aquests Krstjani bosnians eren maniqueus dualistes emparentats amb els Bogomils de Bulgària, mentre que d'altres posen en dubte aquesta teoria citant la manca de documentació històrica. Tant les autoritats catòlica com ortodoxa consideraven aquesta esglèsia bosniana com a herètica, i van llançar campanyes per intentar convèncer la gent de convertir-se pel bon camí. Com a resultat d'aquestes divisions, a la Bòsnia medieval no es va desenvolupar una identitat religiosa coherent com va ocòrrer a Croàcia i Sèrbia.
[modifica] Període otomà
Amb el pas dels segles, el regne bosnià va començar la seva davallada. S'havia anat fracturant degut a desavinences polítiques i religioses creixents. Els Otomans havien anat guanyant territori als Balcans; primer derrotant els servis a la Batalla de Kosovo. Finalment els otomans van cabar conquerint tot el territori de Bòsnia i porcions de la veïna Croàcia. Aquests esdevinements van canviar el curs de la història bosniana per sempre, introduïnt un component islàmic a una identitat ètnico-religiosa ja de per si poc unificada. L'esglèsia bosnià va desaparèixer, tot i que les circumstàncies tampoc estan clares. Alguns historiadors creuen que els Krstjani bosnians van convertir-se massivament a l'islam, buscant refugi de la persecució catòlica i ortodoxa, mentre que d'altres creuen que l'esglèsia bosniana havia desaparegut dècades abans de l'arribada dels otomans. Fos com fos, una comunitat eslava musulmana va començar a definir-se sota el govern otomà a Bòsnia, donant lloc al que després serien els Bosníacs.
[modifica] Període austrohongarès
Durant l'ocupació d'Àustria-Hongria de Bòsnia del 1878 al 1918, Benjamin Kallay, el Ministre imperial de Finances i l'administrador de Bòsnia basat a Viena, va promoure Bošnjaštvo, una política dissenyada per inspirar els pobles de Bòsnia 'el sentiment de pertànyer a una nació grandiosa i poderosa'.[5] Aquesta política defensava la idea d'una nació bosniana pluralista i pluriconfessional en la que els bosnians "parlen el bosnià i estan dividits en tres religions amb iguals drets."[6][7] Aquesta política tenia com a objectiu aïllar Bòsnia i Hercegovina dels seus veïns irredentistes, els ortodoxes a Sèrbia, els catòlics a Croàcia i els musulmans de l'imperi otomà, alhora negant el concepte de nacionalitat croata i sèrbia que havien començat a extendre's entre les comunitats catòliques i ortodoxes de Bòsnia i Hercegovina des de mitjans del segle XIX (influenciades pels seus països veïns corresponents).[7] Després de la mort de Kallay, la política fou abandonada i a finals dels 1910s el nacionalisme s'havia convertit en una factor integral de la política bosniana, amb partits polítics corresponents als tres grups etno-religiosos dominant les eleccions. [7]
[modifica] Iugoslàvia
Durant el temps que Bòsnia i Hercegovina va formar part de Iugoslàvia, i molt influenciada per la política croata i sèrbia, els termes Bosnià i Bosníac no foren reconeguts com a nacions. Per tant els bosnians musulmans i qualsevol altra persona que es proclamés d'etnicitat bosniana al cens, era classificada sota la categoria "afiliació regional" per l'oficina d'estadística iugoslava. Aquesta denominació va aplicar-se fins al darrer cens a Bòsnia i Hercegovina del 1991. NO obstant, per culpa d'això, el cens a l'antiga Iugoslàvia era sovint objecte de manipulacions polítiques. Els bosnians musulmans havian demanat l'opció bosnià a les reformes constitucionals del 1947 i del 1973, però en lloc d'això s'havien d'identificar com a serbis o croats fins el 1963, "indecís" o "musulmà en el sentit nacional" (amb m minúscula) fins el 1973, i Musulmans (amb M majúscula) fins el 1993.
[modifica] Era moderna
El 1990 la denominació bosníac fou re-introduïda per a substituir el terme nacional Musulmà, però era massa tard perquè el terme fos adoptat pels grups ètnics no-musulmans de Bòsnia.
Això ha resultat en que el terme bosníac, o fins i tot Musulmà, hagin estat redefinits en els últims anys com a compromís polític. No obstant, des de l'època de l'ocupació otomana les distincions ètniques (per raons de taxació) es basaven en l'afiliació religiosa i fins avui en dia és gairebé impossible deslligar la identitat ètnica dels diferents grups bosnians de la seva religió.
[modifica] Religió
Els bosnians són una societat tan multi-religosa com multi-ètnica, però això no vol dir que les religions i etnicitats són homogènies i independents una de l'altra.
Segons l'antropòloga Tone Bringa, "Ni les identitats bosníaca, croata, ni sèrbia poden ser enteses del tot únicament referint-se a l'Islam o al Cristianisme respectivament, sinó que han de ser considerades en el contexte específic de Bòsnia que ha resultat en una història i espai compartits entre els bosnians tant musulmans com cristians."[8] Segons Bringa, a Bòsnia existeix una "cultura trans-ètnica" que engloba totes les etnicitats i que converteix totes les creences, incloent-hi el cristianisme i l'islam, "sinèrgicament interdependents".[8]
Un gran nombre de bosnians són seculars, una tendència que s'ha reafirmat en els darrers 60 anys a Bòsnia i Hercegovina mentre formaven part de la república comunista iugoslava que rebutjava la religió organitzada.
[modifica] Identificació
En una enquesta del 2007 Programa de les Nacions Unides pel Desenvolupament (PNUD), el 57% dels enquestats s'identificava amb una designació ètnica de manera primària, mentre que el 43% va optar per "ser ciutadà de Bosnia-Herzegovina". No obstant, el 75% dels enquestats van contestar positivament a la pregunta "A més de veure't a tu mateix com a [Bosníac, Croat, Serbi], també et veus com a ciutadà de tota Bòsnia Bosnia-Herzegovina?". A la mateixa enquesta, el 43% va dir que s'identificava com a ciutadà de Bòsnia-Herzegovina com a identitat primària, 14% s'identicaven únicament amb el seu grup ètnic o religiós específic, i el 41% van expressar una identiat dual.[9][10]
[modifica] Vegeu també
[modifica] Referències
- ↑ CIA - The World Factbook CIA Fact Book
- ↑ «20680-Country of Birth of Person (full classification list) by Sex - Australia» (Microsoft Excel download). 2006 Census. Australian Bureau of Statistics. [Consulta: 22 August 2010].
- ↑ «20680-Ancestry (full classification list) by Sex - Australia» (Microsoft Excel download). 2006 Census. Australian Bureau of Statistics. [Consulta: 22 August 2010].
- ↑ Migrants in Europe - Survey: Norway
- ↑ Sugar, Peter F. Industrialization of Bosnia-Hercegovina: 1878-1918. University of Washington Press, 1963, 201.
- ↑ Ramet, Sabrina P. «Nationalism and the 'Idiocy' of the Countryside: The Case of Serbia». A: Serbia, Croatia and Slovenia at Peace and at War: Selected Writings, 1983-2007. LIT Verlag Münster, 2008, 74–76. ISBN 978-3-03735-912-9.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Velikonja, Mitja. Religious Separation and Political Intolerance in Bosnia-Herzegovina. Texas A&M University Press, 1992. ISBN 978-1-58544-226-3.
- ↑ 8,0 8,1 Shatzmiller, Maya. Islam and Bosnia: Conflict Resolution and Foreign Policy in Multi-Ethnic States. McGill-Queen's Press, 2002, 32. ISBN 978-0-7735-2413-2.
- ↑ «UNDP Published a Major Research on Return, Identity, Politics and Social Trust». United Nations Development Programme for Bosnia and Herzegovina, 2007-07-07. [Consulta: 2007-07-27].
- ↑ «Pulse of the citizenry» 19–20. United Nations Development Programme for Bosnia and Herzegovina, 2007-07-07. [Consulta: 2007-07-27].
