Boswellia sacra

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Boswellia carterii
Boswellia sacra.jpg

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Angiosperma
Classe: Eudicotiledònia
Subclasse: Rosaceae
Ordre: Sapindales
Família: Burseraceae
Gènere: Boswellia
Espècie: B. sacra
Nom binomial
Boswellia sacra
Flueck.[1]
Sinònims

Boswellia carterii
Boswellia thurifera

La Boswellia sacra és una planta de la família de les Burseràcies. També és coneguda com a encens, gomo-resina i olíban.

Sinonímia (taxònomica i/o nomenclatural)[modifica | modifica el codi]

Boswellia sacra Flueck

Noms populars[modifica | modifica el codi]

Encens, arbre de l'encens, gomo-resina i olíban.

Ecologia[modifica | modifica el codi]

Distribució mundial[modifica | modifica el codi]

Orient mitjà, i Àfrica del nord. És un arbre originari de Somàlia, est d'Àfrica, sud d'Aràbia i de l'Índia.

Distribució al principat[modifica | modifica el codi]

La Boswellia carterii és un tipus de planta que necessita de temperatures molt càlides per a la seva pervivència, i és per aquest motiu que solament es troba a països amb climes tropicals i no podem trobar-la al Principat.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Es troba en zones de climes càlids, ja que suporta temperatures molt crítiques, mentre que no resisteix les congelacions. Acostuma a trobar-se en pendents rocoses fins a una alçada de 1200 m i sòls calcaris.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Forma vital (de Raunkjaer): Faneròfits, els meristemes resten a més de 40 cm del terra. És el cas d'arbres i d'arbusts. Dins d'aquest s'hi distingeixen dos tipus, macrofaneròfits i nanofaneròfits.

Es tracta d'un arbust o d'un arbre petit resinós que pot fer de 2 a 8 metres d'alçària, amb un o més troncs. La seva escorça presenta una textura de paper que pot extreure's fàcilment, i que desprèn una oleoresina gomosa (encens).

Els arbres que creixen individualment en pendents empinades desenvolupen un monyó en forma de coixí que li proporciona estabilitat.

Òrgans vegetatius[modifica | modifica el codi]

La Boswellia carterii té una tija simpòdica, llenyosa i de tipus fil·locladis. Les fulles de la Boswellia carterii que tenen consitència herbàcia, són caduques, alternes i compostes imparapinnades amb un nombre imparell de folíols (deu parells i un de terminal), que creixen oposadament una respecte a l'altre al llarg de les branques. Els folíols són dentats i oblongs amb pecíols curts. Les fulles noves estan recobertes per una fina pelusa.

Òrgans reproductors[modifica | modifica el codi]

És hermafroditao bisexual. El seu androceu està format per deu estams lliures. El gineceu és pluricarpel·lar, format per tres carpels, i el seu ovari és súper.

Té un calze gamosèpal i una corol·la dialipètala formada per cinc pètals amb una simetria actinomorfa.

Les flors, que són diminutes i regulars, de color groguenc blanquinós i amb curts peduncles (d'on se sostenen les inflorescències), que s'agrupen en ramells axil·lars més petits que les fulles i que apareixen a la primavera. De les flors surt el fruit, que és una càpsula dehiscent, és a dir, s'obre després de la maduració.

Farmacologia[modifica | modifica el codi]

Part utilitzada (droga)[modifica | modifica el codi]

La goma-resina que secreten la tija i les branques.

Composició química[modifica | modifica el codi]

Resines àcides (55-65%): solubles en alcohol. Constituïdes per triterpens (derivats de l'àcid boswèllic). Gomes (10-35%): arabinosa, galactosa, àcid galacturònic. Insolubles en alcohol i solubles en aigua, similars a la goma aràbica. Oli essencial (4-9%): conté un terpè l'olíban, felandrè, 1-pinè i dipentens. Àcid boswèllic i olíban-resines.

Usos medicinals[modifica | modifica el codi]

L'olíban és estimulant i s'utilitza especialment en la preparació d'emplasts. Es recomana en forma d'inhalacions en el tractament de bronquitis i laringitis. Rarament s'utilitza per via interna.

Accions farmacològiques / propietats[modifica | modifica el codi]

Inmunoestimulant, balsàmic (mucolític, expectorant), espasmolític. Per a la grip, constipats, bronquitis, enfisema i asma.

Ús tòpic[modifica | modifica el codi]

Cicatritzant i antisèptic; la resina és rubefaent i resolutiu. També es fa servir per aftes, parodontopaties, ferides i ulceracions dèrmiques; la resina s'utilitza en inflamacions osteoarticulars, miàlgies, contractures musculars i forúnculs. Es fa servir en la composició de certs ungüents i bàlsams.

Toxicitat[modifica | modifica el codi]

L'oli essencial és dermocàustic, tòxic i abortiu.

Galeria[modifica | modifica el codi]

Observacions[modifica | modifica el codi]

Història[modifica | modifica el codi]

Plini el va recomanar com a contraverí per a la cicuta, mentre que el cèlebre Avicena el recomanava per a tractar tumors, vòmits, disenteria i febres, a més d'estimulant de l'enteniment. A la Xina s'utilitzava tradicionalment per al tractament de la lepra. Segons conta Heròdot, cada any s'oferia una ofrena de mil "talents" d'encens a les festes dedicades a Bel, a l'altar que aquest déu tenia en el seu temple de Babilònia. L'ús d'encens amb finalitats religioses és anterior a l'època cristiana i era comú a la zona de L'Iran a Síria i Babilònia. Era l'únic tipus d'encens que utilitzaven els grecs en els seus rituals religiosos, mentre que els romans n'utilitzaven també a la seva vida domèstica.

Diu John Gerard: "L'arbre de l'encens s'assembla al nostre pi de resina o de goma, el qual té un suc que amb el temps s'endureix, i té les fulles semblants a les de l'arbre del màstic (llentiscle). Té poder d'escalfar i unir. A Aràbia n'hi ha dos tipus, la goma dels quals és recollida quan el Sol està a Leo, la qual és blanca, pura, clara i brillant."

La goma-resina de l'olíban s'obté realitzant unes incisions en l'arbre, del qual brota un líquid lletós, que ràpidament s'endureix, formant les anomenades llàgrimes, de color groguenc. L'olíban era una de les ofrenes que els mags utilitzaven en l'Edat Mitjana. En èpoques bíbliques l'encens que cita les Sagrades Escriptures era, amb freqüència, olíban. Els arbres joves són els que produeixen l'encens de major qualitat, i la goma-resina es recol·lecta entre maig i setembre.

Extracció de la resina[modifica | modifica el codi]

L'arbre comença a produir resina quan té una edat de entre 8 i 10 anys, i s'extreu fent una petita incisió al tronc o a les branques, havent extret abans l'escorça. Aquesta resina solidifica en contacte amb l'aire i és recollida manualment. Les resines de millor qualitat provenen dels exemplars de les zones més seques recollides durant els mesos més càlids. Es fa servir tant fresca com seca, obtenint petits grans que en escalfar o destil·lar es fonen parcialment alliberant el seu aroma característic.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Boswellia sacra information from NPGS/GRIN». www.ars-grin.gov. [Consulta: 11-01-2009].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Tratado de Fitomedicina. Dr. Jorge R. Alonso. Editorial Isis.
  • Gran enciclopedia de las plantas medicinales. Berdonces, J.L. (1998) Ed.Tikal. Madrid

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]