Botiga d'ultramarins

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Botiga d'ultramarins

Una botiga d'ultramarins (també coneguda com a botiga de queviures) és un establiment comercial que ven principalment productes alimentaris, tant frescos que es despatxen generalment a «granel», al pes, etc. com menjar envasat en pots, escabetxos, etc. L'oferta d'aquestes minibotigues és molt limitada: llet, ous, pa, llaunes de conserva, etc. També a Espanya es dóna el nom botiga de queviures a les botigues petites d'ultramarins. Aquests establiments es caracteritzen per tenir un o diversos taulells (els tradicionals solen ser de marbre blanc), després dels quals hi ha el venedor (o venedors). Normalment són locals petits, foscos i amb un aspecte més de magatzem que botiga. La paraula «ultramarí» prové que els productes que abans es venien en aquestes botigues, que solien procedir de territoris de «Ultramar», indicant d'aquesta manera que eren productes d'importació. Avui en dia es considera una botiga, en el sentit més tradicional. No solen tenir una especialització en un únic tipus de producte, en això es diferencien de les fruiteries o carnisseries, tot i que en aquest tipus d'establiment es pot comprar fruita, verdura, carn, formatge o embotit. Les botigues de queviures tenen un fort competidor en els supermercats, que solen vendre en la majoria dels casos a preus més barats. Aquests establiments que generalment eren d'economia familiar, i que a poc a poc van desapareixent, ofereixen als seus clients un tracte més personalitzat.

Instruments[modifica | modifica el codi]

Una botiga de queviures a Madrid

Hi sol haver instruments per mesurar el granel com poden ser: Sopes liofilitzades, llegums diverses, llet en pols, salaons diversos, etc. Alguns instruments per poder servir i distribuir les porcions d'aliments són característics de les botigues d'ultramarins, un dels instruments més comuns és la balança per fer pesades (més tradicional era la balança romana), sol haver guillotina per tallar bacallà en salaó, molinets de cafè, mesuradors d'oli a granel, etc.

Horaris[modifica | modifica el codi]

Botiga de queviures a Anjozorobe (Madagascar).

Els horaris comercials d'aquests establiments depenen de les normes d'obertura de locals comercials, en general, no obren ni diumenges ni festius. En molts casos les botigues d'ultramarins es troben ubicades a barris on se sol allargar l'horari comercial a fi de poder atendre la clientela que treballa i que torna dels seus llocs laborals.

Costums[modifica | modifica el codi]

Una botiga de queviures del segle XIV.

A Catalunya, és costum «demanar tanda» quan s'accedeix a aquests locals per establir una tanda d'espera, ja que no hi sol haver una cua, físicament establerta, i la tanda es demana als clients que s'estan esperant amb la típica frase: Qui és l'últim/a?, la persona afectada respon i el que acaba d'entrar queda ara atent a l'arribada del següent client.

Curiositats[modifica | modifica el codi]

  • Al Museu Etnogràfic Extremeny González Santana , situat al Castell d'Olivenza (Badajoz), es pot veure una botiga d'ultramarins amb tots els seus elements de mesura.
  • A la vinyeta còmica de 13, Rue del Percebe d'Ibáñez apareix una botiga d'ultramarins que pertany el senyor Senén que sempre està intentant enganyar els seus clients.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Botiga d'ultramarins Modifica l'enllaç a Wikidata