Botja pudent
|
|
||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
|
||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
| Artemisia herba-alba Asso, 1779 |
||||||||||||||||
La botja pudent (Artemisia herba-alba) és un arbust perenne que creix, i de vegades és l'espècie dominant, en les estepes i estepes desèrtiques del Nord d'Àfrica, Àsia occidental, sud-oest d'Europa, Aràbia i estepes desèrtiques saharianes.[1] Als Països Catalans es troba a Catalunya i País Valencià però no a les Balears.[2] Es fa servir en la medicina tradicional. Als Països Catalans habita en timonedes més o menys nitròfiles, contrades mediterrànies de tendència poc plujosa des del nivell del mar als 600 metres d'altitud.
Taula de continguts |
Morfologia [modifica]
Artemisia herba-alba és una planta camèfita amb diverses tiges que fa fins 40 cm d'alt. Les fulles són molt aromàtiques i cobertes de fins tricomes que li donen un aspecte grisenc, tenen segments estretament linears. Les flors són groguenques de 2 a 5 per capítol,[3] floreix de setembre a desembre.ref>Feinbrun Dothan, N.. «Flora Palaestina: part 3. Ericaceae to Compositae». Jerusalem, Israel Academy of Sciences and Humanities, vol. 2, 1978, p. 351–3.</ref>
Usos [modifica]
Artemisia herba-alba és una bona planta farratgera principalment per les ovelles.[4][5]
Aquesta espècie en medicina tradicional es fa servir com antisèptica, vermífuga i antiespasmòdica entre d'altres propietats.[4] Artemisia herba-alba s'ha fet servir com remei tradicional per la enteritis,i diversos problemes intestinals pels beduins del Nègueb.[6]
L'oli essencial dA. herba-alba, del Desert de la península del Sinaí, conté principalment eucaliptol i quantitats apreciables de tuiones i altres monoterpens.[4] Davanona, crisantenona i cis-crisantenol s'han descrit en algunes poblacions dA. herba-alba de Marroc [7] i Espanya.[8]
Referències [modifica]
- ↑ GRIN Taxonomy for Plants. «Artemisia herba-alba Asso».
- ↑ Bolòs, Oriol; Vigo, Josep. Flora dels Països Catalans. Ed. Barcino. Barcelona, 1984. ISBN 9788472265974.
- ↑ Pottier-Alapetite, G.. «Flore de la Tunisie: part 2. Dicotyledones, Gamopetales» (en French). Tunis, Ministry of Higher Education and Scientific Research, vol. 2, 1979, p. 1012–3.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Yashphe, J.; Feuerstein, I.; Barel, S.; Segal, R.. «The Antibacterial and Antispasmodic Activity of Artemisia herba alba Asso. II. Examination of Essential Oils from Various Chemotypes». Pharmaceutical Biology, vol. 25, 2, 1987, p. 89–96. DOI: 10.3109/13880208709088133.
- ↑ Houmani, Mohamed; Houmani, Zahia; Skoula, Melpomeni. «Interest of Artemisia herba alba asso for the food of cattle in Algerian steppes». Acta botanica gallica, vol. 151, 2, 2004, p. 165–172. ISSN: 1253-8078.
- ↑ Friedman J, Yaniv Z, Dafni A, Palewitch D. «A preliminary classification of the healing potential of medicinal plants, based on a rational analysis of an ethnopharmacological field survey among Bedouins in the Negev desert, Israel». Journal of Ethnopharmacology, vol. 16, 2–3, June 1986, p. 275–87. DOI: 10.1016/0378-8741(86)90094-2. PMID: 3747566.
- ↑ Benjilali, B.; Sarris, J.; Richard, H.. «Nouveaux chémotypes d' Artemisia herba-alba» (en francès). Sci. Aliment., vol. 2, 1982, p. 515–527.
- ↑ Salido, S.; Valenzuela, L. R.; Altarejos, J. et al.. «Composition and infraspecific variability of Artemisia herba-alba from southern Spain» (en francès). Biochemical Systematics and Ecology, vol. 32, 2004, p. 265–77. DOI: 10.1016/j.bse.2003.09.002.