Botja pudent

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Botja pudent
Artemisia herba-alba 2.jpg

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Clade: Angiospermae
Clade: Asteridae
Ordre: Asterales
Família: Asteraceae
Tribu: Anthemideae
Gènere: Artemisia
Espècie: A. herba-alba
Nom binomial
Artemisia herba-alba
Asso, 1779
Vista de la planta

La botja pudent (Artemisia herba-alba) és un arbust perenne que creix, i de vegades és l'espècie dominant, en les estepes i estepes desèrtiques del Nord d'Àfrica, Àsia occidental, sud-oest d'Europa, Aràbia i estepes desèrtiques saharianes.[1] Als Països Catalans es troba a Catalunya i País Valencià però no a les Balears.[2] Es fa servir en la medicina tradicional. Als Països Catalans habita en timonedes més o menys nitròfiles, contrades mediterrànies de tendència poc plujosa des del nivell del mar als 600 metres d'altitud.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Artemisia herba-alba és una planta camèfita amb diverses tiges que fa fins a 40 cm d'alt. Les fulles són molt aromàtiques i cobertes de fins tricomes que li donen un aspecte grisenc, tenen segments estretament linears. Les flors són groguenques de 2 a 5 per capítol,[3] floreix de setembre a desembre.[4]

Usos[modifica | modifica el codi]

Artemisia herba-alba és una bona planta farratgera principalment per les ovelles.[5][6]

Aquesta espècie en medicina tradicional es fa servir com antisèptica, vermífuga i antiespasmòdica entre altres propietats.[5] Artemisia herba-alba s'ha fet servir com remei tradicional per l'enteritisi diversos problemes intestinals pels beduïns del Nègueb.[7]

L'oli essencial de l'espècie A. herba-alba del Desert de la península del Sinaí, conté principalment eucaliptol i quantitats apreciables de tuiones i altres monoterpens.[5] Davanona, crisantenona i cis-crisantenol s'han descrit en algunes poblacions de l'espècie A. herba-alba del Marroc[8] i Espanya.[9]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. GRIN Taxonomy for Plants. «Artemisia herba-alba Asso».
  2. Bolòs, Oriol; Vigo, Josep. Flora dels Països Catalans. Ed. Barcino. Barcelona, 1984. ISBN 9788472265974. 
  3. Pottier-Alapetite, G.. «Flore de la Tunisie: part 2. Dicotyledones, Gamopetales» (en francès). Tunis, Ministry of Higher Education and Scientific Research, 2, 1979, pàg. 1012–3.
  4. Feinbrun Dothan, N.. «Flora Palaestina: part 3. Ericaceae to Compositae». Jerusalem, Israel Academy of Sciences and Humanities, 2, 1978, pàg. 351–3.
  5. 5,0 5,1 5,2 Yashphe, J.; Feuerstein, I.; Barel, S.; Segal, R. «The Antibacterial and Antispasmodic Activity of Artemisia herba alba Asso. II. Examination of Essential Oils from Various Chemotypes». Pharmaceutical Biology, 25, 2, 1987, pàg. 89–96. DOI: 10.3109/13880208709088133.
  6. Houmani, Mohamed; Houmani, Zahia; Skoula, Melpomeni «Interest of Artemisia herba alba asso for the food of cattle in Algerian steppes». Acta botanica gallica, 151, 2, 2004, pàg. 165–172. ISSN: 1253-8078.
  7. Friedman J, Yaniv Z, Dafni A, Palewitch D. «A preliminary classification of the healing potential of medicinal plants, based on a rational analysis of an ethnopharmacological field survey among Bedouins in the Negev desert, Israel». Journal of Ethnopharmacology, 16, 2–3, June 1986, pàg. 275–87. DOI: 10.1016/0378-8741(86)90094-2. PMID: 3747566.
  8. Benjilali, B.; Sarris, J.; Richard, H. «Nouveaux chémotypes d' Artemisia herba-alba» (en francès). Sci. Aliment., 2, 1982, pàg. 515–527.
  9. Salido, S.; Valenzuela, L. R.; Altarejos, J. et al. «Composition and infraspecific variability of Artemisia herba-alba from southern Spain» (en francès). Biochemical Systematics and Ecology, 32, 2004, pàg. 265–77. DOI: 10.1016/j.bse.2003.09.002.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]