Botrytis cinerea
|
|
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Botrytis cinerea, infecció en maduixa.
|
||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||
|
||||||||||||
|
|
||||||||||||
| Botryotinia cinerea (De Bary) Whetzel |
||||||||||||
Botrytis cinerea és un fong necrotròfic que afecta moltes espècies de plantes, encara que els seus hostes més notables són els grans de raïm. En viticultura, es coneix, en un cas determinat, com podridura noble; en hoticultura es coneix com podridura grisa.
Aquest fong dóna lloc a dos tipus deiferents d'infeccions en els raïms. El primer, la podridura grisa, és el resultat de condicions constantment humides o de mullena i típicament ocasiona la pèrdua dels raïms afectats. La segona, la podridura noble, ocorre quan a condicions seques li segueixen les mullenes i resultar en uns vins de postres característics com es el cas del vi de Sauternes o el Aszú de Tokaji. El nom de l'espècie Botrytis cinerea deriva del llatí i significa "raïms com cendres"; ("botrytis" del grec botrys (βότρυς) significa "raïms"[1] més el sufix neollatí -itis per a malaltia) . La forma sexual del fong rarament s'observa i se'n afa referència per l'anamorf (asexual). El teleomorf (forma sexual) és un ascomicet, Botryotinia fuckeliana, taqmbé conegut com Botryotinia cinerea.
Taula de continguts |
Biologia [modifica]
Botrytis cinerea produeix espores asexuals en conidiòfors com arbrets arborescents grisos. També produeix esclerocis molt resistents com estructures de supervivència. Passa l'hivern com esclerocis o com micelis intactes, tots dos germinaran a la primavera per produir conidiòfors. Els conidis són dispersats pel vent i l'aigua de la pluja i causen noves infeccions.
S'ha observat una considerable variació genètica en les soques de Botrytis cinerea (poliploïdia).
Gliocladium roseum és un fong paràsit de Botrytis cinerea.[2]
Viticultura [modifica]
En la infecció de Botrytis coneguda com "podridura noble" el fong tru aigua dels raïms deixant un alt percentage de sòlids com els sucres, àcids de fruits i minerals. Com a resultat el producte finaléstà més concentrat i queda més fi al paladar.
Horticultura [modifica]
Botrytis cinerea affecta moltes altres plantes i és econòmicament important en fruits tous com les maduixes i els cultius de bulbs. Els productes afectats no es poden vendre. Per minimitzar l'afectació cal procurar bona ventilaciói evitar el contacte dels fruits amb el terra. Causa molts days en els tomàquets d'hivernacle.
Malaltia en humans [modifica]
Botrytis cinerea en el raïm pot causar "pulmó de viticultor", una forma rar de peumonitis hipersensible (una reacció al·lérgica en individus predisposats)
Micovirus de Botrytis cinerea [modifica]
Botrytis cinerea també hostatja molts micovirus
Referències [modifica]
- ↑ Plantilla:LSJ
- ↑ Yu H, Sutton JC. «Morphological development and interactions of Gliocladium roseum and Botrytis cinerea in raspberry» (PDF). Canadian Journal of Plant Pathology, vol. 19, 3, 1997, p. 237–246. DOI: 10.1080/07060669709500518.
Enllaços externs [modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Botrytis cinerea |
- Genome information for Botrytis cinerea
- Genome analysis of Botrytis cinerea
- Choquer M, Fournier E, Kunz C, et al.. «Botrytis cinerea virulence factors: new insights into a necrotrophic and polyphageous pathogen». FEMS Microbiol. Lett., vol. 277, 1, December 2007, p. 1–10. DOI: 10.1111/j.1574-6968.2007.00930.x. PMID: 17986079.
- TheWineDoctor.com
- Büttner P, Koch F, Voigt K, et al.. «Variations in ploidy among isolates of Botrytis cinerea: implications for genetic and molecular analyses». Curr. Genet., vol. 25, 5, May 1994, p. 445–50. DOI: 10.1007/BF00351784. PMID: 8082191.
- Vallejo, I.; Santos, M.; Cantoral, J. M.; Collado, I. G.. «Chromosomal polymorphism in Botvytis cinerea strains». Hereditas, vol. 124, 2004, p. 31. DOI: 10.1111/j.1601-5223.1996.00031.x.
- Staats M, van Baarlen P, van Kan JA. «Molecular phylogeny of the plant pathogenic genus Botrytis and the evolution of host specificity». Mol. Biol. Evol., vol. 22, 2, February 2005, p. 333–46. DOI: 10.1093/molbev/msi020. PMID: 15496556.