Bous al carrer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bou al carrer a Alfara de Carles
Bous a Albocàsser
Escarafalls al carrer, al Verger
Les regles dels bous al carrer prohibeixen el maltractament físic del bou

Els bous al carrer, correbou o correbous és un tipus de festa taurina popular que es practica a molts pobles del País Valencià i de les Terres de l'Ebre,[1] sobretot a les comarques de la Marina Alta, l'Alt Millars, l'Alt Palància, el Baix i Alt Maestrat, el nord de la Plana Alta, la Plana Baixa, l'Horta Nord, el Baix Ebre, el Montsià i la Terra Alta. És molt típic de fer soltes de vaques, que és el mateix però emprant vaques. Si bé es pot fer a qualsevol moment de l'any, en general coincideix amb les festes patronals i la majoria es fan a l'agost.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Els carrers, típicament els més llargs i amples del poble, es tanquen amb unes tanques de ferro o fusta a cada entrada. Als costats dels carrers, s'hi munten els barrots i el corral que són gàbies amb reixes de ferro, i seients situats a dalt. Aquests permeten sortir i entrar fàcilment, i així es pot envestir el bou, fugir cap a dins i observar-lo sense perill. També es disposen barrots per dins del recinte, a l'obert, que permeten amagar-s'hi a dins, i algun "burladero" (així es diu a les terres de l'ebre) o filar a dalt i així escapar del bou.

Quan tothom estiga al seu lloc –els atrevits a baix, els més tímids a dalt– se solta un bou al carrer. L'espectacle consisteix a sortir al carrer des dels barrots (sortir a torejar), envestir l'animal i córrer a amagar-se entre les reixes de nou.

En són una varietat els bous a la mar practicats a Dénia, Benicarlói a L' Ampolla, on en comptes del carrer hi ha uns enormes barrots, en forma d'arena, oberta a la mar. Aqui l'objectiu és de fer entrar el bou a l'aigua.

Teories sobre la festa[modifica | modifica el codi]

Aquestes festes solen ser protagonitzades pels joves del poble, que demostren el seu coratge i habilitat amb el bou. Algunes fonts relacionen aquest costum predominantment masculí amb un ritu d'iniciació a l'edat adulta.[2]

Polèmica de la crueltat[modifica | modifica el codi]

Potser el que més caracteritza aquest espectacle és que, a diferència de la major part dels espectacles taurins, no es mata ni es fereix l'animal. Es prohibeix terminantment el maltractament físic, si no mental, del bou. Si bé, com que van lligats o porten foc a les banyes, alguns moren d'estrès. Una de les regles és que ningú no hi utilitze navalles, pals afilats o articles que feren malbé el bou, ni tampoc no li poden llançar objectes. Tanmateix hi ha qui el critica en el sentit que l'objectiu és molestar i enrabiar el bou perquè perseguisca als participants. Si hi afegim els xiulets i espentes que rep dels espectadors, alguns consideren que la bèstia sí pateix.[3] Malgrat tot açò, les festes dels bous gaudeixen d'un ample suport popular tant al sud de Catalunya com al País Valencià, i quan s'han vist amenaçades, hi ha hagut protestes i manifestacions.[4]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bous al carrer Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica | modifica el codi]