Constel·lació del Bover

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

Constel·lació del Bover
	Llista d'estrelles del Bover
Nom en llatí	Boötes
Abreviatura	Boo
Genitiu	Boötis
Simbologia	El bover
Ascensió recta	13h 36.1m a 15h 49.3m
Declinació	+7.36° a +55.1°
Àrea	907 graus quadrats; Posició 13a
Estels principals	7, 15
Nombre d'estels Bayer/Flamsteed	59
Estels amb planetes	10
Estels més brillants (magnitud < 3)	3
Estels més propers (< 10 pc)	3
Estel més brillant	Arcturus (α Boo) (−0.04m)
Estel més proper a la Terra	Wolf 498; 17,71 a.l.; 5,43 pc
Objectes Messier	0
Meteors	Boòtids de gener; Boòtids de juny; Quadràntids;
Limita amb	Dragó, Ossa Major, Llebrers, Cabellera de Berenice, Verge, Serpent, Corona Boreal i Hèrcules
	Visible a latituds entre +90° i −50°.; Durant el mes de juny a les 21:00 hi ha la millor visibilitat.

El Bover^[1] (Bootes^[2]) és una de les 88 constel·lacions modernes, que ja figurava a la llista de les 48 constel·lacions ptolemaiques. La manera més fàcil de trobar aquesta constel·lació dins el cel és perllongant la línia que formen els estels de la cua d'Ursa major. En aquesta constel·lació s'hi troba un objecte del cel profund NGC 5466. Les galàxies d'aquesta constel·lació són petites i poc brillants. Té unes 90 estrelles observables a simple vista. Destaca Arcturus, la tercera estrella més brillant del cel nocturn.

Mitologia[modifica]

Aquesta constel·lació està íntimament associada al mite de les osses (Ursa major i Ursa Minor). Si es consideren com a carros, o com a osses, Boötes pren la personalitat del Bover (conductor d'un carro estirat per bous), o el guardià de les osses. Per als àrabs Boötes seria un llancer. Sia com sia Boötes sol estar associat a una figura protectora i vigilant, la qual cosa faria pensar en un mite anterior comú a tots els altres. Per als sumeris aquesta constel·lació és la representació d'Enlil, fill del déu del cel, Anu. Enlil tenia la Tauleta del destí, per mitjà de la qual es decretaven els destins d'homes i déus. Era l'única constel·lació mesopotàmica d'importància que no pertanyia a les inscrites o properes al Camí de la Lluna.

Bootes (el Bover) és una constel·lació lligada a les osses. Antigues llegendes constaten el fet que es troba a prop de Polaris, i per això seria l'home que aguanta el cel (Atlant).^[3] Els seus grups de set filles serien les petites constel·lacions de set estels: les Hespèrides (Ossa Menor), les Híades (les banyes de la constel·lació actual de Taurus) i les Plèiades (actualment també a la constel·lació de Taurus). Avui en dia es diu que el Bover és el «Guardià de les Osses». Una segona versió d'aquest mite el considera el gegant Geríon, d'on vindria el nom donat a la constel·lació: el Bover, acompanyat, en època moderna, dels cans de caça.

Referències[modifica]

↑ «Efemèrides juny 2010». EFEMÈRIDES. ASTER AGRUPACIÓ ASTRONÒMICA DE BARCELONA. Arxivat de l'original el 27 de setembre 2011. [Consulta: 21 agost 2010].
↑ «The IAU list of four-letter constellation abbreviations» (en (anglès) (llatí)). Plana de Ian Ridpath. [Consulta: 21 agost 2010].
↑ Grimal, Pierre. Diccionari de Mitologia Grega i Romana. Barcelona: Edicions de 1984, febrer de 2008. ISBN 978-84-96061-97-2.

Vegeu també[modifica]

Llista d'estrelles per constel·lació

Coordenades: 15^h 00^m 00^s; +30° 00′ 00″

[1] «Efemèrides juny 2010». EFEMÈRIDES. ASTER AGRUPACIÓ ASTRONÒMICA DE BARCELONA. Arxivat de l'original el 27 de setembre 2011. [Consulta: 21 agost 2010].

[2] «The IAU list of four-letter constellation abbreviations» (en (anglès) (llatí)). Plana de Ian Ridpath. [Consulta: 21 agost 2010].

[3] Grimal, Pierre. Diccionari de Mitologia Grega i Romana. Barcelona: Edicions de 1984, febrer de 2008. ISBN 978-84-96061-97-2.

[1]

[2]

[3]

Registres d'autoritat	GND (1) VIAF (1)
Bases d'informació	GEC (1)