Bover australià

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bover australià

El Bover australià és un gos bover originari d'Austràlia, en comparació amb altres races està molt ben documentada, ja que és relativament recent.


Història[modifica | modifica el codi]

A principis del segle XIX la indústria ramadera d'Austràlia havia crescut fins a les planes i sobre les enormes extensions de terra. El bestiar s'havia convertit en bèsties salvatges i rudes, els Smithfields, fins llavors els seus gossos d'atura, ja perdien el control amb freqüència del bestiar. A aquests gossos els vencia la calor i les distàncies que recorrien per traslladar el bestiar, a més tendien a mossegar i bordar molt, ja que sabien pasturar borregos i no bestiar, i de vegades amb les banyes resultaven ferits. Aquest problema existia tant a Austràlia com als Estats Units i mentre els americans inventaven als texans (cowboys) els australians inventaven gossos texans.

El 1830 es va realitzar una travessa de Smithfields amb Dingos, el gos primitiu que habita Austràlia i que matava als animals. Aquest, de ser considerat com una plaga en aquest temps, va passar a ser la millor contribució a aquesta raça. Es creia que s'obtindrien gossos més acoblats al clima, a la feina i més silenciosos. Es van obtenir gossos de pèl vermell, silenciosos però que mossegaven encara més. Aquesta raça no va prosperar i van morir.

El 1840 un altre ramader amb la mateixa inquietud però diferent enfocament, va importar una parella d'Highland Collies de pèl blau d'Escòcia, van resultar gossos que bordaven molt. La descendència d'aquesta parella la va creuar amb el Dingo i va obtenir un gos de treball silenciós i de pelatge blau o vermell.

Altres races que van introduir a aquesta creua: el Dàlmata per tal d'aconseguir que els gossos treballessin també amb cavalls i fossin més fidels i fiables per als amos. Els Kelpies negres o color palla, gossos pastors australians; per reafirmar les seves habilitats en el treballs que s'havien perdut amb la creua de Dàlmates. La influència dels Dàlmates va donar cadells de pell blanca en néixer i que canvien de color a les tres setmanes d'edat d'un pelatge llis a un altre. Del Kelpie vénen les marques color palla en les potes, pit i cap. El resultat final va ser un gos actiu, compacte, amb la cautela de Dingo, la fiabilitat d'un Dàlmata, l'habilitat d'un Collie i un Kelpie, i una coloració de pelatge únic al món.

A principis de 1890 el Sr Robert Kaleski es va interessar per aquests gossos, com amant d'ells i alhora periodista va decidir donar a conèixer aquesta raça i va impulsar-la aconseguint el 1903 que el Kennel Club acceptés el primer estàndard de la raça. Creia fermament en la important contribució de la sang el Dingo per al pasturatge de bestiar i eventualment introduïa Dingos a les creues per mantenir l'estil eficient.

El novembre de 1988 es va formar en Australian Cattle Dog Club of America a Califòrnia. L'1 de maig de 1980 va sol·licitar llicència al AKC (American Kennel Club) i l'1 de setembre d'aquest any li va ser atorgat.

En tots aquests anys els bovers australians han vingut guanyant terreny tant en el treball com en el cor dels amos. Se'ls coneix amb molts noms o àlies: "Blueys" (blauets), "blue dogs" (gossos blaus), "Heelers" (taloneres), "Queenlad heelers" (taloneres de Queens), "Blue heelers" (taloneres blaus), "Red heelers" (taloneres vermells) i fins erròniament són anomenats "Dingos".

Els australians són molt versàtils i incansables treballadors que s'adapten diverses activitats. Han estat utilitzats com a gossos de rescat i recerca, detectors de bombes i drogues, gossos de servei i per descomptat, pasturatge de bestiar.

Aspecte físic d'un Bover australià en color blau (Blue Heel)


Característiques[modifica | modifica el codi]

Cap[modifica | modifica el codi]

El cap és fort i ha de ser proporcional al cos del gos, per mantenir la seva conformació general. El crani ample és lleugerament corb entre les orelles. Les galtes són musculoses, ni tosques ni prominents, de forta maixella. Els llavis són estrets i nets. El nas sempre és negre. Per mesurar el cap és des de la punta del nas, passant entre els ulls, a la punta de l'orella parada; passant el crani per enrere a través de l'ull a la punta del nas, han de mesurar un triangle equilàter.

Els ulls ovalats, mitjans, ni prominents ni enfonsats, hauran d'expressar estat d'alerta i intel·ligència, color cafè fosc.

Orelles[modifica | modifica el codi]

Han de ser de grandària moderada, preferible petites que grans, de base ampla i de la punta punxegudes, ni rodones com cullera, ni punxegudes com de ratpenat. Col·locades i inclinades cap a fora. Hauran de ser gruixudes, carnoses i cobertes de pes a l'interior. Les dents serien fortes, amb separacions iguals, amb unió, amb mossegada com de tisora, els incisius inferiors tanquen just abans i al costat de les incisives superiors.

Coll[modifica | modifica el codi]

Molt fort, musculós, que li permeti voltejar el cap cap al cos, no ha de ser fluix ni tenir pell penjada.

Cos[modifica | modifica el codi]

El gos ha de ser 10% més llarg que alt, malauradament molts són molt curts i això els resta moviment i flexibilitat.

Potes[modifica | modifica el codi]

Rodones i amb dits llargs i junts. Els coixinets durs, ungles curtes i fortes.

Moviment i caminant[modifica | modifica el codi]

L'acció és real, lliure, flexible a incansable, i el moviment d'espatlles i quarts davanters és uníson amb la força dels posteriors. La capacitat de moviments ràpids i inesperats és elemental. Quan troten les potes tendeixen a ajuntar al nivell del sòl conforme la velocitat va en augment.

Pelatge[modifica | modifica el codi]

El pèl és suau, amb doble capa sent més densa la més curta. El pèl és llarg i dur, raó per la qual és impermeable. En les potes posteriors el pelatge és llarg on s'uneixen les cuixes. En el cap (fins i tot dins de les orelles) fins al front de les potes el pelatge és curt. Al voltant del coll, més llarg i més gruixut. El pèl entre arrissat i ondulat és evident en femelles molt adultes.

Color[modifica | modifica el codi]

Els dos colors del Bover australià, el blau i el vermell.

Blau: el color pot ser blau amb altres marques o sense. El permès en marques són, negres, blaus o palla al cap, preferentment simètriques. les potes davanteres color palla fins a la meitat i estenent al davant del pit i gola, i en les maixelles. La capa inferior pot ser palla en el cos sempre que no sobresurti a la capa superior blava. Les marques negres en el cos no són desitjables.

Vermell: el color ha de ser molt semblant en tot el cos, incloent la capa inferior (ni blanc ni crema), amb marques vermelles al cap, o sense. Les marques simètriques són desitjades. Les marques més vermelles en el cos són permeses però no desitjades.

Hi ha dos problemes principals en el color. El els gossos blaus que tendeixen al negre i el segon són els gossos vermells que no tenen pigues. Aquest darrer és més que un problema, i una de les raons per les quals els vermells són menys predominants que els blaus.

Mida[modifica | modifica el codi]

El mascle pot mesurar de 46 cm a 51 cm, i pesar entre 20 i 26 kg. La femella pot mesurar de 43 cm a 48 cm, i pesar entre 18 i 23 kg. En aquest aspecte gairebé no hi ha problemes, ja que els requisits d'alçada s'han mantingut amb facilitat.


Referències[modifica | modifica el codi]