Brígida d'Irlanda

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
santa Brígida d'Irlanda, o
de Kildare

Vitrall, 1903 (Macon, Georgia, St. Joseph Parish Church)
verge, abadessa
Nom secular gaèlic: Bríd; anglès: Brigit, Bridget, Bridgit, Bride
Naixement ca. 451
Faughart prop de Dundalk (comtat de Louth, Irlanda)
Defunció 525
Abadia de Kildare
Commemoració en Església catòlica, Església ortodoxa, anglicanisme
Canonització Antiga
Festivitat 1 de febrer: 14 de febrer (ortodoxos)
Orde Seguia la Regla de Sant Cesari
Iconografia Com a abadessa, amb un llibre i bàcul
Patronatge Copatrona d'Irlanda; ferrers, grangers; fills de mares solteres, nens maltractats; a Catalunya: velles vídues i fadrines

Per a la santa sueca del mateix nom, vegeu: Santa Brígida de Suècia


Santa Brígida de Kildare o Brígida d'Irlanda (Brigit, Bridget, Bridgit, Bríd o Bride) (ca. 451–525) va ser una religiosa irlandesa, monja, abadessa i fundadora de diversos convents. Venerada com a santa, és un dels sants patrons d'Irlanda, amb els sants Patrici i Columba d'Iona.

Biografia[modifica | modifica el codi]

En la seva vida es barregen dades reals amb altres de llegendàries i provinents de la tradició oral. Una de les fonts principals és la Vita Brigitae de Cogitós, escrita cap al 650.

Segons la tradició, Brígida nasqué a Faughart prop de Dundalk (comtat de Louth, Irlanda). Era filla d'un cabdill pagà de Leinster, Dubhthach, i de Brocca, una cristiana picta, esclava que havia estat batejada per Sant Patrici. Altres relats diuen que la mare de Brígida era natural de Lusitània i que havia estat raptada per pirates irlandesos i portada a l'illa a treballar-hi com a esclava. El nom que se l'imposà era el d'una deessa cèltica de la salut, la inspiració i el coneixement.

Criada com a cristiana o convertida de jove, ben aviat es va sentir atreta per la predicació de Sant Patrici i va determinar, malgrat l'oposició del seu pare, de seguir la vida religiosa. Molt devota i caritativa, ajudava constantment els necessitats, donant-los els béns de la família, la qual cosa disgustava el seu pare. Finalment, va ser enviada a un convent.st suited to the life of a nun. Brigid finally got her wish and she was sent to a convent.

Va prendre l'hàbit a Saint Mel. Es creu que va fundar diversos convents: Clara (Offaly), seguit d'altres i, sobretot, Kildare. Cap a l'any 470, va fundar a Kildare una abadia doble, per a monjos i monges, a la plana de Cill-Dara ("església del roure"), essent la seva cel·la sota un gran roure. Trià com a regla les directrius escrites per sant Cesari d'Arle. Com a abadessa del nou monestir, va tenir un considerable poder, ja que el monestir aviat esdevingué un dels més prestigiosos d'Irlanda. Va fer-se famosa per la santedat de la seva vida i per la seva saviesa i seny.

Va morir a Kildare cap al 525 i fou soterrada davant l'altar major de l'església abacial.

Veneració[modifica | modifica el codi]

Les seves restes van ser traslladades a Downpatrick, on van reposar juntament amb les dels altres patrons irlandesos, Sant Patrici i Columba de Iona. Les relíquies dels tres, perdudes, es trobaren el 1185 i van tornar a ser enterrades en 1186 a lla Catedral de Down. El seu crani va ser portat per tres nobles irlandesos a l'església de São João Baptista de Lumiar (Lisboa, Portugal), on és encara.

Té molta devoció a Irlanda, on és coneguda com a Maria dels Gaèl·lics. El seu culte va ser difós a Europa pels monjos irlandesos durant els segles VI-X. La festa, l'1 de febrer, coincideix amb la Candelera, festivitat de la Purificació de la Mare de Déu, considerada a Irlanda com el començament de la primavera.

Llegendes[modifica | modifica el codi]

Brígida era molt caritativa i donava tot als necessitats, sense parar esement en el que era. Va arribar a donar a un pobre l'espasa del seu pare, incrustada amb pedres precioses, fet pel qual Dubhthach va adonar-se que el millor era permetre que es fes monja i continués la seva caritat al convent.

Una llegenda diu que el bisbe que va beneir la consagració de Brígida com a abadessa era ja molt gran i, sense adonar-se'n, va llegir per error el ritu de consagració d'un bisbe. Com que un cop fet no podia tornar enrere, Brígida i les abadesses successives de Kildare tenien una autoritat igual a la dels bisbes, fins al sínode de Kells de 1152.

Creu de Santa Brígida[modifica | modifica el codi]

Brígida va fer una creu amb joncs que va trobar al costat d'un home agonitzant, per tal d'assistir-lo en els últims moments i convertir-lo. Avui, és costum a moltes llars irlandeses col·locar una creu de Santa Brígida, feta amb herbes o tiges de plantes, al sostre de la casa, canviant-la cada 1 de febrer i cremant la creu vella a la llar de foc. Així, es diu, la casa està protegida dels incendis.

Bibliografia i enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Brígida d'Irlanda Modifica l'enllaç a Wikidata