Bracònid

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Braconidae
Aleiodes indiscretus parasitant una eruga
Aleiodes indiscretus parasitant una eruga
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Classe: Insecta
Subclasse: Pterygota
Infraclasse: Neoptera
Superordre: Endopterygota
Ordre: Hymenoptera
Subordre: Apocrita
Superfamília: Ichneumonoidea
Família: Braconidae
Subfamílies

Acampsohelconinae - Agathidinae - Alysiinae - Amicrocentrinae - Aphidiinae - Apozyginae - Betylobraconinae - Blacinae - Brachistinae - Braconinae - Cardiochilinae - Cenocoeliinae - Charmontinae - Cheloninae - Dirrhopinae - Doryctinae - Ecnomiinae - Euphorinae  - Exothecinae - Gnamptodontinae - Helconinae - Histeromerinae - Homolobinae - Hormiinae - Hydrangeocolinae - Ichneutinae - Khoikhoiinae - Lysiterminae - Macrocentrinae - Masoninae - Maxfischeriinae - Mendesellinae - Mesostoinae - Meteorideinae - Microgastrinae - Microtypinae - Miracinae - Opiinae - Orgilinae - Pambolinae - Protorhyssalinae - Pselaphaninae - Rhysipolinae - Rhyssalinae - Rogadinae - Sigalphinae - Trachypetinae - Xiphozelinae

Morfologia alar de Ichneumonidae
Morfologia alar de Braconidae
Eruga del tomàquet Manduca quinquemaculata parasititzada per larves de Braconidae.

Braconidae és una família de vespes parasitoides. Té de 50.000 a 150.000 espècies a tot el món. S'agrupen en 45 subfamílies i uns 1.000 gèneres, alguns d'importants són: Ademon, Aphanta, Asobara, Braconhebetor, Cenocoelius, Chaenusa, Chorebidea, Chorebidella, Chorebus, Cotesia, Dacnusa, Microgaster, Opius, Parapanteles, Phaenocarpa, Psenobolus.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Dibuix

La variació morfològica entre els braconids és notable. Sovint són de color marró fosc, però algunes espècies són de patrons acolorits vistosos. les antenes tenen 16 segments o més.

Les femelles tenen llargs ovipositors, un òrgan molt variable segons les espècies.

Parasitisme[modifica | modifica el codi]

Apanteles parasita l'eruga de Papilio demoleus

La majoria dels braconids són paràsits primaris (externs o interns) d'altres insectes dels ordres Coleoptera, Diptera, i Lepidoptera, i també d'hemimetabòlics com àfids, Heteroptera o Embiidina.

El seu parasitisme es fa normalment sobre les larves però en alguns casos es fa sobre insectes adults. Els membres de dues de les subfamíles (Mesostoinae i Doryctinae) formen agalles en les plantes.


Història natural[modifica | modifica el codi]

Sembla que aquesta família data del principi del Cretaci (Eobracon s'assigna a aquesta família). Es va diversificar molt durant elCretaci mig o tardà fins al principi del Cenozoic, correlacionat amb la radiació de les plantes amb flors i els seus herbívors asssociats.

Classificació[modifica | modifica el codi]

Braconidae tradicionalment es divideix en més de 40 subfamílies.[1]

Subfamílies[modifica | modifica el codi]


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Wharton, Robert M. «Can braconid classification be restructured to facilitate portrayal of relationships?». A: Austin, Andrew D.. Hymenoptera: evolution, biodiversity, and biological control. International Hymenopterists Conference. Collingwood, Victoria, Australia: Commonwealth Scientific and Industrial Research Organisation (CSIRO), 2000, p. 143–153 (4th). ISBN 0-643-06610-1. 
  • Achterberg, C. van (1990): Illustrated key to the subfamilies of the Holarctic Braconidae (Hymenoptera: Ichneumonoidea) Zoologische Mededelingen Vol. 64 p.  1-20 PDF
  • Achterberg, C. van (1993): Illustrated key to the subfamilies of the Braconidae (Hymenoptera: Ichneumonoidea) Zoologische Verhandelingen Vol. 283 p.  1-189 PDF

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bracònid Modifica l'enllaç a Wikidata
Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.

On the University of Florida / Institute of Food and Agricultural Sciences Featured Creatures website: