Brac alemany de pèl dur

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Brac alemany de pèl dur.

El Brac alemany de pèl dur o Drahthaar és una raça de gos originària d'Alemanya. En aquest gos de caça de pèl llarg es reuneix la sang dels gossos, caçadors d'aus, gossos d'aigua i caçadors amb falcons, i per això té la tendència a una gran versatilitat.

A partir de l'any 1879 es duu a terme la criança pura establint-se les característiques essencials de la raça. El 1897 el Baró de Schorlemer estableix el primer estàndard del gos de mostra alemany de pèl llarg i amb això posa la base per a l'actual criança pura, convertint-se en una de les principals races per a la caça a Alemanya durant l'última part del segle XX.

Funció zootècnica de la raça[modifica | modifica el codi]

Gos d'utilitat variable en la cacera.

Temperament/Comporta­ment[modifica | modifica el codi]

És equilibrat, tran­quil, amb un temperament re­gular, bondadós, fàcil de guiar.

Aparença general[modifica | modifica el codi]

És un gos de grandària mitjana, no gaire pesat, amb una mitjana de 25 a 30 kg. Té la pell molt polida, sense plecs i ben coberta pel pèl, que és dur o "de filferro" aixafat i dens, per protegir-lo de la intempèrie i de les possibles ferides. El color de la capa és fosc, amb varietats castany, marró amb blanc, negre amb blanc, amb ratlles de colors o sense.

Proporcions[modifica | modifica el codi]

La longitud del cos i l'altura a la creu han de ser el més properes possibles, amb pocs centímetres de diferència. L'altura a la creu en els mascles és de 60 a 67 cm, i en les femelles de 56 a 62 cm.

Cap[modifica | modifica el codi]

S'ha de posar una èmfasi especial en el bell cap cobert de pèl llarg. És allargat i d'aspecte noble.

Regió cranial[modifica | modifica el codi]

Crani lleugerament arrodonit. Depressió naso–frontal (stop); ascendeix lleugerament, sense interrompre's en forma abrupta.

Regió facial[modifica | modifica el codi]

  • Tòfona: De color marró, es per­met una despigmentació lleu.
  • Canya nasal: Lleugerament ar­quejada, no massa estre­ta.
  • Llavis: No es sobreposen massa.
  • Mandíbules / Dents: Mandíbula no refinada, Dents ben desenvolupades. Mossegada completa (42 dents) en forma de tisora, és a dir que els incisius superiors cobreixen estretament els inferiors.
  • Galtes: Els pòmuls no sobresurten molt.
  • Ulls: de color marró, foscos al màxim possible, parpelles estretament adhe­rides al globus ocular, sense mem­brana nictitant vermella visible. Ni enfonsats ni saltons.
  • Orelles: Implantades bastant altes, separades i no retorçades, de grandària mitjana.
  • Coll: Fort i noble, sense pa­pada; s'estén eixamplant-se cap al pit formant una línia bella; de longitud mitjana.
  • Cos: L'esquena és recta, ferma, no massa llarga. El llom és musculós. Els malucs són amples.
  • Grupa: Llarga i ampla, descendeix moderada­ment, molt musculosa.
  • Pit: Amb pit ben desenvolupat, la caixa toràcica és àmplia i profunda, aconsegueix arribar almenys fins al colze, amb costelles ben arquejades.
  • Cua: No la porta massa empinada, Ha de portar-la en po­sició horitzontal amb l'últim terç lleugerament alçat cap amunt, i no és massa gruixuda. Per a la caça és escurçada el necessari.

Salut[modifica | modifica el codi]

Algunes branques són propenses a desenvolupar displàsia de maluc canina, infeccions d'oïda, malalties oculars genètiques i càncer de pell.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]