Brachypodium

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
«Tragus» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «trague».
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Brachypodium
Brachypodium pinnatum
Brachypodium pinnatum

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Liliopsida
Ordre: Poales
Família: Poaceae
Subfamília: Pooideae
Tribu: Brachypodieae
Gènere: Brachypodium
Espècies

Vegeu el text

Brachypodium és un gènere de plantes de la família de les poàcies, ordre de les poals, subclasse dels commelínids, classe de les liliòpsides i divisió dels magnoliofitins. Als Països Catalans són oriündes les següents espècies: Brachypodium retusum, Brachypodium distachyon, Brachypodium phoenicoides, Brachypodium pinnatum, Brachypodium sylvaticum

Espècies[modifica | modifica el codi]

Espècies autòctones dels Països Catalans[modifica | modifica el codi]

Brachypodium distachyon[modifica | modifica el codi]

  • Brachypodium distachyon (L.) Beauv. És l'únic teròfit (planta anual) autòcton d'aquest gènere, ja que les altres quatre espècies són perennes. Rarament fa més de 20 cm. d'alçada. En són característiques les espiguetes aplanades i divergents (o sigui, formant un angle molt obert amb la tija). Té fulles estretes (normalment al voltant de 4 mm) i el raïm curt. Relativament comuna als prats d'herbes anuals en llocs secs, a totes les contrades de clima mediterrani dels Països Catalans.[1] Es troba des del sud d'Europa i el nord d'Àfrica fins a l'Àsia oriental i l'Índia, i també a Austràlia, algunes illes de l'Atlàntic i algunes zones d'Amèrica del nord i del sud.[2]

Brachypodium phoenicoides[modifica | modifica el codi]

  • Brachypodium phoenicoides (L.) Roemer et Schultes. Fenàs de marge. Les fulles surten de la base de la planta, i són molt agudes i amb els nervis prominents, i es cargolen per un marge quan el temps és sec, formant un tub, per tal d'oferir menys superfície a l'evaporació. És un hemicriptòfit. És una herba molt comuna en marges i boscs clars, tant a Catalunya com al País Valencià i les Illes Balears. Només esdevé rara a l'extrem sud del País Valencià.[1] En general, distribuïda a tota la Mediterrània occidental i també al sud de Grècia.[3] És l'espècie dominant dels fenassars,[4] que són prats relativament secs que es formen on hi ha prou gruix de sòl.

Brachypodium pinnatum[modifica | modifica el codi]

  • Brachypodium pinnatum (L.) Beauv. Té les fulles basals, com el fenàs de marge, però són poc o gens convolutes, i són flàcides i amb els nervis gens prominents. Hemicriptòfit. Es troba als prats de pastura al Pirineu.[1] Força rara als Països Catalans, però distribuïda des del nord de la península Ibèrica fins al centre-sud de Sibèria, i del sud d'Escandinàvia al nord de Grècia.[3]

Brachypodium retusum[modifica | modifica el codi]

  • Brachypodium retusum (Pers.) Beauv. Llistó. Té les tiges folioses ramificades, amb fulles disposades a banda i banda (dístiques), de vegades gairebé perpendiculars a la fulla. És un camèfit, o sigui, no perd les parts aèries a l'estació desfavorable. Herba molt comuna a les contrades mediterrànies en comunitats més o menys obertes, des dels carrascars i les garrigues a diferents tipus de prats. En sòls prims i eixuts s'hi fa una comunitat, el llistonar, en què és l'espècie dominant.[4] Als Països Catalans el llistó és comú arreu, excepte cap al Pirineu, on esdevé més rar.[1] Es troba a tot el sud d'Europa, el nord d'Àfrica i el proper orient fins a Aràbia.[2]

Brachypodium sylvaticum[modifica | modifica el codi]

  • Brachypodium sylvaticum (L.) (Hudson) Beauv. Fenàs de bosc. Té les fulles amples i d'un verd franc, i no surten de la base sinó de la tija ni es troben cargolades. Molt comuna en boscos i llocs ombrívols. Hemicriptòfit. Es troba a Mallorca i Menorca, al nord i l'interior del País Valencià, i a tot Catalunya, excepte a la zona més seca de la Depressió Central.[1] Distribuït pel centre i sud d'Europa i també pel sud-est d'Àsia.[5]

Espècies[modifica | modifica el codi]

Llista d'espècies del gènere:[6]

Sinònims[modifica | modifica el codi]

Brevipodium Á. Löve & D. Löve, Trachynia Link, Tragus Panz.[7]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Bolòs, Oriol de [et al]. Flora manual dels Països Catalans. 2a ed. Barcelona: Pòrtic, 1993. ISBN 84-7306-400-3. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Clayton, W.D., Harman, K.T. et Williamson, H. Brachypodium distachyon, Brachypodium pringlei i Brachypodium retusum dins de GrassBase - The Online World Grass Flora - Informació sobre aquestes espècies (anglès)
  3. 3,0 3,1 Mapa de distribució de B. pinnatum i B. phoenicoides (anglès) a Den virtuella floran (suec)
  4. 4,0 4,1 Folch i Guillèn, Ramon. Vegetació dels Països Catalans. (1986, 2a. ed.). Barcelona: Ketres, 1980, p. 541 pàgines + mapa. ISBN 84-85256-62-X. 
  5. .Mapa de distribució de B. sylvaticum (anglès) a Den virtuella floran (suec)
  6. Clayton, W.D., Harman, K.T. et Williamson, H. Índex d'espècies (lletra B) dins de GrassBase - The Online World Grass Flora - Informació sobre 11.000 espècies de gramínies (anglès)
  7. Germplasm Resources Information Network, consultada 24.06.08

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Brachypodium Modifica l'enllaç a Wikidata