Brancaleone Doria

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Boda de Leonor i Brancaleone.
Brancaleone conquerí una bona part de Sardenya, incluida l'antiga república de Sàsser, extenent el control d'Arborea sobre altres jutjats.

Brancaleone Doria estava casat amb Leonor d'Arborea. Provenia d'una escissió de la influent família Doria de la República de Gènova, fill de Brancaleone i Giacomina.

El 16 de març de 1357, es convertí en vassall de Pere III el Cerimoniós, el rei nominal de Sardenya, per a legitimar les possessions del seu pare a l'illa.

Quan Hug III d'Arborea, el germà de Leonor, buscava obtenir una aliança matrimonial amb Gènova, la seva elecció per a un cunyat s'enfocaren cap a Brancaleone. El matrimoni va tenir lloc el 1376, i va ser una aliança política només perquè la família d'Eleanor estava oposada a les pretensions reials de la Corona d'Aragó, amb la qual Brancaleone estava vinculat. Ja en el moment del seu matrimoni, tenia fills il·legítims, Giannettino i Nicholas, amb una dona anònima.

Quan Hug va ser assassinat el 1383, el petit fill de Leonor i Brancaleone, Frederic I d'Arborea va ser el successor al Jutjat d'Arborea. En aquella moment, Brancaleone estava a Catalunya per rebre l'honorífic títol de Comte de Monteleone. Tan aviat com Pere III va sentír parlar de l'elecció de Frederic, arrestà Brancaleone i l'envià a Càller, per a ser empresonat primer a la torre de Pancrazio i després a la de l'Elefant. Arborea era governat mentrestant per Leonor.

Frederic moria jove i era succeït pel segon fill de Brancaleone, Marià V d'Arborea. Brancaleone era alliberat finalment el 1 de gener de 1390. La seva fidelitat a la corona d'Aragó es trencava definitivament.

L'1 d'abril de 1391, Brancaleone conqueria el castell de Càller i el 16 d'agost ocupava Sàsser i Osilo amb el seu fill Marià. El setembre, conquerí els castells de Fava, Galtellì, Bonvehì, i Pedreso. El 1407 només l'Alguer i Longosardo romanien a mans d'Aragó.[1] En una carta escrita a Sanluri el 3 de febrer de 1392, anunciava que havia recuperat tots els territoris conquerits per la Corona d'Aragó el 1388. El 16 de març, una flota enviada des de Sicília sota el comandament de Martí l'Humà aparegué al cap de Sant Marc per tal de frenar la rebel·lió de Brancaleone. L'intent fracassà.

Després de la mort del seu fill Marià V, Arborea passà a mans Guillem II de Narbona, com a besnét de Marià IV.[1] Brancaleone es retirà a les seves propietats a Monteleone (Roccadoria). Es deixen de tenir notícies d'ell abans de la batalla de Sanluri el 1409.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Diccionari d'Història de Catalunya ; ed. 62 ; Barcelona ; 1998 ; ISBN 84-297-3521-6 ; p. 55