Brassica
 |
||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Brassica rapa
|
||||||||||
|
|
||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||
|
||||||||||
|
|
||||||||||
|
Vegeu el text. |
||||||||||
Brassica és un gènere de plantes amb flors de la família de la col (Brassicàcia).
Conté més espècies rellevants en agricultura que cap altre gènere de plantes. Hi ha des de males herbes (com la ravenissa) fins a híbrids i varietats hortícoles. La majoria són plantes anuals però també n'hi ha de bienals o petits arbusts.
El gènere Brassica és natiu de l'oest d'Europa, les zones de clima mediterrani i regions de clima temperat d'Àsia.
Taula de continguts |
[modifica] Usos
[modifica] Aliment
S'aprofita quasi totes les parts segons les espècies, així l'arrel del nap la tija en el cas del (kohlrabi), les fulles en (col de cabdell, col de Brussel·les), flors (coliflor, bròquil), i llavors com la mostassa o l'oli de llavors Colza). Algunes cols són ornamentals.
Les espècies d'algunes Brassica serveixen d'aliment per alguns lepidòpters.
Degut a la seva importància agrícola les plantes de Brassica han estat objecte de molt interès científic. La relació estreta entre 6 importants espècies (Brassica carinata, B. juncea, B. oleracea, B. napus, B. nigra and B. rapa) està descrita en la teoria del Triangle U.
[modifica] Medicina
Es considera que les espècies de Brassica tenen un valor nutricional molt alt ja que proporciones gran quantitat de vitamina C i fibra dietètica a més de contenir propietats anticanceroses, antibacterials i antivirals: 3,3'-Diindolilmetà, sulforafà i seleni.
[modifica] Algunes espècies
Hi ha un cert desacord científic en la classificació del gènere Brassica.
Als Països Catalans es presenten com autòctones les següents:[1]Brassica nigra, B. rapa, B. napus, B. oleracea, B. tournefortii, B. balearica, B. repanda, B. elongata, B. juncea i B. fruticulosa.
- B. campestris
- B. carinata – Mostassa d'Abissínia per a produir biodièsel.
- B. elongata –
- B. fruticulosa - Mediterrani
- B. juncea – Mostassa Índia.
- B. napus - Colza
- B. narinosa -
- B. nigra – Mostassa negra
- B. oleracea - Col, Bròquil, Coliflor, Col de Brussel·les
- B. perviridis -
- Brassica rapa subsp. chinensis (sinònim B. campestris) - Col xinesa
- Brassica rapa subsp. pekinensis - bleda xinesa
- B. rupestris – Mostassa bruna
- B. septiceps -
- B. tournefortii – Mostassa d'Àsia
[modifica] Referències
- ↑ Bolòs i Vigo Flora dels Països Catalans Barcelona 1990
