Breakdance (pel·lícula)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 12:41, 4 juny 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de pel·lículaBreakdance
Breakin'
Fitxa
DireccióJoel Silberg
Protagonistes
Producció
  • Allen DeBevoise
  • David Zito
Guió
  • Charles Parker
  • Allen DeBevoise
Música
  • Michael Boyd
  • Gary Remal
FotografiaHanania Baer
Muntatge
  • Larry Bock
  • Gib Jaffe
  • Vincent Sklena
Productora
DistribuïdorMGM/UA Entertainment Company
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1984
Durada87 minuts[1]
Idioma originalAnglès
RodatgeLos Angeles Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost1,2 milions de dòlars[2]
Recaptació38,7 milions[2]
Descripció
Gèneremusical, comèdia
Lloc de la narracióLos Angeles Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0086998 Filmaffinity: 578078 Allocine: 147358 Rottentomatoes: m/breakin Letterboxd: breakin Mojo: breakin Allmovie: v7002 TCM: 1983 TV.com: movies/breakin AFI: 57031 TMDB.org: 15259 Modifica el valor a Wikidata

Breakdance és una pel·lícula musical nord-americana de 1984, dirigida per Joel Silberg, ambientada al món del breakdance (d'aquí el nom de rodatge) de Los Angeles. És una de les pel·lícules que han contribuït a la propagació internacional de b-boying i ballis hip-hop .Ha estat doblada al català.[3]

Argument

Kelly, una jove i lluitadora ballarina de jazz es reuneix amb dos ballarins de trencament (break dancers) Orlando Ozone i el seu germà Tony Torbo, que tenen una rivalitat boja amb un altre equip, anomenat Electro Rock, conformat pels automàtics (poppers) Poppin' Pete, Poppin' Tac i Lollipop (Ana 'Lollipop' Sánchez). Ells també s'esforcen per vèncer el menyspreu de l'instructor de ball de Kelly, Franco, qui desaprova el seu estil de ball híbrid i la seva amistat amb aquest tipus de ballarins. Ella aviat es converteix en sensació de la gent del carrer. Per ells tota l'audiència és portada a una gran varietat d'interpretacions de break.[4]

Repartiment

  • Lucinda Dickey: Kelly / Special K.
  • Adolfo 'Shabba-Doo' Quiñones: Orlando / Ozone.
  • Michael 'Boogaloo Shrimp' Chambers: Tony / Torbo.
  • Hissi-T: Raper (Hissi T).
  • Ben Lokey:: Franco.
  • Christopher McDonald: James.
  • Phineas Newborn III: Adam.
  • Bruno Falcon: Electro Rock 1 ('Bruno Pop N' Tac' Falcon).
  • Timothy Solomon: Electro Rock 2 (Timothy 'Poppin' Pete' Solomon).
  • Ana Sánchez: Electro Rock 3 (Ana 'Lollipop' Sánchez).
  • Cooley Jackson: ballarí del carrer.
  • Jean-Claude Van Damme: Ballarí Espectador (no surt als crèdits).

Soundtrack

La banda sonora de la pel·lícula va ser llançada per Mercury Records en 1984. L'àlbum conté la primera actuació en un àlbum del raper Ice-T,(que havia tret unes 12 cançons anteriorment.)

Llista de cançons

  1. "Breakin'... There's No Stopping Us" perOllie & Jerry – 4:34
  2. "Freakshow on the Dance Floor" perThe Bar-Kays – 4:42
  3. "Bodi Work" perHot Streak – 4:22
  4. "99 ½" perCarol Lynn Townes – 4:02
  5. "Showdown" perOllie & Jerry – 3:57
  6. "Heart of the Beat" per3V – 4:18
  7. "Street People" perFire Fox – Music per(Ollie & Jerry) 3:23
  8. "Cut It" perRe-Flex – 3:11
  9. "Ain't Nobody" perChaka Khan – 4:45
  10. "Reckless" perHissi T – 3:57

Referències

  1. «BREAKIN' (PG)». British Board of Film Classification, 04-05-1984. [Consulta: 3 setembre 2015].
  2. 2,0 2,1 Andrew Yule, Hollywood a Go-Go: The True Story of the Cannon Film Empire, Sphere Books, 1987 p47
  3. esadir.cat. [Breakdance Breakdance]. esadir.cat. 
  4. «Breakin'». The New York Times.

Enllaços externs