Bretui

Plantilla:Infotaula geografia políticaBretui
Imatge
Entre 1897 i 1920

Localització
Map
 42° 19′ 58″ N, 1° 01′ 14″ E / 42.3327°N,1.0206°E / 42.3327; 1.0206
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Lleida
ComarcaPallars Sobirà
MunicipiBaix Pallars Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud1.064,6 m Modifica el valor a Wikidata

Bretui és un poble del terme municipal de Baix Pallars, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertanyia a l'antic terme, suprimit el 1969, de Montcortès de Pallars. El 2013 tenia 17 habitants.[1]

Està situat a ponent del Pla de Corts, al sector occidental del municipi, molt a prop del seu antic cap de municipi, Montcortès.

Bretui compta amb dues esglésies, la que fou parroquial, Sant Esteve de Bretui, i la de Sant Antoni de Pàdua i, a més, la capella-oratori de Cal Peret, dedicada a Sant Josep.

Etimologia[modifica]

Segons Joan Coromines, Bretui pertany al nombrós grup de topònims preromans, iberobascs, de les comarques pallareses i pirinenques en general. En aquest s'explica per la suma de dues arrels: buru (cap, extrem) i toi (adjectiu relacionat amb abundància).[2]

Història[modifica]

Edat moderna[modifica]

En el fogatge del 1553, Bretui, juntament amb Cabestany, Balestui, Montcortès i Puigcerver, declara 27 focs laics i 1 d'eclesiàstic.[nota 1]

Edat contemporània[modifica]

Pascual Madoz dedica un breu article del seu Diccionario geográfico... a Bretui (Bretuy). S'hi pot llegir que el poble està situat en el pendent d'un pla que mira cap al sud, on és combatut per tots els vents, sobretot els del nord. El clima hi és fred, i la malaltia que hi predomina són les inflamacions. Tenia en aquell moment 9 cases i l'església, dedicada a Sant Esteve, és sufragània de la de Montcortès. Descriu el territori de Bretui com a pedregós i muntanyós, de mala qualitat.[3]

S'hi collia blat, ordi, patates, algunes fruites i llegums, raïm i olives, a més de tota mena de pastures. S'hi criaven ovelles, vaques i mules. Hi havia caça de llebres, conills i perdius. La població era de 7 veïns (caps de casa) i 39 ànimes (habitants).[3]

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1970198120002002200420062008201020112013
39382822191718171617

Les dades del 1553 són 28 focs, és a dir, llars. Cal comptar a l'entorn de 5 persones per foc.

Les cases del poble[4]
  • Casa Alonso
  • Casa Andreva
  • Casa Casó
  • Casa Coll
  • Casa Felipó
  • Casa Gasset
  • Casa Juliana
  • Casa Magí
  • Casa Montaner
  • Casa Morera
  • Casa Peret[5]
  • La Rectoria
  • Casa Rei
  • Casa Ribera
  • Casa Rivert
  • Casa Roulotte
  • Casa Savina
  • Casa Tat
  • Casa Toni

Notes[modifica]

  1. "Mossèn Jaume, vicari; Pere Gasset, Joan de l'Hereu, Guillem lo sastre, Joan de Guillem, Jaume Felibort, Jaume Spes, Francesc l'Hereu, Perot de Montsor, Guillem Ramon, Jaume de Piquer, Tomàs de Cabestany, En Gravalosa, lo Ferrer, Peret de Macià, Joan Pere, fuster de Bretui, Bartomeu Rivert, Joanot de Gasset, Joan Gasset, Joan Ramon Agulló, Joan, pagès de Balastui, En Constant, i sis més que identifica clarament de Puigcerver: Mentui, Roella, Lluçà, Botella, Canut i Marià". Iglésias 1981.

Referències[modifica]

  1. Dades de població a www.municat.gencat.cat.
  2. Coromines 1995.
  3. 3,0 3,1 Madoz 1846.
  4. Montaña 2004.
  5. Fitxa descriptiva a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.

Bibliografia[modifica]

  • Coromines, Joan. «Bretui». A: Onomasticon Cataloniae. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. III. Bi - C. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona "La Caixa", 1995. ISBN 84-7256-902-0. 
  • Gavín, Josep Maria. Pallars Sobirà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies, 9). ISBN 84-85180-26-7. 
  • Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981, p. 90. ISBN 84-232-0189-9. 
  • Lluís, Joan. El meu Pallars. Volum II. El Pallars Sobirà, 1a part. Barcelona: Editorial Barcino, 1961 (Tramuntana, 7). ISBN 84-7226-118-2. 
  • MADOZ, Pascual: Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, vol. IV, pàg. 439. Establecimiento literario-tipográfico de P. Madoz y L. Sagasti, Madrid, 1846. Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al «Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar» de Pascual Madoz, vol. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5.
  • Pagès, Montserrat; Castilló, Arcadi. «Gerri de la Sal - Montcortès de Pallars». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bretui