Bretwalda

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Bretwalda és el títol que rebia el monarca britànic que tenia l'hegemonia sobre la resta dels monarques a la Gran Bretanya durant el període de l'heptarquia anglosaxona (segle V al IX).[1]

Entre els anys 475 i 827, el territori de la Gran Bretanya estava dividit en set regnes d'origen germànic formats per saxons, angles i juts. Entre aquests regnes hi havia constants guerres per afirmar el domini sobre els altres, i el monarca més poderós del moment s'atorgava a si mateix el títol de Bretwalda.

Sembla que els monarques que s'apropiaven del títol més sovint eren els dels regnes de Wessex i Mèrcia (Offa i Penda), tot i que també es parla de diversos bretwalda del regne de Northúmbria.[2]

Origen del nom[modifica | modifica el codi]

Actualment no sabem del cert si durant el període de l'heptarquia anglosaxona s'utilitzava el concepte bretwalda per definir el monarca més poderós, ja que les primeres fonts que utilitzen aquest títol les trobem durant el segle IX, a la Crònica anglosaxona.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Bretwalda». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Història Medieval Universal. (2012) Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona