Breviari
Un breviari (del llatí breviarium, compendi) és el llibre en què es recullen totes les lectures i pregàries pròpies de les hores canòniques que resen els clergues, públicament o privada, en una catedral, una col·legiata o un monestir. Actualment, el breviari s'anomena "Litúrgia de les Hores".
El contingut de l'ofici diví es configura en les comunitats monàstiques al voltant dels segles IV-V, i a partir del segle V en els presbiteris de la catedral. Caldrà esperar, però, fins al segle IX per trobar recollit tot el material anterior abreujat al qual es donarà el nom de breviari.
Els primers breviaris es fan per a l'ús dels clergues de la Cort Pontifícia i fixen les hores canòniques en prima hora, tertia, sexta, nona, vespres, completes, nocturnes, maitines i laudes.
A Catalunya, durant els segles XI i XII es troben breviaris que combinen antífones i lectures diverses, enriquides posteriorment amb el salteri i altres textos.
Actualment es conserven un parell de fragments de breviaris del segle XI de Vic i Solsona, però les restes més ben conservades pertanyen al segle XII. A la Biblioteca Nacional de París es conserva un breviari també d'aquest segle, provinent del monestir de Ripoll que és un bon exemple d'estudi de la litúrgia a Catalunya.
Bibliografia [modifica]
- Sadurní i Puigbò, Núria: Diccionari de l'any 1000 a Catalunya. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 280. Barcelona, octubre del 1999. ISBN 84-297-4607-2, plana 37.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Breviari |
- 1961 Breviari (en llatí)
