Breviari

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Breviari personal de Maria Stuard, que va dur amb ella al patíbul, es conserva a la Biblioteca Nacional Russa de Sant Petersburg.

Un breviari (del llatí breviarium, compendi) és el llibre en què es recullen totes les lectures i pregàries pròpies de les hores canòniques que resen els clergues, públicament o privada, en una catedral, una col·legiata o un monestir. Actualment, el breviari s'anomena "Litúrgia de les Hores".

El contingut de l'ofici diví es configura en les comunitats monàstiques al voltant dels segles IV-V, i a partir del segle V en els presbiteris de la catedral. Caldrà esperar, però, fins al segle IX per trobar recollit tot el material anterior abreujat al qual es donarà el nom de breviari.

Els primers breviaris es fan per a l'ús dels clergues de la Cort Pontifícia i fixen les hores canòniques en prima hora, tertia, sexta, nona, vespres, completes, nocturnes, maitines i laudes.

A Catalunya, durant els segles XI i XII es troben breviaris que combinen antífones i lectures diverses, enriquides posteriorment amb el salteri i altres textos.

Actualment es conserven un parell de fragments de breviaris del segle XI de Vic i Solsona, però les restes més ben conservades pertanyen al segle XII. A la Biblioteca Nacional de París es conserva un breviari també d'aquest segle, provinent del monestir de Ripoll que és un bon exemple d'estudi de la litúrgia a Catalunya.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Breviari

Vegeu també[modifica | modifica el codi]