Brian Ferneyhough

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Brian John Peter Ferneyhough (nascut el 16 de gener de 1943 en Coventry, Regne Unit), és un compositor britànic.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Ferneyhough va guanyar una beca Mendelssohn en 1968 i es va traslladar a el continent per a estudiar amb Ton de Leeuw en Amsterdam, Holanda, i posteriorment amb Klaus Huber en Basilea, Suïssa. Des de 1999, és professor de música en la Universitat de Stanford, Estats Units.

Ferneyhough es va aproximar molt a l'escola de composició autodenominada com Nova Complexitat, caracteritzada per la seua extensió de la tendència modernista cap a la formalització (particularment com en el serialisme integral). L'estil de composició de Ferneyhough, de qualsevol manera, rebutja el serialisme i altres mètodes "generatius" de composició; prefereix en el seu lloc utilitzar sistemes només per a crear material i restriccions formals, mentre la realització sembla ser més espontània. De forma distinta a altres compositors més inclinats al formal, Ferneyhough parla sovint de la seua música com si es tractara d'anar creant energia i entusiasme en lloc d'anar plasmant un esquema abstracte.

Les seues partitures són molt exigents tècnicament per als intèrprets: fins i tot a vegades, com en el cas de Unity Capsule per a flauta sola, té seccions tan detallades que és pràcticament impossible executar-les de forma completa. Encara que és comuna la creença que Ferneyhough pretén restringir les possibilitats interpretatives a l'estipular tot amb tanta precisió, el seu autèntic propòsit és deixar a l'intèrpret llibertat creativa per a decidir en quins aspectes concentrar el seu esforç i quins elements ometre.

Com el mateix compositor reconeix, molts intèrprets han renunciat a incloure obres seves en el seu repertori a causa del gran esforç i compromís que requereix aprendre a tocar-les i a la percepció que poden assolir-se efectes similars mitjançant la improvisació. No obstant això, les seues composicions tenen importants defensors, entre els quals estan el Quartet Arditti, el Nieuw Ensemble i el Exaudi Vocal Ensamble.

Una de les seues últimes obres, l'òpera Shadowtime, amb un llibret de Charles Bernstein, i basada en la vida del filòsof alemany Walter Benjamin, va ser estrenada en Munic, Alemanya el 25 de maig de 2004 i registrada en CD en 2005.

Ferneyhough ha rebut el «Premi Ernst von Siemens» de 2007 de música, en reconeixement a la importància de la seua carrera.

Catàleg d'obres[modifica | modifica el codi]

Catàleg d'obres de Brian Ferneyhough
Any Obra Tipus d'obra Duració
1965 Sonatina, per a 3 clarinets o fagot Música instrumental 06:30
1965 Prometheus, per a 6 instruments de vent (rev. 1966-67) Música instrumental 23:00
1965 Four Miniatures, per a flauta i piano. Música instrumental 23:00
1966 Sonata for Two Pianos Música solista (2 pianos) 14:00
1966 Coloratura, per a oboè i piano. Música instrumental 07:00
1966 Epigrams, per a piano Música solista (piano) 07:00
1966-2002 Two Marian Motets [1. Ave mater gloriosa salvatoris - 2. Alma redemptoris mater], for 2 Sop soli – Chorus SSAATTBB Música coral -
1966-67 Three Pieces, per a piano Música solista (piano) 15:00
1967 Quartet de corda nº 1 Música de cambra (quartet) -
1967 Sonates per a quartet de corda. Música de cambra (quartet) 42:00
1968 Epicycle per a vint instruments de corda (6 violins, 6 violes, 6 violoncels, 2 contrabaixos) Música instrumental 15:00
1969-70 Missa Brevis, per a 12 veus mixtes Música coral 13:00
1969-71 Firecycle Beta per a dos pianos i orquestra amb amplificació, per a grups de càmera Música orquestral 23:00
1969-80 Funérailles, per a set cordes i arpa (rev. en 1977 Funerailles II). Música instrumental 23:00
1970 Cassandra's Dream Song per a flauta. Música solista (flauta) 10:00
1970 Sieben Sterne, per a òrgan (2 assistents). Música solista (òrgan) 15:00
1971-77 Time and Motion Study I, per a clarinet baix Música solista (clarinet) 09:00
1972-75 Transit, per a sis veus solistes con amplificació i ensamble Música instrumental 45:00
1973-76 Time and Motion Study II per a violoncel i música electrònica Música solista (violoncel) 17:00
1974 Time and Motion Study III, per a 6 veus, percussió i electrònica. Música vocal 23:00
1975-76 Unity Capsule per a flauta. Música solista (flauta) 14:00
1976-79 La terre ett un homme, per a gran orquestra. Música orquestral 15:00
1979-80 Quartet de corda nº 2 Música de cambra (quartet) 11:30
1981 Lemma-Icon-Epigram per a piano. Música solista (piano) 14:00
1981 Superscriptio – Carceri d'Invenzione I, per a flauta piccolo Música solista (flauta) 05:30
1981-87 The Carceri d'Invenzione Cycle per a conjunt (poden ser tocades individualment les peces del cicle). Música instrumental -
1982 Carceri d'Invenzione I, per a menuda orquestra. Música orquestral 12:00
1982-86 Etudes Transcendantales/Intermedio II (textos per Ernst Meister, Alrun Moll), per a conjunt (soprano, flauta, oboè, cello, clavecí) Música instrumental 27:00
1983 Adagissimo, per a quartet de corda. Música de cambra (quartet) 01:45
1983-85 Carceri d'Invenzione II per a flauta i menuda orquestra. Música orquestral (concertante) 14:00
1983-89 Kurze Schatten I, per solo de guitarra [Ombres Curtes I]. Música solista (guitarra) 14:00
1984 Carceri d'Invenzione IIb per a flauta. Música solista (flauta) 10:00
1986 Carceri d'Invenzione III per a conjunt Música instrumental  :00
1986 Mnemosyne – Carceri d'Invenzione VII, per a flauta baixa i cinta gravada Música solista (flauta) 10:30
1986 Intermedio alla Ciaccona – Carceri d'Invenzione III, per a solo de violí. Música solista (violí) 07:30
1987 Fanfare for Klaus Huber per a dos percussionistes Música instrumental (percussió) 01:00
1987 Quartet de corda nº 3. Música de cambra (quartet) 18:00
1987 Carceri d'Invenzione IIc, per a flauta i cinta gravada Música solista (flauta) 10:00
1983-89 Kurze Schatten II, per a guitarra [Ombres Curtes II]. Música solista (guitarra) 14:00
1988 La chute d'Icare per a clarinet i orquestra de càmera. Música orquestral (concertant) 10:30
1989 Trittico per G.S., per a doble baix Música solista (doble baix) 08:30
1989-90 Quartet de corda nº 4 (text de Jackson Mac Low), per a quartet de corda i soprano Música de cambra (quartet) 18:00
1990 Mort Subite, per a conjunt. Música instrumental 02:00
1991 Bone Alphabet, per a percussió solista. Música instrumental (percussió) 11:30
1994 On Stellar Magnitudes per a mezzo-soprano i conjunt (Fl, Cl, Pf, Vln, Vc). Música vocal (instruments) 11:00
1995 Trio de corda Música de cambra (trio) 23:00
1996-1997 Allgebrah per a conjunt (Solo d'oboè, 4Vln, 2Vla, 2Vc, Db). Música instrumental 14:00
1996 Incipits, per a viola. Música solista (viola) 10:30
1997 Flurries, per a conjunt. Música instrumental 09:30
1997-99 Unsichtbare Farben, per a violí. Música solista (violí) 09:30
1999-2004 Shadowtime (Acció escènica/òpera, llibret de Charles Bernstein), per a alta soprano, soprano, contralt, baríton en falset, baríton, narrador, 12 veus mixtes, guitarra, piano, menuda orquestra (cadascuna de les set escenes pot ser interpretada separadament). Música de ópera 125:00
1999-2000 The Doctrine of Similarity, per a cor i instruments (Escena 3 de Shadowtime; pot ser interpretada separadament). Música coral (instruments) 25:00
1998-2000 Opus Contra Naturam (el pianista també parla) (Escena 4 de Shadowtime; pot ser interpretada separadament), per a piano. Música solista (piano) 18:00
2001 In Nomine à 3, per a piccolo, oboè i clarinet. Música instrumental 02:00
2001 Stelæ for Failed Time, per a 12 veus barrejades, tape (Escena 7 de Shadowtime; pot ser interpretada separadament). Música vocal -
2001-02 New Angels/Transient Failure, per a soprano alt, soprano, contralt, baríton falset, baríton, 12 veus barrejades, orquestra menuda (18 executants) (Escena 1 de Shadowtime; pot ser interpretada separadament). Música vocal (orquestra) -
2003 Seven Tableaux Vivants depicting the Angel of History as Melancholia, per a speaker, orquestra menuda (15 executants) (Escena 6 de Shadowtime; pot ser interpretada separadament). Música vocal (orquestra) -
2003-04 Les Froissements des Ailes de Gabriel, per a guitarra i conjunt de càmera. (Escena 2 de Shadowtime; pot ser interpretada separadament) Música instrumental -
2004-05 Maison Noires, per a conjunt (22 executants). Música instrumental -
2004 No time (at all), per a dos guitarres Música solista (guitarra) 09:00
2005 O Lux, per a deu instruments Música instrumental 05:00
2005 Quartet de corda nº 5. Música de cambra (quartet) 13:20
2006 Plötzlichkeit. Música Orquestral 19:56

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Sobre Brian Ferneyhough
Sobre la seua obra