Brian Ferneyhough
 |
L'article necessita algunes millores de traducció. El text pot contenir fragments sense traduir o traduccions automàtiques de paraules i/o títols d'obres que poden no correspondre al seu equivalent en català. Col·laboreu-hi! |
Brian John Peter Ferneyhough (nascut el 16 de gener de 1943 en Coventry, Regne Unit), és un compositor britànic.
Biografia [modifica]
Ferneyhough va guanyar una beca Mendelssohn en 1968 i es va traslladar a el continent per a estudiar amb Ton de Leeuw en Amsterdam, Holanda, i posteriorment amb Klaus Huber en Basilea, Suïssa. Des de 1999, és professor de música en la Universitat de Stanford, Estats Units.
Ferneyhough es va aproximar molt a l'escola de composició autodenominada com Nova Complexitat, caracteritzada per la seua extensió de la tendència modernista cap a la formalització (particularment com en el serialisme integral). L'estil de composició de Ferneyhough, de qualsevol manera, rebutja el serialisme i altres mètodes "generatius" de composició; prefereix en el seu lloc utilitzar sistemes només per a crear material i restriccions formals, mentre la realització sembla ser més espontània. De forma distinta a altres compositors més inclinats al formal, Ferneyhough parla sovint de la seua música com si es tractara d'anar creant energia i entusiasme en lloc d'anar plasmant un esquema abstracte.
Les seues partitures són molt exigents tècnicament per als intèrprets: fins i tot en ocasions, com en el cas de Unity Capsule per a flauta sola, té seccions tan detallades que és pràcticament impossible executar-les de forma completa. Encara que és comuna la creença que Ferneyhough pretén restringir les possibilitats interpretatives a l'estipular tot amb tanta precisió, el seu autèntic propòsit és deixar a l'interpret llibertat creativa per a decidir en quins aspectes concentrar el seu esforç i quins elements ometre.
Com el mateix compositor reconeix, molts intèrprets han renunciat a incloure obres seves en el seu repertori a causa del gran esforç i compromís que requereix aprendre a tocar-les i a la percepció que poden assolir-se efectes similars mitjançant la improvisació. No obstant això, les seues composicions tenen importants defensors, entre els quals estan el Quartet Arditti, el Nieuw Ensemble i el Exaudi Vocal Ensamble.
Un de les seues últimes obres, l'òpera Shadowtime, amb un llibret de Charles Bernstein, i basada en la vida de el filòsof alemany Walter Benjamin, va ser estrenada en Munic, Alemanya el 25 de maig de 2004 i registrada en CD en 2005.
Ferneyhough ha rebut el «Premi Ernst von Siemens» de 2007 de música, en reconeixement a la importància de la seua carrera.
Catàleg d'obres [modifica]
| Any | Obra | Tipus d'obra | Duració |
|---|---|---|---|
| 1965 | Sonatina, per a 3 clarinets o fagot | Música instrumental | 06:30 |
| 1965 | Prometheus, per a 6 instruments de vent (rev. 1966-67) | Música instrumental | 23:00 |
| 1965 | Four Miniatures, per a flauta i piano. | Música instrumental | 23:00 |
| 1966 | Sonata for Two Pianos | Música solista (2 pianos) | 14:00 |
| 1966 | Coloratura, per a oboè i piano. | Música instrumental | 07:00 |
| 1966 | Epigrams, per a piano | Música solista (piano) | 07:00 |
| 1966-2002 | Two Marian Motets [1. Ave mater gloriosa salvatoris - 2. Alma redemptoris mater], for 2 Sop soli – Chorus SSAATTBB | Música coral | - |
| 1966-67 | Three Pieces, per a piano | Música solista (piano) | 15:00 |
| 1967 | Quartet de corda nº 1 | Música de càmera (quartet) | - |
| 1967 | Sonates per a quartet de corda. | Música de càmera (quartet) | 42:00 |
| 1968 | Epicycle per a vint instruments de corda (6 violins, 6 violes, 6 violoncels, 2 contrabaixos) | Música instrumental | 15:00 |
| 1969-70 | Missa Brevis, per a 12 veus mixtes | Música coral | 13:00 |
| 1969-71 | Firecycle Beta per a dos pianos i orquestra amb amplificació, per a grups de càmera | Música orquestral | 23:00 |
| 1969-80 | Funérailles, per a set cordes i arpa (rev. en 1977 Funerailles II). | Música instrumental | 23:00 |
| 1970 | Cassandra's Dream Song per a flauta. | Música solista (flauta) | 10:00 |
| 1970 | Sieben Sterne, per a òrgan (2 assistents). | Música solista (òrgan) | 15:00 |
| 1971-77 | Time and Motion Study I, per a clarinet baix | Música solista (clarinet) | 09:00 |
| 1972-75 | Transit, per a sis veus solistes con amplificació i ensamble | Música instrumental | 45:00 |
| 1973-76 | Time and Motion Study II per a violoncel i música electrònica | Música solista (violoncel) | 17:00 |
| 1974 | Time and Motion Study III, per a 6 veus, percussió i electrònica. | Música vocal | 23:00 |
| 1975-76 | Unity Capsule per a flauta. | Música solista (flauta) | 14:00 |
| 1976-79 | La terre ett un homme, per a gran orquestra. | Música orquestral | 15:00 |
| 1979-80 | Quartet de corda nº 2 | Música de càmera (quartet) | 11:30 |
| 1981 | Lemma-Icon-Epigram per a piano. | Música solista (piano) | 14:00 |
| 1981 | Superscriptio – Carceri d'Invenzione I, per a flauta piccolo | Música solista (flauta) | 05:30 |
| 1981-87 | The Carceri d'Invenzione Cycle per a conjunt (poden ser tocades individualment les peces del cicle) . | Música instrumental | - |
| 1982 | Carceri d'Invenzione I, per a menuda orquestra. | Música orquestral | 12:00 |
| 1982-86 | Etudes Transcendantales/Intermedio II (textos per Ernst Meister, Alrun Moll), per a conjunt (soprano, flauta, oboè, cello, clavecí) | Música instrumental | 27:00 |
| 1983 | Adagissimo, per a quartet de corda. | Música de càmera (quartet) | 01:45 |
| 1983-85 | Carceri d'Invenzione II per a flauta i menuda orquestra . | Música orquestral (concertante) | 14:00 |
| 1983-89 | Kurze Schatten I, per solo de guitarra [Ombres Curtes I]. | Música solista (guitarra) | 14:00 |
| 1984 | Carceri d'Invenzione IIb per a flauta. | Música solista (flauta) | 10:00 |
| 1986 | Carceri d'Invenzione III per a conjunt | Música instrumental | :00 |
| 1986 | Mnemosyne – Carceri d'Invenzione VII, per a flauta baixa i cinta gravada | Música solista (flauta) | 10:30 |
| 1986 | Intermedio alla Ciaccona – Carceri d'Invenzione III, per a solo de violí. | Música solista (violí) | 07:30 |
| 1987 | Fanfare for Klaus Huber per a dos percussionistes | Música instrumental (percussió) | 01:00 |
| 1987 | Quartet de corda nº 3. | Música de càmera (quartet) | 18:00 |
| 1987 | Carceri d'Invenzione IIc, per a flauta i cinta gravada | Música solista (flauta) | 10:00 |
| 1983-89 | Kurze Schatten II, per a guitarra [Ombres Curtes II]. | Música solista (guitarra) | 14:00 |
| 1988 | La chute d'Icare per a clarinet i orquestra de càmera. | Música orquestral (concertant) | 10:30 |
| 1989 | Trittico per G.S., per a doble baix | Música solista (doble baix) | 08:30 |
| 1989-90 | Quartet de corda nº 4 (text de Jackson Mac Low), per a quartet de corda i soprano | Música de càmera (quartet) | 18:00 |
| 1990 | Mort Subite, per a conjunt. | Música instrumental | 02:00 |
| 1991 | Bone Alphabet, per a percussió solista. | Música instrumental (percussió) | 11:30 |
| 1994 | On Stellar Magnitudes per a mezzo-soprano i conjunt (Fl, Cl, Pf, Vln, Vc). | Música vocal (instruments) | 11:00 |
| 1995 | Trio de corda | Música de càmera (trio) | 23:00 |
| 1996-1997 | Allgebrah per a conjunt (Solo d'oboè, 4Vln, 2Vla, 2Vc, Db). | Música instrumental | 14:00 |
| 1996 | Incipits, per a viola. | Música solista (viola) | 10:30 |
| 1997 | Flurries, per a conjunt. | Música instrumental | 09:30 |
| 1997-99 | Unsichtbare Farben, per a violí. | Música solista (violí) | 09:30 |
| 1999-2004 | Shadowtime (Acció escènica/òpera, llibret de Charles Bernstein), per a alta soprano, soprano, contralt, baríton en falset, baríton, narrador, 12 veus mixtes, guitarra, piano, menuda orquestra (cadascuna de les set escenes pot ser interpretada separadament). | Música de ópera | 125:00 |
| 1999-2000 | The Doctrine of Similarity, per a cor i instruments (Escena 3 de Shadowtime; pot ser interpretada separadament ). | Música coral (instruments) | 25:00 |
| 1998-2000 | Opus Contra Naturam (el pianista també parla) (Escena 4 de Shadowtime; pot ser interpretada separadament), per a piano. | Música solista (piano) | 18:00 |
| 2001 | In Nomine à 3, per a piccolo, oboè i clarinet. | Música instrumental | 02:00 |
| 2001 | Stelæ for Failed Time, per a 12 veus barrejades, tape (Escena 7 de Shadowtime; pot ser interpretada separadament). | Música vocal | - |
| 2001-02 | New Angels/Transient Failure, per a soprano alt, soprano, contralt, baríton falset, baríton, 12 veus barrejades, orquestra menuda (18 executants) (Escena 1 de Shadowtime; pot ser interpretada separadament). | Música vocal (orquestra) | - |
| 2003 | Seven Tableaux Vivants depicting the Angel of History as Melancholia, per a speaker, orquestra menuda (15 executants) (Escena 6 de Shadowtime; pot ser interpretada separadament). | Música vocal (orquestra) | - |
| 2003-04 | Les Froissements des Ailes de Gabriel, per a guitarra i conjunt de càmera. (Escena 2 de Shadowtime; pot ser interpretada separadament) | Música instrumental | - |
| 2004-05 | Maison Noires, per a conjunt (22 executants). | Música instrumental | - |
| 2004 | No time (at all), per a dos guitarres | Música solista (guitarra) | 09:00 |
| 2005 | O Lux, per a deu instruments | Música instrumental | 05:00 |
| 2005 | Quartet de corda nº 5. | Música de càmera (quartet) | 13:20 |
| 2006 | Plötzlichkeit. | Música Orquestral | 19:56 |
Enllaços externs [modifica]
- Sobre Brian Ferneyhough
- Informació en la pàgina web d'Edition Peters, l'editorial de Ferneyhough. Inclou biografia, obres i selecció de discografia. (anglès)
- Informació sobre el compositor en el departament de música de la Universitat de Stanford (anglès)
- Informació en la página web del Living Composers Project (anglès)
- Sobre la seua obra
- Obras disponibles en la web del British Music Information Centre (bmic). Inclou partitures d'exemple. (anglès)
- Pàgina de l'òpera Shadowtime: crítiques, sinopsi, fotos i entrevistes. (anglès)
